Escullera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#viquiestirada
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 19:
Les esculleres es poden construir amb un extrem unit a la costa, en cas contrari, es posen al mar a 100-600 m de la línia de costa original. Hi ha dos tipus principals d'esculleres en alta mar (també anomenades esculleres separades), individuals i múltiples; el solitari, com el seu nom suggereix, significa que l'escullera consisteix en una barrera ininterrompuda, en la qual s'ubiquen amb múltiples esculleres (en números des de dos fins a vint) amb espais entre 50 i 300 m. La longitud de la bretxa es regeix en gran mesura per les longituds d'ona que interactuen. Les esculleres poden ser fixes o flotants, i impermeables o permeables per permetre la transferència de sediments cap a la costa de les estructures, l'elecció depenent de l'amplada de marea i la profunditat de l'aigua. Normalment consisteixen en grans peces de roca (granit) que pesen fins a 16 tones cadascuna, o monticles de runes. El seu disseny està influenciat per l'aproximació de l'angle d'onada i per altres paràmetres ambientals. La construcció de l'escullera pot ser paral·lela o perpendicular a la costa, segons els requisits de la costa.
 
Les formacions sortints com a resultat de les esculleres són una funció de la distància a la qual es construeixen les esculleres des de la costa, la direcció a la qual l'onada colpeja a l'escullera, i l'angle en què es construeix l'escullera (en relació amb la costa). D'aquests tres, l'angle al qual es construeix l'escullera és el més important en la formació de sortints dissenyats. L'angle en què es construeix l'escullera determina la nova direcció de les ones (després d'haver colpejat les esculleres) i, al seu torn, la direcció que el sediment fluirà i s'acumula al llarg del temps. <ref>{{Cite journalref-publicació|lastcognom=Jackson|firstnom=Nancy L.|last2cognom2=Harley|first2nom2=Mitchell D.|last3cognom3=Armaroli|first3nom3=Clara|last4cognom4=Nordstrom|first4nom4=Karl F.|datedata=2015-06-15|titletítol=Beach morphologies induced by breakwaters with different orientations|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0169555X15001518|journalpublicació=Geomorphology|volumevolum=239|pagespàgines=48–57|doi=10.1016/j.geomorph.2015.03.010}}</ref>
 
==Tipus==
Línia 27:
 
=== Runes ===
Les esculleres dels monticles de runes utilitzen buits estructurals per dissipar l'energia de les onades. Les esculleres dels monticles de runes consisteixen en piles de pedres més o menys ordenats seu pes unitari: pedres més petites per al nucli i pedres més grans com una capa d'armadura que protegeix al nucli de l'atac de les ones. Les unitats d'armadura de roca o de formigó a l'exterior de l'estructura absorbeixen la major part de l'energia, mentre que les grava o sorres eviten que l'energia de les ones continuï a través del nucli de l'escullera. Els pendents del revestiment estan típicament entre 1: 1 i 1: 2, depenent dels materials utilitzats. En aigües poc profundes, les esculleres de revestiment solen ser relativament barats. A mesura que augmenta la profunditat de l'aigua, els requeriments de material i, per tant, els costos, augmenten significativament.<ref>{{Cite journalref-publicació|lastcognom=CIRIA, CUR, CETMEF|datedata=2007|titletítol=Rock Manual - The use of rock in hydraulic engineering|url=http://rockmanual.dicea.nl|journalpublicació=Ciria-CUR}}</ref>
 
=== Pou de cimentació ===