Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida, fa 4 mesos
[[Ibrahim Paixà d'Egipte]], fill del virrei Muhammad Ali, qui, poc abans havia aconseguit l'autonomia d'Egipte dins la sobirania de l'Imperi Otomà, introduí a Palestina, el 1832, les escoles seculars i els drets civils per als cristians, jueus i musulmans a Palestina,<ref name=palestine/> però el poble es revoltà a causa dels impostos elevats i el servei militar obligatori.<ref name=palestine/> L'autoritat otomana tornà a imposar-se amb la intervenció de les forces europees que forçaren Ibrahim a retirar-se.<ref name=palestine/> El govern otomà havia estat forçat a atorgar a les potències europees alguns privilegis, per tal d'evitar la fallida econòmica; aquests privilegis incloïen l'entrada de cònsols no només a Jerusalem, sinó també a les costes de Gaza, Haifa i Jaffa, on promovien els béns europeus mitjançant els mercaders àrabs cristians.<ref name=palestine/> A més a més, també se'ls atorgà més control dels Llocs Sagrats de Jerusalem i es permeteren més assentaments europeus i l'adquisició de terres a Palestina. Tot i que pocs cristians s'hi establiren, a partir de la dècada de 1880, hi arribà un gran nombre de jueus.<ref name=palestine/>
 
La primera gran onada migratòria jueva moderna, coneguda com la "Primera ''[[Aliyyà]]''" (Hebrew: עלייה), començà el 1881, amb la fugida massiva dels jueus dels [[pogrom]]s de l'Europa oriental.<ref name="aliyot">{{ref-web|url= http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Immigration/immigtoc.html | editor=The American-Israeli Cooperative Enterprise |obra=Jewish Virtual Library | consulta=2007-07-12 |títol=Immigration}}</ref> Tot i que teòricament ja existia el moviment sionista, [[Theodor Herzl]] és considerat el fundador del [[sionisme]] polític,<ref>{{harvnb|Kornberg|1993}} "How did Theodor Herzl, an assimilated German nationalist in the 1880s, suddenly in the 1890s become the founder of Zionism?"</ref> un moviment que volia establir un Estat jueu al territori històric de Palestina, i posant la [[qüestió jueva]] dins el pla internacional.<ref>{{harvnb|Herzl|1946|p=11}}</ref> El 1896, publicà ''[[Der Judenstaat]]'' ("'L'Estat Jueu"'), oferint la seva visió d'un estat futur, i l'any següent presidí el primer [[Congrés Sionista Mundial]].<ref>{{ref-web|url= http://www.jewishagency.org/JewishAgency/English/Jewish+Education/Compelling+Content/Eye+on+Israel/120/Chapter+One+The+Heralders+of+Zionism.htm | editor=Jewish Agency for Israel |títol=Chapter One: The Heralders of Zionism | consulta=2007-07-12}}</ref>
 
La Segona ''Aliyyà'' (1904-1914), començà després del [[pogrom de Kixiniov]] (Ara [[Chișinău|Chişinău]]). Prop de 40.000 jueus s'establiren a Palestina.<ref name="aliyot" /> La primera i la segona onada migratòria estava integrada principalment per [[judaisme ortodox|jueus ortodoxos]],<ref>{{harvnb|Stein|2003|p=88}}. "As with the First Aliyah, most Second Aliyah migrants were non-Zionist orthodox Jews..."</ref> però la segona ''aliyyà'' també inclogué pioners socialistes que establiren el moviment dels [[quibuts]].<ref>{{harvnb|Romano|2003|p=30}}</ref> Durant la [[Primera Guerra Mundial]], el secretari britànic d'afers exteriors [[Arthur Balfour]] publicà la [[Declaració Balfour de 1917]] la qual veia "favorablement l'establiment a Palestina d'una llar nacional per al poble jueu". A petició d'[[Edwin Smauel Montagu]] i el [[Lord Curzon]], s'afegí una línia establint que "s'entén clarament que res no es farà que perjudiqui els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves de Palestina, o els drets i l'estatus polític dels jueus en cap altre país."<ref name=macintyre>{{ref-notícia|cognom= Macintyre
190.566

modificacions