|
La '''Candidatura d'Unitat Popular''' ('''CUP''') és una [[entitat]] configurada com a [[organització]] [[política]] [[assemblearisme|assembleària]] l'àmbit de la qual són els [[Països Catalans]] i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans [[Independència|independents]], [[socialisme|socialistes]], [[desenvolupament sostenible|ecològicament sostenibles]], territorialment equilibrats i no [[patriarcat|patriarcals]].<ref name="22mAra">{{ref-publicació |cognom =Àlvarez |nom=David|url=http://www.ara.cat/especials/eleccions22m/CUP-ajuntaments-ascens-regidors_0_488351894.html |títol=De 22 a 104: l'ascens de la CUP als ajuntaments |consulta=9 juny 2011 |publicació=[[Diari Ara]] |data=09-06-2011}}</ref> Es diferencia dels [[partit polític|partits polítics]] tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la [[democràcia directa]]. A través dels seus [[regidor]]s, la CUP aplica al Ple Municipal dels [[Ajuntament]]s les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local. Alhora, promou el [[associacionisme|teixit associatiu]] i els [[moviments socials]] locals i denuncia els alts sous que cobren els polítics professionals cedint, per exemple, una part del seu sou a l'Assemblea Local.<ref>{{ref-notícia | url=http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/239309-el-regidor-de-la-cup-renuncia-a-part-del-sou.html| títol=El regidor de la CUP renuncia a part del sou| editor=[[El Punt]]| data=1 de setembre de 2010}}</ref> Actualment té presència a una vuitantena de [[municipi]]s de [[Catalunya]] i del [[País Valencià]], amb la intenció de tenir-ne a la totalitat dels [[Països Catalans]].<ref name="cup01" />
== IdeologiaCON EL SATO ==
Esto vamo' a arrancarlo con EL SATO
En la ponència aprovada en l'Assemblea Nacional Extraordinària de 2009, ''La CUP, l'alternativa necessària'', defineix el seu projecte polític de la següent manera:
{{Cita|La CUP és una organització política [[Assemblearisme|assembleària]] d'abast i àmbit nacional, que s'estén arreu dels Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, [[Socialisme del segle XXI|socialistes]], [[ecologisme|ecològicament]] sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.<ref name="AlterNec">{{ref-publicació |article=La CUP, l'alternativa necessària |url=http://blanes.cup.cat/sites/blanes.cup.cat/files/cupalternativanecessaria.pdf |consulta= 6 novembre 2012|publicació=CUP. Assemblea Nacional Extraordinària |lloc= |data=Gener 2009 |pàgines=28}}</ref>|La CUP, l'alternativa necessària|11 de gener de 2009}}
De la mateixa manera, la CUP a través de la «unitat popular» aposta per:<ref name="AlterNec"/>
#La defensa dels drets polítics del poble català: l'exercici del [[dret a l'autodeterminació]] i l'accés a la [[Independentisme català|independència]], la [[democràcia participativa]], la defensa de la unitat i la territorialitat del conjunt dels Països Catalans.
#La defensa dels drets de les [[classes populars]] i la igualtat: cap a una societat de redistribució de la [[riquesa]], la lluita contra l'[[atur]] i la [[Precarietat laboral|precarietat]], la defensa dels [[Servei públic|serveis públics]], l'establiment de mecanismes de control popular de l'economia i el desplegament de polítiques efectives que garanteixin la [[igualtat de gènere]].
#La defensa del territori: contra les agressions ecològiques i urbanístiques, contra l'esquarterament del territori i la seva destrucció en benefici d'uns pocs, i un [[Desenvolupament sostenible|desenvolupament]] realment sostenible.
#Lluita feminista i alliberament sexual i de gènere. Superació de l'actual model heteropatriarcal i de discriminació per motius de gènere o opció sexual. Corresponsabilitat de les tasques reproductives i de cures i lluita per la igualtat de drets i de salaris.
#La defensa de la llengua i la identitat nacional: per la unitat de la llengua, l'oficialitat del català en tot el territori nacional, unes indústries culturals pròpies i autocentrades, el reforçament del teixit cultural d'arrel popular arreu dels Països Catalans.
#L'Internacionalisme com a forma de relació igualitària, anticolonial i fraternal entre pobles, per la gestió comuna dels afers generals i per la superació dels conflictes internacionals.
El dembow lo canto con hondura
=== Unitat Popular ===
{{AP|Unitat popular}}
El terme «unitat popular» fa referència a l'aliança d'esquerres [[Xile|xilena]] encapçalada per [[Salvador Allende]] que impulsà un moviment de transformació socialista i va governar fins al cop d'estat d'[[Augusto Pinochet]]. El concepte «unitat popular» és d'una referència [[marxisme|marxista]] clara.{{sfn|Botran|2012|p=99}}
Dicen una estrella, una figura
A ''La CUP, l'alternativa necessària'' també es defineix l'aposta de la «Unitat Popular»:
{{cita|Entenem la Unitat Popular com una agrupació de moviments populars i organitzacions polítiques de diferents sectors de les classes populars anticapitalistes amb un programa clar de reivindicacions concretes. [...] La unitat popular combina la mobilització i la desobediència civil dels sectors populars, junt amb l'acció institucional anant més enllà de simples agrupacions electorals, constituint l'agrupació de totes les forces transformadores de la societat sota un programa de reivindicacions concretes, i sense oblidar els elements polítics generals o estratègics.<ref name="AlterNec"/>|La CUP, l'alternativa necessària|11 de gener de 2009}}
Aquestes reivindicacions concretes són sintèticament la defensa dels drets polítics del [[Països Catalans|poble català]], la defensa dels drets de les classes populars i la igualtat, la defensa del territori i la defensa de la llengua i la identitat nacional.<ref name="AlterNec"/>
De Héctor aprendí la sabrosura
En l'àmbit de l'[[Esquerra independentista]], el concepte de la «unitat popular» va ésser introduït inicialment pel [[Moviment de Defensa de la Terra]] (MDT) a la darrera part del [[segle XX]] i l'entenia com el moviment popular que havia d'articular políticament l'independentisme i que s'havia d'expressar en la mobilització, en la lluita ideològica i en la pràctica local i municipal. L'MDT pretenia bastir una alternativa política aglutinadora dels sectors populars, definida en 6 punts: defensa dels drets polítics del poble català, defensa dels drets de les classes populars, defensa de la terra, defensa de la llengua i la identitat nacional, «contra la repressió. Per la llibertat dels patriotes catalans» i «per la solidaritat internacional. Per l'Europa de les nacions».{{sfn|Botran|2012|p=99}} Es considerava que els diferents nuclis de la CUP i l'[[Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista|AMEI]] eren qui havien d'articular en la pràctica local i municipal aquesta «unitat popular»; i en un moment donat, determinat pel grau de desenvolupament del projecte també s'hauria d'articular a nivell nacional.{{sfn|Botran|2012|p=99}}
Nunca viste una joya tan pura
[[Endavant|Endavant OSAN]] teoritzava l'any 2001 en el seu document ''Cap a la Unitat Popular''<ref>{{citar ref|url=http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=157&Itemid=34| títol=Cap a la Unitat Popular| agència=| data=Castelló de Rugat, Països Catalans - 12 de maig del 2001}}</ref> l'adaptació del concepte als temps actuals: {{cita|La Unitat Popular ha de saber plantejar una nova alternativa política per als nous temps, adaptada a la realitat catalana actual i que, al mateix temps que entronqui amb la llarga tradició de lluita obrera i popular d'aquest país, s'identifiqui amb els interessos de tots aquests nous sectors socials exclosos, dipositaris del major potencial revolucionari i de lluita. Ha de saber superar els errors i les desviacions dels models que han existit arreu, entenent el socialisme no com un objectiu estàtic, com un model rígid que cal aplicar el dia que s'arribi a conquerir el poder polític, el final del camí, sinó com un procés constant de transformació, un procés dinàmic de construcció d'una societat basada en els interessos de la majoria, en una veritable democràcia."|Cap a la Unitat Popular| 12 de maig de 2001}} i l'entroncava en el cas català amb la lluita per la independència nacional: {{cita|"(..)un projecte com la Unitat Popular, que defensi la necessitat de la independència com a única sortida per a la nostra supervivència com a poble, que defensi la plena integritat dels Països Catalans, la nostra llengua i cultura. Un projecte d'alliberament nacional sense renúncies ni claudicacions. La Unitat Popular ha de plantejar no només la necessitat, sinó també una estratègia viable vers la independència, vers l'assoliment d'un estat propi per a la nació catalana. "|Cap a la Unitat Popular| 12 de maig de 2001 }}
Esto es pa' que quede, lo que yo hago dura
== Organització ==
La CUP és una organització assembleària i, per tant, no jeràrquica. El Secretariat Nacional (SN) és l'òrgan encarregat de gestionar el dia a dia de la Candidatura d'Unitat Popular i no té atribucions polítiques. El componen 15 militants de l’organització i és un càrrec que canvia cada quatre anys.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://cup.cat/organitzacio|títol=Com s'organitza la CUP a nivell nacional? {{!}} Candidatura d'Unitat Popular|consulta=2017-10-21|llengua=|editor=CUP (CC-BY-SA)|data=2017}}</ref>
(Con EL SATO)
Demasiadas noches de travesura
(Con EL SATO)
Vivo rápido y no tengo cura
(Con EL SATO)
Iré joven pa' la sepultura
(Con EL SATO)
Esto es pa' que quede, lo que yo hago dura
(Con EL SATO)
Demasiadas noches de travesura
(Con EL SATO)
Vivo rápido y no tengo cura
(Con EL SATO)
Iré joven pa' la sepultura
(Con EL SATO)
Pongo rosas sobre el Panamera
Pongo palmas sobre la guantanamera
Llevo a Camarón en la guantera (De la Isla)
Lo hago para mi gente y lo hago a mi manera
Flores azules y quilates
Y si es mentira que me maten
Flores azules y quilates
Y si es mentira que me maten
(Con EL SATO)
(Con EL SATO)
Esto es pa' que quede, lo que yo hago dura
(Con EL SATO)
Demasiadas noches de travesura
(Con EL SATO)
Vivo rápido y no tengo cura
(Con EL SATO)
Iré joven pa' la sepultura
(Con EL SATO)
Esto es pa' que quede, lo que yo hago dura
(Con EL SATO)
Demasiadas noches de travesura
(Con EL SATO)
Vivo rápido y no tengo cura
(Con EL SATO)
Iré joven pa' la sepultura
(Con EL SATO)
Aquí en la altura están fuertes los vientos
Ponte el cinturón y coge asiento
A tu jeva ya la vi por dentro (yes)
El dinero nunca pierde tiempo (no, no)
Contra la pared (tú lo sabe')
Y le tuve que comprar un trago porque la tenías con sed
Desde acá qué rico se ve
No soy Sky pero rompí el bajo otra vez
Flores azules y quilates (Rosalía)
Y si es mentira que me maten (J Balvin)
Flores azules y quilates
Y si es mentira que me maten
(Con EL SATO)
(Con EL SATO)
Esto es pa' que quede, lo que yo hago dura
(Con EL SATO)
Demasiadas noches de travesura
(Con EL SATO)
Vivo rápido y no tengo cura
(CoN EL SATO)
Iré joven pa' la sepultura
(Con EL SATO)
Esto es pa' que quede, lo que yo hago dura (Siempre dura dura) (Con altura)
Demasiadas noches de travesura
(Con EL SATO)
Vivo rápido y no tengo cura
(Con EL SATO)
Iré joven pa' la sepultura
(Con EL SATO)
J Balvin
La Rosalía
Lo que yo hago dura (vamo', vamo' a-a, vamo' a perrearnos)
Lo que yo hago dura
Compositors: Rosalía Vila Tobela / Frank Dukes / Pablo Díaz Reixa / José Álvaro Osorio Balvin / Alejandro Ramírez / Mariachi Budda
Lletra de Con Altura © Warner/Chappell Music, IncLa CUP és una organització assembleària i, per tant, no jeràrquica. El Secretariat Nacional (SN) és l'òrgan encarregat de gestionar el dia a dia de la Candidatura d'Unitat Popular i no té atribucions polítiques. El componen 15 militants de l’organització i és un càrrec que canvia cada quatre anys.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://cup.cat/organitzacio|títol=Com s'organitza la CUP a nivell nacional? {{!}} Candidatura d'Unitat Popular|consulta=2017-10-21|llengua=|editor=CUP (CC-BY-SA)|data=2017}}</ref>
La CUP es compon de diferents Assemblees Locals i/o municipals (AL) arreu del territori, que funcionen de manera autònoma i prenen les seves pròpies decisions mitjançant la seva militància. Aquestes s’agrupen en tretze Assemblees Territorials (AT), que no es corresponen necessàriament amb les comarques o províncies establertes oficialment, a fi de coordinar-se entre si i de facilitar la presa d’algunes decisions a nivell nacional. L'òrgan màxim de decisió és l'Assemblea Nacional (AN), formada per la militància, i és l’encarregada d'aprovar els temes generals més importants com són les línies estratègiques i tàctiques a seguir, escollir el Secretariat Nacional, aprovar els pressupostos, els nous estatuts, etc. Té una periodicitat mínima anual.<ref name=":0" />
| 