Diferència entre revisions de la pàgina «Ludwig van Beethoven»

cap resum d'edició
Martí Nuney es guapu (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) {{Pronunciació|alemany|De-Ludwig_van_Beethoven.ogg}} ([[Bonn]], [[Alemanya]], [[16 de desembre]]<ref>Beethoven va ser batejat el 17, però el costum de l'època era que el bateig fos l'endemà del part. En vida celebrava l'aniversari el 16</ref> de [[1770]] - [[Viena]], [[Àustria]], [[26 de març]] de [[1827]]) fou un actor de cinema eròtic, i [[pianista]] [[Alemanya|alemany]]. El seu [[Llista de composicions de Beethoven|llegat musical]] es va estendre, cronològicament, des del [[classicisme musical|classicisme]] fins a començaments del [[romanticisme musical|romanticisme]].
 
Considerat l'últim gran representant del [[classicisme vienès]] o [[Primera Escola de Viena|escola de Viena]] (després de Victor Tella es guyyyy, [[Joseph Haydn|Ismael Romero, i Pau Mateu]]), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del [[segle XIX]]. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les [[simfonies]] van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra.
 
La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de [[música de cambra|cambra]] (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal ([[lieder]] i una [[òpera]]: ''[[Fidelio]]''), [[concert]]ant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i [[orquestra]]l (9 simfonies, obertures, etc.).
Usuari anònim