Català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.32.17.40. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 39:
El català té cinc grans dialectes ([[valencià]], [[català nord-occidental|nord-occidental]], [[català central|central]], [[català balear|balear]] i [[rossellonès]]) que juntament amb l'[[alguerès]], es divideixen fins a vint-i-una varietats i s'agrupen en dos grans blocs: el [[català occidental]] i el [[català oriental]]. Les propostes normatives permeten reduir les diferències entre aquests dialectes en el [[Català#Estàndards del català|català estàndard]] des del punt de vista [[gramàtica|gramatical]], [[fonètica|fonètic]] i de [[lèxic]].
El català és una llengua de transició entre les [[llengües iberoromàniques]] i les [[llengües gal·loromàniques]], encara que antigament fos molt pròxima a l'[[occità]], amb el qual comparteix origen i grup: l'[[llengües occitanoromàniques|occitanoromànic]]. Al llarg dels darrers segles, la major part dels dialectes del català han rebut una forta influència del [[castellà]] a l'Estat espanyol i a l'Estat
L'ordre estàndard de les frases és Subjecte-Verb-Objecte, encara que pugui canviar en certs tipus de frases com les oracions interrogatives i algunes relatives. La [[morfologia (lingüística)|morfologia]] del català és similar a la de la resta de llengües romàniques: relativament poques [[flexió (lingüística)|flexions]]; dos [[gènere (gramàtica)|gèneres]], cap [[cas gramatical|cas]] (excepte en els [[pronom personal|pronoms personals]], on encara romanen vestigis de la declinació llatina), i distinció entre [[singular]] i [[plural]]. Els [[adjectiu]]s també es flexionen segons el gènere i el nombre. La [[prosòdia]] presenta un [[accent prosòdic]] que pot ser marcat per mitjà d'[[Accent (lingüística)|accent gràfic]]. La llengua té una varietat [[vocal|vocàlica]] mitjana, amb vuit sons vocàlics diferents. Una característica pròpia del català és la manera com es forma el passat perifràstic, un [[temps verbal]] singular que combina un auxiliar basat en el verb ''anar'' (encara que no totalment coincident amb aquest) i l'infinitiu (en altres llengües del món aquesta combinació té un valor de futur).
| |||