Cerdanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 12:
 
== Història ==
Els [[ceretans]] o cerretans foren un poble iber de la zona dels Pirineus, que ocuparen l'actual Cerdanya (de la qual en deriva el nom) i en general la vall del Segre. "L'existència d'uns ceretans occidentals al Pirineu mig aragonès apareix a les fonts islàmiques dels segles VIII-IX, quan encara existien com a poble diferenciat, segons Guillermo Fatás en Ibn Hayyan, "Muqtabas", "Al'Udri", "Tarsi", a on es parla de la terra dels Certaniyyin o Sirtaniyyin, és a dir, els habitants de la terra certana. El lloc s'aclareix quan les mateixes fonts parlen del riu Gállego (en aragonès Galligo), què neix a les muntanyes d'aquestes terres", traducció al català de la font [[Navarroaragonés|navarroaragonesa]]. Consta que foren mestres d'adobar pernils. La Cerdanya ha estat [[territori històric català]], i va ser dividit com a conseqüència del [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]) entre el [[Regne d'Espanya]] i el [[Regne de França]], pel qual Espanya va cedir a França 33 pobles<ref name="Sapiens">Marimon, 2008.</ref> de la part nord cerdana. Es varen cedir tots els pobles de l'[[Alta Cerdanya]] (que incloïa el [[Capcir]]) menys la població de [[Llívia]], ja que té el títol de [[vila]], i és per aquesta raó que Llívia és un enclavament de l'estat espanyol dins de l'estat francès.
 
Després, el 1833, la part sota administració espanyola fou fraccionada entre les províncies de Lleida i Girona. L'agricultura i la ramaderia van ser durant molts anys la base econòmica, però al final del segle XIX els primers estiuejants, gent benestant de Barcelona, construïren cases luxoses on passar l'estiu. Les millores urbanístiques a la capital cerdana es van notar i l'any 1922 hi arribava el tren de Barcelona, i més tard, el 1927 el [[Tren Groc]].