Escullera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#viquiestirada |
#viquiestirada |
||
Línia 38:
=== Atenuador d'onades ===
Els atenuadors d'onades es componen d'elements de formigó adequadament dimensionats i situats horitzontalment a només a uns 30 cm a sota la superfície lliure, situats al llarg d'una línia paral·lela a la costa. L'atenuador d'ones té quatre lloses del costat del mar (cap al mar), una llosa vertical i dues lloses del costat del darrere (cap a l'interior), cadascuna separada de la següent per un espai de 200 mm. Aquesta fila de 4 lloses laterals davanteres i dues lloses laterals del darrere, reflecteix l'ona costa fora per l'acció del volum d'aigua situat sota de la mateixa, que, per oscil·lar sota l'efecte de l'ona incident, crea onades en oposició de fase a l'onada incident aigües avall de les lloses.
==Unitats d'armadura de l'escullera==
A mesura que les altures de les ones de disseny es fan més grans, les runes de l'escullera requereixen unitats d'armadura més grans per resistir les forces de les onades. Aquestes unitats d'armadura poden estar formades de formigó o de roca natural. La classificació estàndard més gran per a les unitats d'[[armadura de roca]] donada a CIRIA 683 'The Rock Manual' és de 10–15 tones. Es poden trobar graduacions més grans, però en la pràctica la mida final està limitada per les propietats de fractura natural de la roca disponible localment. Les unitats d'armadura en forma de formigó (com [[Dolos]], [[Xbloc]], [[Tetràpode (estructura)|Tetràpode]], etc., es poden proporcionar fins a aproximadament 40 tones (Per exemple, [[Jorf Lasfar], el Marroc), abans que es tornin vulnerables als danys causats pel pes propi, l'impacte de les onades i l'esquerdada tèrmica de les formes complexes durant el buidatge/curació. Quan les unitats d'armadura més grans es requereixen per a les localitzacions més exposades en aigües molt profundes, les unitats d'armadura es formen amb major freqüència de cubs de formigó, que s'han utilitzat fins a ~[http://www.dragados-usa.com/exp_tinnel_projet.php?pid=123&type=Port 195 tones] per a l'extrem de l'escullera a Punta Langosteira, prop de La Corunya, Espanya.
El disseny preliminar de la mida de la unitat d'armadura sovint es realitza utilitzant l'equació de Hudson, Van der Meer i, més recentment, Van Gent et al .; tots aquests mètodes es descriuen a [http://rockmanual.dicea.nl CIRIA 683 'The Rock Manual' ] i el [https://www.publications.usace.army.mil/USACE-Publications/Engineer-Manuals/u43544q/636F617374616C20656E67696E656572696E67206D616E75616C/ manual d'enginyeria costanera] de l'Exèrcit d'Exèrcit dels Estats Units (disponible gratuïtament en línia) i en altres llocs. Per al disseny detallat, l'ús de models hidràulics físics a escala continua sent el mètode més fiable per predir el comportament real d'aquestes estructures complexes.
{{multiple image
| align = right
| direction = vertical
| footer = Simulació 3D del moviment de les ones propera a la paret del mar. MEDUS (2011), divisió d’enginyeria marina de la Universitat de Salern.
| width = 200
| image1 = AC wiki.jpg
| alt1 =
| image2 = CL wiki.jpg
| alt2 =
| image3 = XB wiki.jpg
| alt3 =
}}
[[Fitxer:Yttre vågbrytaren Visby hamn.jpg|thumb|200px|El mateix moviment de les onades a la escullera [[Visby]] a [[Suècia]].]]
== Interacció ones-estructura ==
| |||