'''Ludwig van Beethoven ''' (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) {{Pronunciació|alemany|De-Ludwig_van_Beethoven.ogg}} ([[Bonn]], [[Alemanya]], [[16 de desembre]]<ref>Beethoven va ser batejat el 17, però el costum de l'època era que el bateig fos l'endemà del part. En vida celebrava l'aniversari el 16</ref> de [[1770]] - [[Viena]], [[Àustria]], [[26 de març]] de [[1827]]) fou un [[compositor ]], [[director d'orquestra]] i [[pianista]] [[Alemanya|alemany]]. El seu [[Llista de composicions de Beethoven|llegat musical]] es va estendre, cronològicament, des del [[classicisme musical|classicisme]] fins a començaments del [[romanticisme musical|romanticisme]]. ▼{{Infotaula persona
| trajectoria = <!--no esborreu aquesta línia--><nowiki></nowiki>
* [[1778]] Primer concert públic a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]]
* [[1781]] Rep classes d'[[orgue]] i [[violí]]
* [[1783]] Compon tres [[sonates]]
* [[1787]] Estudia a [[Viena]] amb [[Mozart]]
* [[1792]] Estudia a Viena amb [[Haydn]]
* [[1795]] Primer concert públic a Viena: Concert per a piano en si bemoll
* [[1799]] Publica la sonata per a piano ''Patètica''
* [[1800]] Interpreta a Viena la [[simfonia núm. 1 (Beethoven)|simfonia núm. 1]] i el ''Septet''; compon el [[Concert per a piano núm. 3 (Beethoven)|Concert per a piano núm. 3]]
* [[1801]] Es representa amb èxit el [[ballet]] ''[[Prometeu (ballet)|Prometeu]]'' i es publica ''Clar de Lluna''
* [[1802]] Depressió per la seva creixent sordesa: escriu el ''Testament de Heiligenstadt''; compon la [[simfonia núm. 2 (Beethoven)|simfonia núm. 2]] i la sonata per a violí «Kreutzer»
* [[1804]] Acaba la [[simfonia núm. 3 (Beethoven)|simfonia heroica]]; compon la sonata per a piano «Waldstein»
* [[1805]] S'estrena l'òpera ''[[Fidelio]]'', però després de tres representacions es suspèn per l'ocupació de Viena; sonata per a piano «Apassionada»
* [[1806]] Acaba el concert per a violí; [[simfonia núm. 4 (Beethoven)|simfonia núm. 4]] i quartets de Razumovski
* [[1808]] S'estrenen les simfonies núm. [[simfonia núm. 5 (Beethoven)|5]] i [[simfonia núm. 6 (Beethoven)|6]], el [[Concert per a piano núm. 4 (Beethoven)|concert per a piano núm. 4]] i la ''Fantasia Coral'' en un concert de quatre hores
* [[1809]] Escriu el [[Concert per a piano núm. 5 (Beethoven)|concert per a piano ''Emperador'']]
* [[1811]] Escriu el trio «Arxiduc»
* [[1812]] Acaba les simfonies núm. [[simfonia núm. 7 (Beethoven)|7]] i [[simfonia núm. 8 (Beethoven)|8]]
* [[1814]] Èxit de ''Fidelio'' revisada; la seva última aparició a l'«Arxiduc» com a pianista és desastrosa per la seva sordesa
* [[1816]] Batalla legal amb la seva cunyada; escriu ''A l'estimada llunyana''
* [[1818]] Li envien un piano Broadwood de Londres; acaba la sonata per a piano «Hammerklavier»
* [[1822]] Acaba la [[sonata per a piano núm. 2 (Beethoven)|sonata per a piano núm. 2]]
* [[1823]] Acaba la ''[[Missa Solemnis (Beethoven)|Missa Solemnis]]'', simfonia coral; i les ''[[Variacions Diabelli]]'')
* [[1826]] Escriu el quartet de corda
* [[1827]] Emmalalteix d'[[hidropesia]] i [[pneumònia]]. Va morir el març d'aquell any i unes deu mil persones van assistir al seu funeral.
| obres_notables = <!--no esborreu aquesta línia--><nowiki></nowiki>
* [[Sonata per a violí núm. 9 (Beethoven)|Sonata per a violí núm. 9]] ''Kreutzer'', Op. 47
* [[Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven)|Sonata per a piano núm. 23 ''Apassionada'']], Op. 57
* [[Concert per a violí (Beethoven)|Concert per a violí]], Op, 61
* [[Simfonia núm. 6 (Beethoven)|Simfonia núm. 6 ''Pastoral'']], Op. 68
* ''[[Fidelio]]'', Op. 72
* [[Concert per a piano núm. 5 (Beethoven)|Concert per a piano núm. 5 ''Emperador'']], Op. 73
* [[Trio núm. 6 per a piano, violí i violoncel]] ''Arxiduc'', Op.97
* [[Simfonia núm. 9 (Beethoven)|Simfonia núm. 9 ''Coral'']], Op. 125
* [[Quartet de corda núm. 13 (Beethoven)|Quartet de corda núm. 13]], Op. 130
}}
▲'''Ludwig van Beethoven''' (pronunciació alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) {{Pronunciació|alemany|De-Ludwig_van_Beethoven.ogg}} ([[Bonn]], [[Alemanya]], [[16 de desembre]]<ref>Beethoven va ser batejat el 17, però el costum de l'època era que el bateig fos l'endemà del part. En vida celebrava l'aniversari el 16</ref> de [[1770]] - [[Viena]], [[Àustria]], [[26 de març]] de [[1827]]) fou un [[compositor]], [[director d'orquestra]] i [[pianista]] [[Alemanya|alemany]]. El seu [[Llista de composicions de Beethoven|llegat musical]] es va estendre, cronològicament, des del [[classicisme musical|classicisme]] fins a començaments del [[romanticisme musical|romanticisme]].
Considerat l'últim gran representant del [[classicisme vienès]] o [[Primera Escola de Viena|escola de Viena]] (després de [[Christoph Willibald Gluck]], [[Joseph Haydn]] i [[Wolfgang Amadeus Mozart]]), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del [[segle XIX]]. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les [[simfonies]] van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra.
La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de [[música de cambra|cambra]] (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal ([[lieder]] i una [[òpera]]: ''[[Fidelio]]''), [[concert]]ant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i [[orquestra]]l (9 simfonies, obertures, etc.).
== Biografia ==
=== Infantesa a Bonn ===
Va néixer a [[Bonn]] al si d'una família humil d'origen [[Comtat de Flandes|flamenc]]. El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. La partícula ''van'' no és signe de noblesa i Beethoven, en alemany, vol dir 'remolatxa', element que indica que procedia dels antics camperols del [[ducat de Brabant]].<ref>[http://www.xtec.cat/~sargemi/biocompo/beethove.htm Ludwig van Beethoven] a ''Música i...''</ref>
[[Fitxer:BEETHHS.jpg|thumb|esquerra|Casa de Beethoven a [[Bonn]]]]
| 