|
El Nai Talim és un principi espiritual que estableix que el coneixement i el treball no estan separats. Gandhi va promoure un pla d'estudis basat en el mateix nom que aquest principi pedagògic.<ref>{{citar ref|autor=Richards, Glynn|url=http://books.google.co.uk/books?id=BGxgNTBmFNEC&pg=PA202&dq=Nai+Talim&num=100|títol=A Source-Book on Modern Hinduism|editorial=Routledge|any=1996}}</ref>
Es pot traduir amb la frase "educació bàsica per a tots".<ref>Basic Education (Nai Talim)</ref> No obstant això, el concepte té diversos nivells de significat. Es va desenvolupar a partir de l'experiència de Gandhi amb el sistema educatiu anglès i amb el colonialisme en general. En aquest sistema, va veure que els nens indisindque podien ser alienats quan uns "estudis basats en el pensament" es convertissin en els dominants. Aquests últims comportaven una sèrie de resultats negatius: el desdeny pel [[treball manual]]és, elper desenvolupament d'una nova classe d'elitdefinició, i els creixents problemes "de la industrialització itota la urbanitzacióvida".
Els tres pilars de la pedagogia de Gandhi se centren en el caràcter vitalici de l'educació, el seu caràcter social i la seva forma com un procés holístic. Per a Gandhi, l'educació és el "desenvolupament moral de la persona", un procés que és, per definició, "de tota la vida".<ref>Dinabandhu Dehury: Mahatma Gandhi's Contribution to Education</ref>
=== Brahmacharya, sexualitat ===
[[Fitxer:Gandhi at Darwen with women.jpg|thumb|Gandhi amb treballadors del tèxtil a [[Darwen]], Lancashire, 26 de setembre de 1931]]
Q la luxúria. Per a Gandhi, la castedat significa "control dels sentits en el pensament, paraula i acció".
Quan Gandhi tenia 16 anys, el seu pare es va posar molt malalt. En estar molt dedicat als seus pares, va assistir al seu pare en tot moment durant la seva malaltia. No obstant això, una nit, l'oncle de Gandhi el va rellevar per una estona. Gandhi es va retirar al seu dormitori i va tenir relacions sexuals amb la seva esposa. Poc després, el van avisar que el seu pare acabava de morir. Gandhi va sentir una culpa tremenda i mai s'ho va poder perdonar. Va arribar a referir-se a aquest esdeveniment com "la vergonya doble". L'incident va tenir una influència significativa en Gandhi quan va adoptar el celibat a l'edat de 36 anys, mentre estava casat.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,991227,00.html |títol=Time magazine people of the century |obra=Time|consulta= 30 novembre 2011|data= 1 març 2000}}</ref>
Aquesta decisió va ser profundament influenciada per la filosofia de [[Brahmacharya]] -la puresa espiritual i pràctica-, en gran mesura amb el celibat i l'[[ascetisme]]. Gandhi va veure la castedat com a mitjà per apropar-se més a Déu i com a fonament principal per a l'autorealització. En la seva autobiografia, parla de la seva batalla contra la luxúria i els atacs de gelosia amb la seva núvia d'infància, [[Kasturba Gandhi|Kasturba]]. Va sentir que era obligació personal seva de romandre cèlibe perquè pogués aprendre a estimar, en comptes de la luxúria. Per a Gandhi, la castedat significa "control dels sentits en el pensament, paraula i acció".<ref>[[wikilivres:An Autobiography or The Story of my Experiments with Truth|The Story of My Experiments with Truth — An Autobiography]], p. 176.</ref>
=== Senzillesa ===
Ganar les despeses innecessàries, adoptant un estil de vida senzill i ren, i va rebutjar tots els esforços per convertir-se a una fe diferent. Era un teòleg àvid i llegia molt sobre totes les principals religions. Va dir el següent sobre l'hinduisme:
Gandhi creia sincerament que una persona involucrada en el servei públic ha de portar una [[vida en senzillesa]]. Mostra aquest principi per primera vegada quan deixa d'usar roba d'estil occidental, que llavors associa amb la riquesa i l'èxit. Quan va tornar a l'Índia, va renunciar a l'estil de vida occidental que va dur a Sud-àfrica, on havia gaudit d'una reeixida pràctica legal.
<blockquote>L'</blockquote>
Gandhi es vestia per ser acceptat per la gent més pobra de l'Índia, defensant l'ús de tela d'estar per casa (''khadi''). Ell i els seus seguidors van adoptar el costum de teixir la seva pròpia roba de fil; fil que s'obtenia fent girar una filosa anomenada ''charkha'', i va encoratjar d'altres a fer-ho. Tot i que els treballadors indis estaven sovint inactius a causa de la desocupació, compraven amb freqüència la roba dels fabricants industrials al servei dels interessos britànics. El [[moviment Swadeshi]] sostenia que si els indis fessin la seva pròpia roba, això seria un cop econòmic a l'establiment britànic a l'Índia. La senzillesa de Gandhi va ser signe i expressió dels principis de ''swadeshi''. En conseqüència, després la charkha es va incorporar a la bandera del Congrés Nacional Indi. Posteriorment, va portar un [[dhoti]] la resta de la seva vida.
La pràctica d'abandonar les despeses innecessàries, adoptant un estil de vida senzill i rentant la seva pròpia roba, Gandhi ho va anomenar "reduir-se un mateix a zero".<ref>[[wikilivres:An Autobiography or The Story of my Experiments with Truth|The Story of My Experiments with Truth — An Autobiography]], p. 177.</ref> En una ocasió, va retornar el regal que li atorgaven des de Natal pel seu diligent servei a la comunitat.<ref>[[wikilivres:An Autobiography or The Story of my Experiments with Truth|The Story of My Experiments with Truth — An Autobiography]], p. 183.</ref>
Gandhi passava un dia de cada setmana en silenci. Creia que abstenir-se de parlar li portava pau interior i el convertia en un millor oient. Aquesta influència es va elaborar a partir dels principis hindús de ''mauna'' (en [[sànscrit]]: {{lang|sa|मौनं}}, 'silenci') i ''shanti'' (en [[sànscrit]]: {{lang|sa|शांति}}, 'pau'). En aquests dies, es comunicava amb els altres per escrit en un paper. Durant tres anys i mig, des de l'edat de 37 anys, Gandhi es va negar a llegir els diaris, al·legant que l'estat tumultuós dels assumptes mundials li causaven més confusió que la seva inquietud interior.
Després de la lectura d'''[[Unto This Last]]'' de [[John Ruskin]], va decidir canviar el seu estil de vida i crear una comuna anomenada ''[[Phoenix Settlement]]''.
=== Fe ===
Gandhi va néixer hindú i va practicar l'[[hinduisme]] tota la seva vida. Com tot hindú, creia que totes les religions eren iguals, i va rebutjar tots els esforços per convertir-se a una fe diferent. Era un teòleg àvid i llegia molt sobre totes les principals religions. Va dir el següent sobre l'hinduisme:
<blockquote>L'hinduisme com el conec satisfà la meva ànima, omple tot el meu ésser... Quan els dubtes em turmenten, quan les decepcions em miren a la cara, i quan veig que ni tan sols hi ha un raig de llum a l'horitzó, em dirigeixo a la ''[[Bhagavad Gita]]'', i hi trobo un vers que em consola, i immediatament començo a somriure enmig de l'aclaparadora tristesa. La meva vida ha estat plena de tragèdies i si no han deixat cap efecte visible i indeleble en mi, l'hi dec als ensenyaments del ''Bhagavad Gita''.</blockquote>
[[Fitxer:Gandhi Smriti.jpg|thumb|right|''Gandhi Smriti'' (la casa on Gandhi va passar els últims 4 mesos de la seva vida. S'ha convertit en un monument, Nova Delhi)]]
Gandhi va escriure un comentari sobre el ''Bhagavad Gita'' en [[gujarati]]. Aquesefectes hindús. Si els intocables podrien ser una part de l'hinduisme, això podria ser una part podrida o una excrescència. Jo no podia entendre la ''raó de ser'' d'una multitud de sectes i castes. Quin era el significat de dir que els Vedes eren la paraula inspirada de Déu? Si eren inspirats, per què no també la Bíblia i l'Alcorà? Tant els amics cristians com els amics musulmans intentaven de convertir-me a la seva fe. Abdullah Seth m'havia induït a l'estudi de l'islam, i per descomptat, sempre hi havia alguna cosa a dir pel que fa a la seva bellesa". (Autobiografia de Gandhi)
Gandhi va escriure un comentari sobre el ''Bhagavad Gita'' en [[gujarati]]. Aquest manuscrit va ser traduït a l'anglès per Mahadev Desai, que va fer una introducció i comentaris addicionals. Es va publicar amb un pròleg de Gandhi el 1946.<ref>Desai, Mahadev. The Gospel of Selfless Action, or, The Gita According To Gandhi. (Navajivan Publishing House: Ahmedabad: First Edition 1946). Other editions: 1948, 1951, 1956.</ref><ref>A shorter edition, omitting the bulk of Desai's additional commentary, has been published as: Anasaktiyoga: The Gospel of Selfless Action. Jim Rankin, editor. The author is listed as M.K. Gandhi; Mahadev Desai, translator. (Dry Bones Press, San Francisco, 1998) {{ISBN|1-883938-47-3}}</ref>
Gandhi creia que el centre de totes les religions era la veritat i l'amor (la compassió, la no-violència i la [[Regla d'Or|regla d'or]]). També va qüestionar el que va veure com a hipocresia, males pràctiques, i dogma en totes les religions, fins i tot en la seva pròpia; i va ser un incansable defensor de la reforma social en la religió. Alguns dels seus comentaris sobre les diferents religions són els següents:
<blockquote>"Així, si jo no podia acceptar el cristianisme, com a perfecte o com la religió més gran, tampoc estava convençut que l'hinduisme també ho pogués ser. Aviat em vaig adonar dels defectes hindús. Si els intocables podrien ser una part de l'hinduisme, això podria ser una part podrida o una excrescència. Jo no podia entendre la ''raó de ser'' d'una multitud de sectes i castes. Quin era el significat de dir que els Vedes eren la paraula inspirada de Déu? Si eren inspirats, per què no també la Bíblia i l'Alcorà? Tant els amics cristians com els amics musulmans intentaven de convertir-me a la seva fe. Abdullah Seth m'havia induït a l'estudi de l'islam, i per descomptat, sempre hi havia alguna cosa a dir pel que fa a la seva bellesa". (Autobiografia de Gandhi)</blockquote>
<blockquote>"Tan aviat com perdem la base moral, deixem de ser religiosos. L'ésser humà, per exemple, no pot ser mentider, cruel o incontinent i afirmar que té Déu del seu costat."</blockquote>
Més endavant en la seva vida, quan se li va preguntar si era hindú, va respondre: "Sí, ho sóc. També sóc un cristià, un budista, musulmà, i un jueu."
Gal i la tolerància conseqüent", com ell mateix va dir el 1926.
Gandhi es va reunir amb el mestre espiritual de l'Índia [[Meher Baba]] a bord del SS Rajputana en el seu camí a la segona ''Round Table Conference'' (''Conferència de la Taula Rodona'') a Londres, el 1931, dient que estava molt feliç de conèixer Baba i li va demanar que trenqués el seu silenci.<ref>Kalchuri, Bhau: ''Meher Prabhu: Lord Meher'', Volume One, Manifestation, Inc., 1986, p. 1388-1392</ref>
Malgrat el profund respecte que es tenien Gandhi i [[Rabindranath Tagore]], més d'una vegada quedaven immersos en debats prolongats. Aquests debats il·lustren les diferències filosòfiques entre els dos indis més famosos de l'època. El 15 de gener de [[1934]], un [[terratrèmol]] va sotragar [[Bihar]] i va causar grans danys i pèrdua de vides. Gandhi va mantenir que el terratrèmol era a causa del pecat comès per hindús de casta alta en no permetre els intocables en els seus temples (Gandhi estava compromès amb la causa de millorar el destí dels intocables, i es referia a ells com a [[Harijan|''Harijans'']]). Tagore es va oposar amb vehemència a la postura de Gandhi, sostenint que un terratrèmol només pot ser causat per forces naturals, no per raons morals, per més repugnant que fos la pràctica de la intocabilitat.<ref>{{ref-web|url=http://www.indiatogether.org/2003/may/rvw-gndhtgore.htm |títol=Overview of debates between Gandhi and Tagore |editor=Indiatogether.org |consulta= 12 març 2009}}</ref>
Gandhi va prendre un gran interès per la [[teosofia]]. Va simpatitzar amb el missatge de la teosofia de la "fraternitat universal i la tolerància conseqüent", com ell mateix va dir el 1926.<ref>{{ref-web|url=http://www.gandhiserve.org/information/questions_and_answers/faq9/faq9.html |títol=What about Gandhi and theosophy? |editor=Gandhiserve.org |data= 30 gener 1948 |consulta= 1 setembre 2010}}</ref>
=== Swaraj, l'autogovern ===
[[Fitxer:Tagore Gandhi.jpg|thumb|Gandhi amb [[Rabindranath Tagore]], 1940]]
Gandhi es descriu a si mateix com un [[Anarquisme filosòfic|anarquista filosòfic]],<ref>Snow, Edgar. ''The Message of Gandhi''. SEP 27 March 1948. "Like Marx, Gandhi hated the state and wished to eliminate it, and he told me he considered himself 'a philosophical anarchist.'"</ref><ref>[http://www.mkgandhi.org/articles/snow.htm Articles on and by Gandhi], Retrieved on 7 June 2008.</ref> i la seva visió de l'Índia, per ell, significava una Índia sense un govern de base.<ref>Jesudasan, Ignatius. A Gandhian theology of liberation. Gujarat Sahitya Prakash: Ananda India, 1987, pp 236–237</ref> Una vegada va dir que "l'estat ideal no violent seria una anarquia ordenada".<ref>From Discussion with BG Kher and others, 15 August 1940. Gandhi's Wisdom Box (1942), edited by Dewan Ram Parkash, p. 67 also in Collected works of Mahatma Gandhi Vol. 79 (PDF), p. 122</ref> Mentre que els sistemes polítics són en gran part jeràrquics, en què cada capa d'autoritat des de l'individu al govern central augmenta sobre la capa de sota, Gandhi creia que la societat hauria de ser exactament el contrari, en què no es fa res sense el consentiment de tothom, baixant a l'individu. La seva idea era que el veritable [[Swaraj|autogovern]] en un país significa que cada persona es governa a si mateixa i que no hi ha un estat que fa complir les lleis sobre el poble.<ref>Murthy, Srinivas. Mahatma Gandhi and Leo Tolstoy Letters. Long Beach Publications: Long Beach, 1987, pp. 13, 189.</ref> Això s'aconseguiria amb el temps, amb la mediació no violenta dels conflictes, quan el poder es despullés de les capes de les autoritats jeràrquiques, en última instància la individual, la qual vindria a encarnar l'ètica de la no-violència. En lloc d'un sistema en què els drets són imposats per una autoritat superior, la gent s'autogovernaria per les responsabilitats mútues. En tornar de Sud-àfrica, quan Gandhi va rebre una carta sol·licitant la seva participació en la redacció d'una carta mundial dels drets humans, va respondre dient: "en la meva experiència, és molt més important tenir una carta de deures humans".<ref>[[Eknath Easwaran|Easwaran, Eknath]]. ''[[Gandhi the Man]]''. Nilgiri Press, 1998. p. 33.</ref> Una Índia lliure per a ell significava l'existència de milers de petites comunitats autosuficients (una idea, possiblement, de [[Lev Tolstoi|Tolstoi]]), que es governaven a si mateixes sense perjudicar-ne les altres. Això no vol dir simplement la transferència d'una estructura administrativa establerta pels britànics en mans de l'Índia, la qual cosa segons ell era només "fer Hindustan en Englistan".<ref name="Chapter">Chapter VI ''Hind Swaraj'' by M.K. Gandhi</ref> Ell volia dissoldre en última instància, el Partit del Congrés després de la independència i establir un sistema de [[democràcia directa]] a l'Índia,<ref>Bhattacharyya, Buddhadeva. Evolution of the political philosophy of Gandhi. Calcutta Book House: Calcutta, 1969, p. 479</ref> ja que no tenia fe en el sistema parlamentari d'estil britànic.<ref name="Chapter"/>h
== Crítiques sobre la postura política de Mahatma Gandhi {{CC|data=juny de 2016}} ==
Diversos historiadors han criticat l'aparent posició de Gandhi quant al sorgiment de Hitler i Mussolini, incloent-hi la seva declaració que els jueus guanyarien l'amor de Déu en anar voluntàriament cap a la mort.
La seua oposició a la violència va arribar a extrems quan el 1940, després de la invasió dels nazis de les Illes del canal de la Mànega, va manar un missatge al poble britànic indicant:
{{cita|Deixen les armes, per quant aquestes no serviran per a salvar-los a vostès ni a la humanitat. Han d'invitar Hitler i Mussolini que prenguen tot el que vulguen dels seus països. Si volen ocupar les seues cases, vagen-se d'aquestes. Si no els permeten eixir, sacrifiquin-se a ells, però sempre refusen rendir-los obediència''.}}
Altres historiadors van ser més enllà i van atacar Gandhi d'hipòcrita, a causa del que percebien com a inconsistència entre la seua posició de no-violència i un suposat maltractament a les dones i també suposades declaracions racistes contra els africans en la seua estada a Sud-àfrica.
Les crítiques s'estenen fins al comitè del Premi Nobel, en què l'assessor del comitè, el professor Jacob Worm-Müller, va escriure un informe en el qual expressa la seua comprensió en l'admiració cap a la persona de Gandhi: "És, indubtablement, una persona bona, noble i ascètica, un home prominent merescudament honrat i amat per les masses a l'Índia". Mes l'informe continua en la consideració de Gandhi com a polític i representant del poble: "...presenta violents canvis en les seues polítiques, que difícilment poden ser explicades pels seus seguidors. (...) És un lluitador per la llibertat i un dictador, un idealista i un nacionalista. És sovint un 'Crist', però llavors, de sobte, es convertix en un polític vulgar".
Durant el conflicte indopakistanès, Gandhi va fer públiques les seues idees sobre obviar les polítiques de pau i no-violència contra Pakistan en cas d'hostilitats, molt en oposició a les seues opinions sobre el conflicte bèl·lic entre Gran Bretanya i l'Alemanya nazi (mencionats dalt).
Posteriorment, un altre informe emès per Muller indica: "Es podria dir que la seua ben coneguda lluita per Àfrica del Sud és en benefici dels indis residents allí, i no pels "negres", pels que viuen en condicions pitjors."
El 26 de setembre de 1896, Gandhi es va dirigir a les masses per expressar el seu disgust pel tracte que els anglesos donaven als indis en els termes següents: "La nostra és una contínua lluita en contra de la degradació infligida sobre nosaltres pels europeus, que desitgen degradar-nos al nivell de vulgars ''napiols'' l'ocupació dels quals és caçar i la seua única ambició és recol·lectar bestiar per comprar una esposa, i després morir en la indolència (...)".
== Reconeixements ==
Gandhi mai no va arribar a rebre el [[premi Nobel de la Pau]], encara que va ser-hi nomenat cinc vegades entre 1937 i 1948. Dècades després, no obstant això, el comitè que administra el premi Nobel va declarar la injustícia de tal omissió, que va atribuir als sentiments nacionalistes dividits que van negar tal premi a Gandhi.
Quan al dalai-lama li va ser atorgat aquest premi el 1989, el president del comitè va declarar que, en part, aquest premi s'atorgava en homenatge a Mahatma Gandhi.
El govern de l'Índia atorga un premi a què denominen el [[Premi de la Pau Mahatma Gandhi]], que ha estat concedit, entre d'altres, a '''[[Nelson Mandela]]''', el dirigent sud-africà.
El [[30 de gener]] se celebra el Dia de la Pau en record a Gandhi.
== Referències ==
{{Referències}}
Les crítiques s'estenen fins al comitè del Premi Nobel, en què l'assessor del comitè, el professor Jacob Worm-Müller, va escriure un informe en el qual expressa la seua comprensió en l'admiració cap a la persona de Gandhi: "És, indubtablement, una persona bo
== Bibliografia de Gandhi ==
<div class="reflist4" style="height: 250px; overflow: auto; padding: 3px" >
* Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
* Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. ({{ISBN|0-691-02281-X}}) Image d'une plume
* Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. ({{ISBN|0-471-35062-1}})
* Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. ({{ISBN|1-57075-547-7}})
* Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. ({{ISBN|0-330-34962-7}})
* Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. ({{ISBN|0-915132-96-6}})
* Elst, K. (2001). Gandhi and Godse: A review and a critique. New Delhi: Voice of India.
* Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. ({{ISBN|81-7229-138-8}}) Image d'une plume
* Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
* Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. ({{ISBN|3-926952-97-0}})
* Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. ({{ISBN|0-7148-9279-3}})
* Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
* Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. ({{ISBN|1-900624-12-5}})
* Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
* Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. ({{ISBN|0-691-02281-X}}) Image d'une plume
* Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. ({{ISBN|0-471-35062-1}})
* Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. ({{ISBN|1-57075-547-7}})
* Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. ({{ISBN|0-330-34962-7}})
* Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. ({{ISBN|0-915132-96-6}})
* Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. ({{ISBN|81-7229-138-8}}) Image d'une plume
* Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
* Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. ({{ISBN|3-926952-97-0}})
* Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. ({{ISBN|0-7148-9279-3}})
* Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
* Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. ({{ISBN|1-900624-12-5}})
* Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
* Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. ({{ISBN|0-691-02281-X}}) Image d'une plume
* Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. ({{ISBN|0-471-35062-1}})
* Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. ({{ISBN|1-57075-547-7}})
* Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. ({{ISBN|0-330-34962-7}})
* Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. ({{ISBN|0-915132-96-6}})
* Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. ({{ISBN|81-7229-138-8}}) Image d'une plume
* Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
* Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. ({{ISBN|3-926952-97-0}})
* Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. ({{ISBN|0-7148-9279-3}})
* Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
* Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. ({{ISBN|1-900624-12-5}})
* Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
* Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. ({{ISBN|0-691-02281-X}}) Image d'une plume
* Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. ({{ISBN|0-471-35062-1}})
* Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. ({{ISBN|1-57075-547-7}})
* Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. ({{ISBN|0-330-34962-7}})
* Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. ({{ISBN|0-915132-96-6}})
* Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. ({{ISBN|81-7229-138-8}}) Image d'une plume
* Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
* Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. ({{ISBN|3-926952-97-0}})
* Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. ({{ISBN|0-7148-9279-3}})
* Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
* Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. ({{ISBN|1-900624-12-5}})
* Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
* Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. ({{ISBN|0-691-02281-X}}) Image d'une plume
* Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. ({{ISBN|0-471-35062-1}})
* Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. ({{ISBN|1-57075-547-7}})
* Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. ({{ISBN|0-330-34962-7}})
* Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. ({{ISBN|0-915132-96-6}})
* Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. ({{ISBN|81-7229-138-8}}) Image d'une plume
* Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
* Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. ({{ISBN|3-926952-97-0}})
* Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. ({{ISBN|0-7148-9279-3}})
* Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
* Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. ({{ISBN|1-900624-12-5}})
* Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
* Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. ({{ISBN|0-691-02281-X}}) Image d'une plume
* Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. ({{ISBN|0-471-35062-1}})
* Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. {{ISBN|1-57075-547-7}}
* Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. ({{ISBN|0-330-34962-7}})
* Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. ({{ISBN|0-915132-96-6}})
* Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. {{ISBN|81-7229-138-8}} Image d'une plume
* Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
* Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. {{ISBN|3-926952-97-0}}
* Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. ({{ISBN|0-7148-9279-3}})
* Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
* Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. {{ISBN|1-900624-12-5}}
* Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
* Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. ({{ISBN|0-691-02281-X}}) Image d'une plume
* Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. ({{ISBN|0-471-35062-1}})
* Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. ({{ISBN|1-57075-547-7}})
* Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. ({{ISBN|0-330-34962-7}})
* Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. ({{ISBN|0-915132-96-6}})
* Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. ({{ISBN|81-7229-138-8}}) Image d'une plume
* Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
* Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. ({{ISBN|3-926952-97-0}})
* Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. ({{ISBN|0-7148-9279-3}})
* Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
* Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. ({{ISBN|1-900624-12-5}})
* Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
* Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. ({{ISBN|0-691-02281-X}}) Image d'une plume
* Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. ({{ISBN|0-471-35062-1}})
* Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. ({{ISBN|1-57075-547-7}})
* Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. ({{ISBN|0-330-34962-7}})
* Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. ({{ISBN|0-915132-96-6}})
* Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. ({{ISBN|81-7229-138-8}}) Image d'une plume
* Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
* Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. ({{ISBN|3-926952-97-0}})
* Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. ({{ISBN|0-7148-9279-3}})
* Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
* Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. ({{ISBN|1-900624-12-5}})
</div>
== Vegeu també ==
* El [[1982]], el director '''[[Richard Attenborough]]''' dugué la seua vida al cinema en la pel·lícula ''[[Gandhi (pel·lícula)|Gandhi]]'', interpretada per [[Ben Kingsley]].
* [[Filosa]].
| 