Estuc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m orto |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
L'estuc tradicional està fet de calç, arena i [[aigua]]. L'estuc modern està fet de ciment Pòrtland i aigua. La calç s'afig sovint per a disminuir la permeabilitat i augmentar la viabilitat de l'estuc modern. A vegades, s'afigen additius acrílics i fibres de vidre per a millorar les propietats estructurals de l'algeps, així com la seua viabilitat. Açò se sol emprar amb el que es denomina sistema de "una capa" , en lloc del mètode tradicional de "tres capes".
L'estuc de calç és un material relativament dur que es pot trencar o desbastar a mà sense massa dificultat. La calç en si és generalment [[blanc]]a; el color d'acabat prové dels productes agregats o qualsevol [[pigment]] afegit. L'estuc de calç té la propietat de no necessitar l'enfornat, a causa de la lleugera solubilitat de la calç (la solució de calç pot ser
==Història==
Línia 22:
Els [[àrabs]] el van utilitzar ben sovint per a substituir al marbre, tallant-lo en forma de [[mocàrab]]s, [[atauric]]s o altres motius ornamentals com els que es poden contemplar en l'[[Alhambra]] de [[Granada (Andalusia)|Granada]].
Durant el [[renaixement]] italià es van perfeccionar un gran nombre de tècniques, que més tard es van difondre per tot [[Europa]]. L''''estuc blanc''' es va utilitzar molt en els murs de les esglésies, a vegades per a pintar figures d'àngels. [[Raffaello Sanzio|Rafael]] i altres artistes de l'època van utilitzar frisos d'estuc pintat per a decorar [[palau]]s i [[pavelló (Arquitectura)|pavellons]]. Entre els més rellevants destaquen els relleus de [[Francesco Primaticcio]] ([[1533]]-[[1565]]) per al '[[castell de Fontainebleau]], prop de [[París]]. No obstant,
L'estuc més famós és el venecià, també dit "Lustre Venecià". És un revestiment que es va inventar a [[Venècia]] ([[Itàlia]]) al començament del [[segle XV]]. El seu acabat mostra una paret plana, llisa i brillant com un [[vidre]], amb diferents tonalitats de color, de gran bellesa.
Línia 39:
==Bibliografia==
'''
|