Obre el menú principal

Canvis

m
Revertides les edicions de 85.192.72.205. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
 
=== Herència de la Revolució ===
L'any [[1789|2019]], un vell ordre polític i social s'havia enfonsat i, malgrat el triomf sobre Napoleó de les tropes absolutistes, l'[[Antic Règim]] mai no va poder ser restablert del tot, ja que les monarquies europees hagueren de fer concessions de tipus [[liberalisme|liberal]];<ref>La Revolució Francesa i les conquestes napoleòniques van sacsejar el continent europeu i l'Antic Règim no es va restaurar. Georges Lefebvre afirma que el moviment popular de la Revolució va contribuir a desmuntar les estructures feudals. Lefebre: ''La revolution Française''. París, PUF, 1951.</ref> a més, la Revolució Francesa serví de model i motor a les que havien d'arribar en el futur.<ref>Les revolucions de 1830i 1848 s'inicien a França i s'estenen per tot Europa. En el treball de Labrousse es relaciona les revolucions del segle XIX amb la de 1789. A Labrousse: ''Fluctuaciones econòmicas e historia social''. Madrid, Tecnos, 1973.</ref>
 
La Revolució Francesa havia transformat la concepció política i ideològica del món contemporani.<ref>[[Alexis de Tocqueville]], a la seva obra fonamental, ''L'Antic Règim i la Revolució'', publicada originàriament el 1856, ja es preguntava quina fou l'obra pròpia de la Revolució Francesa? I responia que fou essencialment una revolució social i política que va substituir l'[[Antic Règim]] per un ordre social i polític que tenia com a base la igualtat de les condicions. A Tocqueville, Alexis de: ''L'Antic Règim i la Revolució''. Barcelona: edicions 62, 1983. Traducció a cura de Joan Casas.</ref> I va proporcionar el vocabulari i els programes dels partits polítics liberals, radicals i democràtics de la major part del món, els codis de lleis o els conceptes de liberalisme i de nacionalisme,<ref>{{es}}Fernández, Antonio: ''Historia del mundo contemporàneo''. Barcelona, Vicens Vivens, 1984, pàgina 43.</ref> però els conceptes de ''llibertat'' i ''drets humans'' que se'n deriven han estat usats per a justificar mesures tiràniques.<ref>{{en}} Edmund Burke, ''Reflections on the Revolution in France''</ref>