Mesopotàmia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Mesopotàmia (desambiguació)}}
{{indret}}
'''Mesopotàmia''' (del grec {{polytonic|Μεσοποταμία}}, ''Me.so.po.taˈmi.a'', «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'[[Eufrates]] i el [[Tigris]], que era dividida en dues parts: la [[Baixa Mesopotàmia]], entre el [[golf Pèrsic]] i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint [[Babilònia]] o [[Sumer]], i l'[[Alta Mesopotàmia]], on es va desenvolupar la [[civilització]] [[semita]] d'Accàdia ([[Accad]]) i posterior d'[[Assíria]], la civilització [[hurrites|hurrita]] amb el regne de [[Mitanni]], i va florir després el regne d'[[Assíria]]. Està situada al [[Creixent Fèrtil]].
 
Sota la dominació [[perses|persa]] va formar les [[Sàtrapa|satrapies]] de Babilònia i Assíria (Baixa i Alta Mesopotàmia), que van continuar en línies generals amb els [[Imperi Selèucida|selèucides]] tot i que la seva administració provincial, com la dels [[parts]], és desconeguda. A cada comarca hi havia un príncep i caps locals; alguns de l'Alta Mesopotàmia van passar a [[Armènia]] vers el [[segle I aC]] mentre altres van romandre sota domini part. [[Armènia]] va caure sota control de [[Roma]] el [[65 aC]] així com [[Síria]] però la part essencial de Mesopotàmia (Alta i Baixa) va continuar sota domini dels reis [[parts]].
La regió fou conquerida per [[Trajà]] el [[115]] però abandonada el [[117]] per [[Adrià]]. [[Marc Aureli]] la va reconquerir el [[166]] si bé només l'Alta Mesopotàmia, a la qual finalment [[Jovià]] va renunciar el [[363]]. 1987
 
En temps de l'[[Imperi Romà]] es dividia en dos parts: l'occidental o [[Osroene]], oscil·lant entre [[Roma]] i [[Pàrtia]], i la Mesopotàmia pròpia, de domini part.
 
La regió fou conquerida per [[Trajà]] el [[115]] però abandonada el [[117]] per [[Adrià]]. [[Marc Aureli]] la va reconquerir el [[166]] si bé només l'Alta Mesopotàmia, a la qual finalment [[Jovià]] va renunciar el [[363]]. 1987
 
== Història ==
{{AP|Història de Mesopotàmia}}
 
La història de Mesopotàmia està documentada des del 10000ac/10000 aC al 637 dC (conquesta musulmana). El període més important és, però, el que va del 3100 al 538 aC, durant el qual fou bressol de tres civilitzacions: sumèria, babilònica i assíria.
 
A causa de la seva excel·lent posició geogràfica, que en fa una cruïlla entre el món iranià i la Mediterrània, i de la seva riquesa agrícola, que la converteix en terra de [[sedentarisme]], Mesopotàmia fou desitjada sempre pels [[Nòmada|nòmades]] (com, per exemple, gutis, amorreus, hurrites, cassites o arameus).
Linha 28 ⟶ 33:
Es distingeixen les següents etapes:
* El període prehistòric (10000-3100 aC).- En aquest període el nord de Mesopotàmia era la regió més culturitzada. S'hi troben les cultures més antigues: [[Jarmo]], [[cultura de Samarra]] i, sobretot, la [[Tell Halaf|cultura de Tell Halaf]], que s'estén des de prop de Mossul, a l'Iraq actual, fins a la Mediterrània.
* La protohistòria (3100-2900 aC).- Durant aquest període el nord s'estanca, mentre que el sudersud té una sèrie de transformacions fonamentals: en la [[Període d'Uruk|cultura d'Uruk IV]] apareix per primera vegada l'escriptura, ideogràfica,<ref>William L Langer,"An Encyclopedia of World History ", 1972, Boston, MA: Houghton Mifflin Company, p. 9. {{ISBN|0-395-13592-3}}</ref> neixen l'estatuària i el relleu, i en la de [[Jemdet Nasr]] hom comença a construir palaus. Les dues cultures s'estengueren al nord de Mesopotàmia i a Síria.<ref>Susan Pollock, "Ancient Mesopotamia: The Eden That Never Was", Case Studies in Early Societies, 1900, Cambridge: Cambridge University Press, {{ISBN|978-0-521-57568-3}}, p.2</ref>
* El període històric (2900-2700 aC).- Al començament d'aquest període Mesopotàmia era poblada per [[semites]] i per [[sumeris]], tots dos immigrats a la zona, on ja hi havia una població autòctona. Mentre que els semites són ben coneguts, els sumeris constitueixen un misteri quant al lloc d'origen i a la seva llengua.<ref>C.L. Woolley, "The Sumerians", 1965, Nova York, ed. W.W. Norton, p.9</ref>