Carmela Eulate Sanjurjo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Carmela Eulate Sanjurjo»
 
m Pendent de polir referències
Línia 5:
Nascuda el 30 d'agost de 1871 a la colònia de Sant Juan, Puerto Rico, el seu pare va ser Antonio Eulate Sanjurjo i Fery, comandant i almirall de la [[Armada Espanyola|Marina Espanyola]] i diplomàtic; la seva mare va ser Julia Fernández Sanjurjo i Vidal, d'ascendència espanyola. Per l'ocupació del seu pare Eulate va residir en diversos països, cosa que va enriquir la seva formació.
 
Es va formar en una família que li va brindar una educació privilegiada. D'igual manera des de nena havia estat interessada en la lectura. Des de molt jove va participar en tertúlies literàries i polítiques en les quals concorrien també figures de Puerto Rico com [[Salvador Brau y Asencio|Salvador Brau]], Manuel Fernández Juncos, Manuel Zeno Gandía, Ana Roque de Duprey i José Julián Acosta. Va estudiar música, pintura i idiomes i al llarg del temps va arribar a dominar diferents llengües com l'àrab, el rus, l'alemany, l'italià, l'anglès, el francès i el català.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://umbral.uprrp.edu/carmela-eulate-sanjurjo|títol=Carmela Eulate Sanjurjo|editor=Umbral}}</ref> Va obtenir el títol del Conservatori de Música de Puerto Rico i a Cuba va rebre classes del pianista Hubert de Blanck. A partir de 1908 la família va viure uns anys a les Illes Canàries, on Carmela Eulate va freqüentar les tertúlies d'escriptors. Després que el seu pare va haver passat a la reserva, a partir de 1911, la família es va instal·lar a Barcelona, on viuria fins a la seva mort, el 1961.<ref>{{Ref-publicació|autorcognom=Tarín-Iglesias|nom=José|article=Vinculación de Eulate a Barcelona|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/07/07/pagina-43/33550768/pdf.html?search=eulate|data=15 abril 1965|pàgines=43|doi=|pmid=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://enciclopediapr.org/encyclopedia/carmela-eulate-sanjurjo/|títol=Carmela Eulate Sanjurjo|consulta=8 de marzo de 2018|data=30 de abril de 2012|editor=Fundación Puertorriqueña de las Humanidades - National Endowment for the Humanities}}</ref><ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Silva|nom=Loreina Santos|títol=Esquema biográfico de Carmela Eulate Sanjurjo (Dórida Mesenia), primera mujer humanista de Puerto Rico y bibliografía de Carmela Eulate Sanjurjo|url=https://books.google.com.mx/books/about/Esquema_biogr%C3%A1fico_de_Carmela_Eulate_Sa.html?id=GnCRtgAACAAJ&redir_esc=y|data=1986|editorial=Universidad de Puerto Rico, Recinto Universitario de Mayagüez, Biblioteca General|llengua=es}}</ref>
 
== Carrera literària ==
La seva primera publicació -un conte- va ser a l'edat de quinze anys a la ''Revista Puertorriqueña'', dirigida per Manuel Fernández Juncos. Posteriorment va continuar escrivint i publicant narrativa breu o traduccions del francès en diferents ''revistes'' com ''La Ilustración Puertorriqueña'', ''El Correo de Puerto Rico'', ''Revista de Cuba'', ''Revista Blanca, La Mujer'' i ''El Correo de Ultramar'', on van aparèixer els seus relats ''Dos hermanas'' (1892), ''En un palco'' (1897) i ''Uno de tantos'' (1893).<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=eulate-sanjurjo-carmela|títol=Eulate Sanjurjo, Carmela (1871-1961)}}</ref>
 
En 1895 va publicar la que seria la seva primera novel·la, ''La muñeca.'' Mitjançant una construcció narrativa irònica, que desmunta els recursos més predictibles del fulletó romàntic, exposa la fina rellotgeria que hi ha darrere dels estereotips de gènere i, principalment, de la figura de la dona objecte. Es tracta d'una novel·la complexa, construïda des d'una perspectiva irònica que no sempre la crítica ha sabut veure. Així, és possible reconèixer dues línies interpretatives: la dels que la llegeixen com una novel·la feminista, que qüestiona el rol tradicional de la dona, i la dels que continuen amb la proposta de Manuel Zeno Gandía, autor del pròleg, que la va interpretar com una novel·la realista/naturalista que criticava la frivolitat i falta d'educació en les dones.<ref>{{Ref-publicació|autor=Cisterna Jara, Lucía|autor2=Stecher Guzmán, Natalia|article=Diálogos textuales y personales: Carmela Eulate Sanjurjo, Ana Roqué de Duprey y el feminismo puertorriqueño a principios del siglo XX|publicació=Anclajes, vol. 21, núm. 3|url=http://www.redalyc.org/jatsRepo/224/22453336005/html/index.html|data=2017|editorial=Universidad Nacional de La Pampa|pàgines=|pmid=}}</ref>
 
Dins de la categoria d'assajos, Eulate va treballar en una audaç i ben argumentada defensa dels drets de la dona. Les seves obres ''La mujer en la historia'' (1915), ''La mujer en el arte'': ''Inspiradoras'' (1915), ''La mujer en el arte: creadoras'' (1915) i ''La mujer moderna'' (1924) presenten una defensa dels [[Alliberament de la dona|drets de la dona]], particularment pel que fa a l'accés al sufragi, a la instrucció i a les oportunitats educatives.<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=eulate-sanjurjo-carmela|títol=Eulate Sanjurjo, Carmela (1871-1961)}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Pérez|nom=Louis A.|enllaçautor=|títol=Intimations of Modernity: Civil Culture in Nineteenth-Century Cuba|url=http://www.questia.com/read/126239929/intimations-of-modernity-civil-culture-in-nineteenth-century|any=2017|editorial=University of North Carolina Press|isbn=|editor=|lloc=Chapel Hill|pàgines=181|llengua=inglés}}</ref> Precisament per resoldre i compensar alguns d'aquests buits educatius Eulate es va aplicar a escriure obres biogràfiques de diverses dones dins de la història, entre les quals [[Isabel I de Castella|Isabel de Castella]], [[Maria I d'Escòcia|María Estuard]], [[Teresa de Jesús]], [[Eugènia de Montijo|Eugenia de Montijo]] o Lola Montes, i també la història de les dones properes a homes com Chopin, Schiller, Schubert o Goethe.