Obre el menú principal

Canvis

[[Fitxer:Jaume-I-aragó-sepulcre-catedral-tarragona.jpg|thumb|200px|Sepulcre construït per [[Lluís Domènech i Montaner]] per a Jaume I d'Aragó a la [[catedral de Tarragona]] i que actualment es troba a l'Ajuntament de [[Tarragona]]]]
 
Així quedaren fins que, dos anys més tard ([[1837]]), finalment, el govern progressista concedí un permís especial al rector de [[l'Espluga de Francolí]], Antoni Serret, per a recollir les restes escampades dels monarques catalans. Ell i els seus col·laboradors les van embolicar i les van traslladar en carro fins a l'església de l'Espluga, on es guardaren juntament amb les d'una vintena més de membres de les dinasties regnants a l'antiga [[Corona d'Aragó]].
 
El [[1841]], davant l'espoli i saqueig imparable de Poblet, Josep Criviller i l'esmentat Antoni Serret van rescatar els cossos que encara descansaven a les tombes, entre els quals els dels reis [[Alfons el Cast]] i el de [[Ferran d'Antequera]]. L'Ajuntament de [[l'Espluga de Francolí]] va decidir col·locar les restes en caixes; les de '''Jaume el Conqueridor''' foren dipositades en una caixa de fusta de noguera i la resta en set caixes de pi. Davant d'aquesta lamentable situació, la ciutat de [[València]] fou l'única en reaccionar i va intentar aconseguir la custòdia de les despulles de [[Jaume I d'Aragó]] per tal d'oferir-li una sepultura digna. Això esperonà les autoritats catalanes, que el [[1843]] traslladaren les restes de Jaume I a la [[catedral de Tarragona]].
Usuari anònim