Montserrat Tarragó i Domènech: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Fou acusada, juntament amb [[Àlvar Valls i Oliva|Àlvar Valls]], [[Josep Lluís Pérez i Pérez|Josep Lluís Pèrez]] i [[Josep Pau i Pernau|Josep Pau]], de participar com a membre del [[Front Nacional de Catalunya]] a l'incendi dels dipòsits de ''Aceites Catalanes Centro, SA'' (Acacesa) durant la matinada del 13 de gener de 1976.<ref name="Pais">{{ref-web |url= http://elpais.com/diario/1979/02/16/espana/287967636_850215.html |títol= Los presuntos asesinos de Bultó y Viola permanecieron escondidos en la casa del candidato socialista Josep Pau |nom= Enric |cognom= Canals |editor= ElPaís.com |llengua= castellà |data= 16 febrer 1979 |consulta= 15/5/2019}}</ref>
El juliol de 1977 fou detinguda, juntament amb [[Carles Sastre i Benlliure|Carles Sastre]], Àlvar Valls i Josep Lluís Pérez, acusada de participar en l'assassinat de l'empresari [[Josep Maria Bultó Marquès|Josep Maria Bultó]], succeït a [[Barcelona]] el 9 de maig de 1977 quan li esclatà un artefacte bomba adherit al pit i que fou reivindicat [[Exèrcit Popular Català|EPOCA]]. Després de passar cinc mesos a presó, tots quatre foren alliberats el 10 de novembre de 1977 després que se'ls hi apliqués la [[Llei d'Amnistia espanyola de 1977|Llei d'Amnistia espanyola]], dos dies abans que el seu ministre de l'Interior, [[Rodolfo Martín Villa]], sol·licités la seva derogació.<ref>{{ref-web |url= https://www.llibertat.cat/2016/08/carles-sastre-exmilitant-de-terra-lliure-no-em-queixo-forma-part-del-contracte-35881 |títol= Carles Sastre, exmilitant de Terra Lliure: ‘No em queixo, forma part del contracte’ |editor= Llibertat.cat |data= 3 agost 2016 |consulta= 17/5/2019}}</ref>
També fou acusada d'haver participat
Fugida a la [[Catalunya Nord]] des de la seva excarceració, el 19 de gener de 1985 fou detinguda a [[Puigcerdà]] amb [[Jaume Fernàndez i Calvet]] i Carles Sastre,<ref>{{ref-web |url= http://elpais.com/diario/1986/11/19/espana/532738802_850215.html |títol= Los principales dirigentes históricos de Terra Lliure han abandonado la organización terrorista |nom= Jordi |cognom= Busquets |editor= ElPaís.com |data= 19 novembre 1986 |consulta= 15/5/2019}}</ref> investigada després de l'atac reivindicat per [[Terra Lliure]] del 10 de setembre de 1981 contra la delegació d'Hisenda de Barcelona amb un explosiu de 300 grams de [[goma-2]], del qual fou absolta l'any 1986.<ref>{{ref-web |url= https://www.llibertat.cat/2011/08/albert-ibanez-patufet-en-la-memoria-14719 |títol= Albert Ibañez "Patufet", en la memòria |editor= Llibertat.cat |data= 18 agost 2011 |consulta= 15/5/2019}}</ref>
Fruit de la detenció, fou jutjada i condemnada pel cas Bultó a quatre anys de presó per col·laboració amb organització armada.{{sfn|Dalmau|Juvillà|2010|p=172}} Una segona sentència, emesa l'any 1987, fou condemnada pel cas Viola a vuit anys de presó per pertinença a organització armada, tinença d'armes i falsificació de documents.<ref name="llibertat">{{ref-web |url= https://elpais.com/diario/1990/12/22/espana/661820411_850215.html |títol= Montserrat Tarragó, condenada por el asesinato de Bultó, en libertad condicional |nom= Lluís |cognom= Visa |editor= ElPaís.com |llengua= castellà |data= 22 desembre 1990 |consulta= 15/5/2019}}</ref> El 21 de desembre de 1990 fou excarcerada de la presó de Lleida 1 després d'haver complert gairebé la meitat de la condemna.<ref name="llibertat"/>
| |||