Montserrat Tarragó i Domènech: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
'''Montserrat Tarragó i Domènech''' (nascuda el [[1954]]) és una [[activista política]] [[independentista]] [[catalans|catalana]], ex-membre del [[Front Nacional de Catalunya]], d'[[Exèrcit Popular Català|EPOCA]] i de [[Terra Lliure]].
 
Fou acusada, juntament amb [[Àlvar Valls i Oliva|Àlvar Valls]], [[Josep Lluís Pérez i Pérez|Josep Lluís Pèrez]] i [[Josep Pau i Pernau|Josep Pau]], de participar com a membre del [[Front Nacional de Catalunya]] a l'incendi dels dipòsits de ''Aceites Catalanes Centro, SA'' (Acacesa) durant la matinada del 13 de gener de 1976.<ref name="Pais">[{{ref-web |url= http://elpais.com/diario/1979/02/16/espana/287967636_850215.html |títol= Los presuntos asesinos de Bultó y Viola permanecieron escondidos en la casa del candidato socialista Josep Pau] a|nom= ElEnric País,|cognom= 16Canals de|editor= febrerElPaís.com de|llengua= castellà |data= 16 febrer 1979 |consulta= 15/5/2019}}</ref>
 
L'1 de juliol de 1977 fou detinguda, juntament amb [[Àlvar Valls i Oliva|Àlvar Valls]], [[Carles Sastre i Benlliure|Carles Sastre]], iÀlvar [[Josep Lluís PérezValls i Pérez|Josep Lluís Pérez]], sota l'acusació d'haver-li posat la bomba al pit a l'empresari Josep Maria Bultó Marquès, que li causà la mort en esclatar-li l'artefacte el 9 de maig de 1977.<ref>{{es}}ref-web |url= ''[http://www.elpais.com/articulo/sociedad/VIOLA/_JOAQUiN_/EX_ALCALDE_DE_BARCELONA/CATALUnA/AUDIENCIA_NACIONAL/hijo/Viola/reconocio/presuntos/asesinos/padre/elpepisoc/19860923elpepisoc_8/Tes/ |títol= El hijo de Viola reconoció a dos de los presuntos asesinos de su padre]'', |nom= José |cognom= Yoldi |editor= ElPaís.com, 23|llengua= decastellà |data= 23 setembre 1986 (|consulta:= 7-/5-07)./2007}}</ref>
 
El 3 de desembre fou acusat de pertànyer a [[Terra Lliure]] i hagué de fugir novament a la Catalunya del Nord, fins que fou detingut a la [[Guingueta d'Ix]] el [[19 de gener]] de [[1985]] amb [[Jaume Fernàndez i Calvet]] i [[Carles Sastre i Benlliure|Carles Sastre]],<ref>[{{ref-web |url= http://elpais.com/diario/1986/11/19/espana/532738802_850215.html |títol= Los principales dirigentes históricos de Terra Lliure han abandonado la organización terrorista] a|nom= [[ElJordi País]],|cognom= 19Busquets de|editor= novembreElPaís.com de|data= 19 novembre 1986 |consulta= 15/5/2019}}</ref> concretament d'haver atacat la delegació d'Hisenda de Barcelona el [[10 de setembre]] de [[1981]] amb un explosiu de 300 grams de [[goma-2]],<ref>{{ref-web|url=http://archivo.elperiodico.com/ed/19861022/pag_016.html |títol=La Audiencia Nacional juzga hoy a dos independentistas catalanes |consulta=10/2/2013 |obra= |editor=El PeriódicoElPeriódico.com |data=22/10/ octubre 1986 |llengua=castellà }}</ref> sent absolt el [[1986]].<ref name=llibertat>[http{{ref-web |url= https://www.llibertat.cat/content2011/view/13613/108/albert-ibanez-patufet-en-la-memoria-14719 |títol= Albert Ibañez "Patufet", en la memòria] a|editor= llibertatLlibertat.cat |data= 18 agost 2011 |consulta= 15/5/2019}}</ref>
 
[[Carles Sastre i Benlliure|Carles Sastre]] va ser condemnat el 28 d'octubre de 1985 a 42 anys de presó per la seva intervenció en aquest assassinat i Montserrat Tarragó també va ser condemnada a 4 anys de presó per la seva participació, com a autora d'un delicte de col·laboració amb bandes armades.{{sfn|Dalmau|Juvillà|2010|p=172}} El 21 de desembre de 1990 fou excarcerada de la presó de Lleida 1 després d'haver complert gairebé la meitat de la condemna.<ref>{{ref-web |url= https://elpais.com/diario/1990/12/22/espana/661820411_850215.html |títol= Montserrat Tarragó, condenada por el asesinato de Bultó, en libertad condicional |nom= Lluís |cognom= Visa |editor= ElPaís.com |llengua= castellà |data= 22 desembre 1990 |consulta= 15/5/2019}}</ref>
 
== Referències ==