Sant Joan de Vilatorrada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: l’ → l' (8), degut a → a causa de AWB
Línia 25:
El terme actual del municipi està situat, tenint en compte els punts més extrems, entre els 41 º 44’ 9’’ i els 41 º 47’ 34’’ de latitud nord. Això dóna 3’ 25’’ per l'eix nord-sud. I els 1º 46’ 2’’ o els 5 º 31’ de longitud est respecte de [[GMT|Greenwich]], donen 3 º 44’ 58’’ per l'eix est-oest
 
Està situat a 3 quilòmetres de [[Manresa]]. L'altitud de la població és de 240 m sobre el nivell del mar i els límits municipals són al nord amb les poblacions de [[Sant Mateu de Bages]] i [[Callús]], al nord-est amb [[Santpedor]]; a l'est amb [[Sant Fruitós de Bages]], al sud-est amb Manresa i a l'oest amb [[Fonollosa]].
 
=== Relleu ===
==== Formació ====
Al pertànyer a la depressió central catalana està format per sediments de l’eocèl'eocè continental recobrint-ne d’altresd'altres de l’l'[[Eocè]] marí i situant-se entre els dos una capa de guixos corresponent-se amb les sals sòdiques i potàssiques de [[Súria]], [[Balsareny]] i [[Cardona]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada|url = |edició = |llengua = Català|data = 1984| editorial = [s.n.]|lloc = [s.l.]|pàgines = 194|isbn = 8450099153}}</ref>
 
==== Constitució litològica ====
Línia 43:
 
==== Les rieres i els torrents ====
Quant a les rieres, el seu règim és únicament pluvial amb un fort assecament al mig de l’estiul'estiu i de l’hivernl'hivern.
 
Els torrents només porten aigua quan plou i segons la quantitat d'aigua ploguda.
 
==== El riu Cardener ====
El seu règim és níveo-pluvial. Té dos mínims: a l'agost i al gener, i dos màxims, un de principal al maig i un de secundari a l'octubre.
 
Al Cardener hi ha una resclosa que ja no s'utilitza i que és la del Molí Paperer, enderrocat per la riuada de l'any 1907, davant mateix de Les Feixes. A més hi ha la resclosa de la fàbrica del Molinet, el canal i la resclosa de la fàbrica de can Canals Nou i el canal i la resclosa de les fàbriques de Sant Joan de Vilatorrada.
Línia 56:
 
=== Vegetació ===
El [[Pla de Bages]] concentra un atractiu mosaic d'ambients, tot i el predomini del conreu cerealista. La vegetació pròpia de la plana és constituïda per nombroses clapes de bosc, sobretot de [[pi blanc]], però amb presència de l'[[alzina]] i el [[roure]]. Tot i així, a les fondalades i a les ribes dels cursos fluvials es concentra una gran varietat d'espècies, a voltes formant [[Bosc de ribera|boscos de ribera]] amb [[Pollancre|pollancrespollancre]]s i [[Àlber|àlbersàlber]]s o constituint interessants boscos mixts. La vegetació ha estat alterada per l'activitat humana i agrícola, especialitzada en el [[cereal]], la [[vinya]] i el [[regadiu]].
 
=== Fauna ===
La fauna és diversa, a causa de la gran varietat d'ambients i les rutes migratòries orientades pel [[Llobregat]] i el [[Cardener]].
 
De la família dels vertebrats es poden trobar:
 
- amfibis: [[Gripau|gripausgripau]]s i [[Granota|granotes]].
 
- rèptils: [[dragó comú]], [[Lacèrtid|sargantanes]], [[llangardaix ocel·lat]] i diferents tipus de serps, tals com: la [[Vidriol|serp de vidre]], [[serp blanca]], [[serp verda]], [[colobra bordelesa]], i la [[colobra escurçonera]], entre altres.
Línia 73:
          -  ocells rapinyaires diürns:  l'[[Aligot comú|aligot]] i l'[[astor]].
 
          -  ocells rapinyaires nocturns: el [[xot]], el [[Mussol comú|mussol]] i l'[[òliba]],
 
          -  ocells de conreu i plana: la [[perdiu]], el [[picot negre]], la [[garsa]], la [[Gralla (ocell)|gralla]], el [[cotoliu]], la [[Cogullada vulgar|cogullada]], la [[Titella (ocell)|titella,]] les [[Oreneta|orenetes]], el [[pinsà]], el [[pinsà mec]], [[Verderol|verdum]], [[cruixidell]], [[pardal xarrec]], [[Cadernera|caderneres]], [[Gafarró|gafarrons]], [[Passerell|passerellspasserell]]s.
 
          -  ocells de bosc: el [[Pícid|pigot verd]], el [[trencapinyes]], el [[Raspinell comú|raspinel]]<nowiki/>l.
Línia 86:
 
=== Antecedents romans ===
Els indicis més remots de la història de Sant Joan de Vilatorrada es descobreixen amb la troballa el 12 d’octubred'octubre de 1949 d’unad'una ara romana, al costat de la porta de l’antigal'antiga església parroquial. Aquesta troballa fou feta per Francesc X. Sitjas i Molins, secretari del [[Centre Excursionista de la Comarca de Bages|C.E.C.B.]]. (Centre Excursionista de la Comarca del Bages) al qual van cridar-li l’atenciól'atenció unes pedres arraconades al costat de la porta. El fet de trobar-se en aquest lloc no pressuposa que fos aquest el seu emplaçament originari.
 
El 16 de novembre del mateix any, per cessió de les senyores Josefa i Amàlia Suanya i Esteve, va ser donada al Museu Municipal de Manresa on es troba actualment.
 
Segons Georges Fabre en el llibre ''Epigrafia romana de la comarca del Bages'', “Aquesta ara fou serrada intencionalment, sense que es pugui arribar a comprendre el sentit, en dues meitats longitudinals” i presenta un estat molt deteriorat com a conseqüència de la mala qualitat de la pedra – gres-. Aquest desgast és més palès en la cara anterior.
 
=== Alta edat mitjana ===
Així com de l'època romana va quedar una mostra, no es pot dir el mateix de la llarga època de l'[[Alta edat mitjana|Alta Edat Mitjana]], dominada per les cultures [[Visigots|visigòtica]] i [[Sarraí|sarraïna]], per la manca de qualsevol font històrica (documents, restes arqueològiques....).
 
Com a conseqüència d’aixòd'això els orígens del poble es troben en el segle IX, quan [[Guifré el Pilós|Guifré el Pilòs]], fill del comte [[Sunifred I d'Urgell|Sunifred I d’Urgell]], va obtenir de [[Carles II el Calb|Carles el Calb]] els comtats d’Urgelld'Urgell, Cerdanya o Conflent i posteriorment els de Barcelona i Girona. Aquests comtats encerclaven una gran regió central que era “terra de
ningú” (Berguedà, Vall de Lord, Vallès, Ripollès, Lluçanès, Plana de Vic, Moianès, Guilleries i Bages), i que podia representar un perill de possibles invasions musulmanes provinents d’d'[[Al-Àndalus]]. Per tal d'establir una línia fronterera que servís per a protegir el sector occidental del comtat de Barcelona del perill d’aquestesd'aquestes ràtzies, Guifré decidí ocupar i repoblar aquestes terres.
 
La zona que anomenem [[Pla de Bages]] va trigar més a repoblar-se, i segurament es féu durant el govern dels fills del comte Guifré: [[Guifré II de Barcelona|Guifré Borrell]] (874-911) i [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer I]] (?-950).
 
Les primeres referències d’accidentsd'accidents geogràfics de Sant Joan de Vilatorrada les trobem en una delimitació feta l’anyl'any 978, en una butlla que el [[Papa Benet VII]] dirigí al Bisbe Froia de Vic, on relaciona els límits del terme antic de la ciutat de Manresa que englobaven els termes actuals de Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Sant Fruitós, etc., durant el regnat de [[Borrell II]] (mort 992).
 
La primera documentació del nom de [[Sant Martí de Torroella|Torroella]] data de l’anyl'any 972, en què es parla que quan es va fer la fundació del monestir de [[Sant Benet de Bages]] van ser donades per a sustentació dels frares i edificació del monestir unes terres i molins que es trobaven en el terme de Joncadella i Torroella, de les quals l’abatl'abat en va prendre possessió conservant la jurisdicció total.
 
Una altra referència la trobem a 7 de Kalendas d’agostd'agost de 899 en una donació que va fer un tal Eriberto al monestir de Sant Benet, de cases i de terres situades a Torruella.
 
Una segona delimitació fou redactada com a conseqüència de la destrucció de la ciutat de Manresa l’anyl'any 999 per les forces d’d'[[Abd-al-Aziz al-Mansur|Al-Mansur.]]
 
=== Baixa edat mitjana, del s. XI a XV: feudalització ===
Línia 120:
L'any 1833 es va promulgar una legislació per tal d'aconseguir una ordenació municipal uniforme per a tot l'Estat espanyol. Sant Joan de Vilatorrada, aleshores, es va formar pel conjunt de tres parròquies: Sant Joan, [[Joncadella]] i Sant Martí, essent aquesta última la que esdevingué cap de terme municipal atesa la seva major demografia.
 
L'entrada en funcionament, al nucli de Sant Joan, de les fàbriques tèxtils: Borràs (1855), [[Fàbrica Burés (Sant Joan de Vilatorrada)|Burés]] (1860) -coneguda com la fàbrica del Mig- i Gallifa (1865), va suposar la primera onada immigratòria del municipi de gent procedent d'altres nuclis del terme -[[Sant Martí de Torroella|Sant Martí]] i [[Joncadella]]- com també de termes propers, principalment de [[Fonollosa]], [[Aguilar de Segarra]] i [[Rajadell]], i de comarques veïnes que havien quedat allunyades del procés d'industrialització, tals com el [[Solsonès]] o la [[Segarra]]. Tanmateix, al lloc d'alguns dels antics molins del Cardener s'instal·laren fàbriques: El Paperer i El Molinet. La darrera fou la de Can Canals.
 
A mitjans del segle XIX la població era de 454 habitants, mentre que a finals ja arribava als 707 i a principis del segle XX era de 1.454 (1920)..
Línia 135:
[[Fitxer:Fosa de la Guerra Civil-Camí de lesTorress.JPG|thumb|'''Fosa de la Guerra Civil-''' Camí de les Torres--''Sant Joan de Vilatorrada''
]]
El mes d'abril de l'any 2008 la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament d'Interior, Relacions institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya va presentar públicament una investigació que comptava 79 foses comunes a Catalunya, de les quals dues es troben a la comarcal del Bages: una a Manresa i l'altra a Sant Joan de Vilatorrada.
 
La fossa corresponent a Sant Joan està ubicada aproximadament a 200 m. de l'inici del camí de les Torres, a la banda esquerra. Segons el “Libro de partes” de la Creu Roja de Manresa, aquesta es podria compondre de 15 cossos corresponents a soldats de l'exèrcit de la República.
Línia 147:
== Demografia ==
{{capentcat}}
{{entcat|[[Joncadella]] |codi=0821801}}
{{entcat|Sant Joan de Vilatorrada|codi=0821803}}
{{entcat|[[Sant Martí de Torroella]] |codi=0821802}}
{{fientcat|idescat}}
 
Línia 157:
== Administració i política ==
=== L'Ajuntament ===
L'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada està compost per 17 regidors i regidores escollits a les eleccions municipals de l'any 2015.
 
Els resultats de les eleccions van dibuixar un ajuntament amb majoria absoluta independentista, amb 6 regidors de Convergència i Unió ([[CiU]], actualment PDCat) més 3 regidors d'Esquerra Republicana ([[ERC]]).
 
L'oposició està composta per Compromís amb Sant Joan, coalició entre [[ICV]] i [[MES]] que va aconseguir 4 regidors, El Partit Socialista ([[PSC]]) amb 3 regidors, i el Partit Popular ([[PP]]) amb 1 regidor.
 
Al darrer ple municipal de l'any 2017, el Govern de Sant Joan de Vilatorrada va perdre la majoría absoluta degut a causa de la marxa de la regidora Xus Segura com a regidora no adscrita, deixant al PDCAT amb 5 regidors.
 
Els regidors que integren el plenari son:
 
EQUIP DE GOVERN:
Línia 214:
== Cultura ==
=== Patrimoni ===
* [[Església de Sant Joan de Vilatorrada]]
* [[Sant Daniel de Palou]]
==== Fàbrica de Cal Gallifa ====
{{AP|Fàbrica de Cal Gallifa}}
La ''fàbrica de Cal Gallifa'' és una antiga fàbrica tèxtil que és part del patrimoni cultural de Sant Joan de Vilatorrada. El resultat és un edifici del patrimoni industrial destinat íntegrament a equipament municipal. L'any 1993 es va a dur a terme la primera de les intervencions de la planta baixa amb l'objectiu de crear una sala polivalent per activitats múltiples. La sala de cultura Cal Gallifa va ser inaugurada el 13 de juny del [[1998]] i des del 2003 inclou la Biblioteca municipal a la segona planta.<ref name="PuntAvui">{{ref-notícia|cognom=Badrenas|nom=Noemí|títol=Una fàbrica molt cultural|publicació=El Punt/Avui|url= http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/1019007-una-fabrica-molt-cultural.html| consulta=30 novembre 2016|data=7 novembre 2016}}</ref>
 
=== Telecomunicacions ===
Línia 264:
'''Diada Nacional de Catalunya''' (11 de setembre)
Cada any, la Comissió de l'Onze de Setembre (formada per representants de grups polítics) organitza una sèrie d'actes per commemorar la Diada. Normalment es compta amb la participació d'un personatge reconegut, que és l'encarregat de realitzar un pregó, actua l'esbart de La Verbena i s'acaba la festa amb l'actuació d'algun grup de música tradicional.
 
'''La Nit de la Carbassa''' (31 d'octubre)
 
La Nit de la Carbassa és un joc de pistes relacionat amb [[Halloween]] i amb diferents personatges de terror que esse celebra a Sant Joan el vespre del 31 d'octubre. Una setantena d'actors repartits pels carrers i llocs més emblemàtics del poble s'encarreguen d'espantar als participants. Aquest joc de pistes es va crear al 2004 i, en un principi, estava dedicat als nens. Però, des de fa anys, s'ha convertit en una activitat familiar que hi acudeixen petits i grans.<ref>{{ref-web|url= https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/63106/nit/carbassa/congrega/500/persones/sant/joan|títol=La Nit de la Carbassa congrega unes 500 persones a Sant Joan| editor=Nació Digital|data=01/11/2016}}</ref>
 
==PersonatgesPersones il·lustres==
* [[Romà Montañez i Martín|Romà Montañez]], Jugador professional de bàsquet.
* [[Ramon Vancell i Trullàs]], Diputat al [[Congrés dels Diputats]] pel PSC-PSOE durant els anys 1982-1989.
Línia 279:
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|cognom = Planell i Picas|nom = Jordi|títol = Rutes d'aigua i secà|url = |edició = |llengua = Català|data = 2010| editorial = GAIA Serveis ambientals|lloc = Sant Joan de Vilatorrada|pàgines = 28|isbn = |cognom2 = Vilarmau i Masferrer, Marc}}
* SOLERNOU, Aleix; ''[http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/47344/exit/participacio/nit/carbassa/sant/joan Èxit de participació en La Nit de la Carbassa de Sant Joan]''; Nació Manresa (2/11/2014).
* {{Ref-llibre|cognom = Solanellas i Mollar|nom = Toni|títol = Sant Joan de Vilatorrada : història en imatges, 1880-1979|url = |edició = |llengua = Català|data = 1999| editorial = Angle : Centre d'Estudis del Bages|lloc = Manresa|pàgines = 229|isbn = 8488811462 (Angle) 848761843X (CEB)}}
* {{Ref-llibre|cognom = Planell i Picas|nom = Jordi|títol = Rutes i camins del Bages : el Pla de Bages a peu i en BTT|url = |edició = |llengua = Català|data = 2002| editorial = Farell|lloc = Sant Vicenç de Castellet|pàgines = 127|isbn = 8495695111|cognom2 = Vilarmau i Masferrer, Marc}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.santjoanvilatorrada.cat Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada]
* [http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=0821880001 Informació de la Generalitat de Catalunya]
* [http://www.radiosantjoan.cat Ràdio Sant Joan]
 
{{Municipis del Bages}}