Concejo de la Mesta: diferència entre les revisions

== Pastors i pagesos ==

A l'Espanya medieval, durant la [[Reconquesta]], els regnes cristians i musulmans estaven separats per una franja de territori que podia arribar a tenir fins a 100 km d'amplària, gairebé despoblats, doncs era terra de ningú sotmesa a contínues incursions bèl·liques dels dos bàndols. En aquestes terres no valia la pena llaurar, perquè les campanyes bèl·liques s'organitzaven durant el bon temps, en l'època de les collites, de manera que el més probable és que, per uns o per altres, acabessin cremades o saquejades.

 

Aquest territori l'aprofitaven els pastors, el ramat del qual es podia moure d'un lloc a un altre, practicant la transhumància, de manera que el recorrien durant la tardor i l'hivern (temporades fredes) i, en la temporada de campanyes (primavera i estiu), es refugiaven a les muntanyes del nord, més humides i que conservaven les seves pastures durant el temps càlid, aconseguint formar una ramaderia molt important. La raça principal d'ovella d'aquests ramats era l'[[ovella merina]], que tenia una llana de gran qualitat i era apreciada (i encara ho és) a tota Europa. Els mercats més importants per a la llana eren [[Medina del Campo]] i [[Burgos]]. Conforme avança la Reconquesta, aquestes terres es van repoblant i llaurant, mentre s'estableix una altra franja de terra de ningú, més cap al sud.