Montserrat Tarragó i Domènech: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 8:
També fou acusada d'haver participat en nom d'EPOCA, i juntament a Carles Sastre, en l'assassinat del polític franquista i exalcalde de Barcelona [[Joaquim Viola i Sauret|Joaquim Viola]], quan el 25 de gener de 1978 li esclatà un artefacte similar al pit mentre es trobava al seu domicili de [[passeig de Gràcia]] de [[Barcelona]].<ref>{{ref-web |url= https://www.llibertat.cat/2015/01/1978-mor-l-ex-batlle-franquista-de-barcelona-joaquin-viola-sauret-en-una-accio-atribuida-a-l-exercit-29486 |títol= 1978 L'ex-batlle franquista de Barcelona, Joaquín Viola Sauret resulta mort en circumstàncies similars a les de Bultó |editor= Llibertat.cat |data= 25 gener 1978 |consulta= 17/5/2019}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.elpais.com/articulo/sociedad/VIOLA/_JOAQUiN_/EX_ALCALDE_DE_BARCELONA/CATALUnA/AUDIENCIA_NACIONAL/hijo/Viola/reconocio/presuntos/asesinos/padre/elpepisoc/19860923elpepisoc_8/Tes/ |títol= El hijo de Viola reconoció a dos de los presuntos asesinos de su padre |nom= José |cognom= Yoldi |editor= ElPaís.com |llengua= castellà |data= 23 setembre 1986 |consulta= 7/5/2007}}</ref>
 
Fugida a la [[Catalunya Nord]] des de la seva excarceració, el 19 de gener de 1985 fou detinguda a [[Puigcerdà]] amb [[Jaume Fernàndez i Calvet]] i Carles Sastre,<ref>{{ref-web |url= http://elpais.com/diario/1986/11/19/espana/532738802_850215.html |títol= Los principales dirigentes históricos de Terra Lliure han abandonado la organización terrorista |nom= Jordi |cognom= Busquets |editor= ElPaís.com |data= 19 novembre 1986 |consulta= 15/5/2019}}</ref> investigada després de l'atac reivindicat per [[Terra Lliure]] del 10 de setembre de 1981 contra la delegació d'Hisenda de Barcelona amb un explosiu de 300 grams de [[goma-2]], del qual fou absolta l'any 1986.<ref>{{ref-web |url= https://www.llibertat.cat/2011/08/albert-ibanez-patufet-en-la-memoria-14719 |títol= Albert Ibañez "Patufet", en la memòria |editor= Llibertat.cat |data= 18 agost 2011 |consulta= 15/5/2019}}</ref> tant per l'Audiència Nacional com pel Tribunal Suprem.{{sfn|Bassa|1999|p=55}}
 
Fruit de la detenció, fou jutjada i condemnada pel cas Bultó a quatre anys de presó per col·laboració amb organització armada.{{sfn|Dalmau|Juvillà|2010|p=172}} Una segona sentència, emesa l'any 1987, fou condemnada pel cas Viola a vuit anys de presó per pertinença a organització armada, tinença d'armes i falsificació de documents.<ref name="llibertat">{{ref-web |url= https://elpais.com/diario/1990/12/22/espana/661820411_850215.html |títol= Montserrat Tarragó, condenada por el asesinato de Bultó, en libertad condicional |nom= Lluís |cognom= Visa |editor= ElPaís.com |llengua= castellà |data= 22 desembre 1990 |consulta= 15/5/2019}}</ref> El 21 de desembre de 1990 fou excarcerada de la presó de Lleida 1 després d'haver complert gairebé la meitat de la condemna.<ref name="llibertat"/>
Línia 17:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |nom= Ferran |cognom= Dalmau |nom2= Pau |cognom2= Juvillà |títol= EPOCA, l'exèrcit a l'ombra |editorial= Edicions El Jonc |col·lecció= Muixeranga |edició=1a ed.|lloc= Lleida |any= 2010 |isbn= 84-933721-8-8}}
* {{ref-llibre |nom= David |cognom= Bassa |enllaçautor= David Bassa i Cabanas |títol= Quan els malsons esdevenen realitat |editorial= Edicions El Jonc |col·lecció= Muixeranga |edició=1a ed.|lloc= Lleida |any= 1999 |isbn= 84-930587-0-X}}
 
{{ORDENA:Tarrago Domenech, Montserrat}}