Jürgen Habermas: diferència entre les revisions

'''Jürgen Habermas''' (/ˈjʏʁɡn̩ ˈhaːbɐmaːs/) (Düsseldorf, 18 de juny de 1929) és un filòsof i sociòleg alemany reconegut en tot el món pels seus treballs en filosofia pràctica (ètica, filosofia política i de dret). Gràcies a una activitat regular com a professor en universitats estrangeres, especialment als Estats Units, així com per la traducció dels seus treballs més importants a més de trenta idiomes, les seves teories són conegudes, estudiades i discutides al món sencer. Habermas és el membre més eminent de la segona generació de l’Escola de Frankfurt, i un dels exponents de la teoria crítica desenvolupada a l’Institut d’Investigació Social. Entre les seves aportacions destaquen la construcció teòrica de l’acció comunicativa i la democràcia deliberativa.

Jürgen Habermas va estudiar filosofia, història, psicologia, literatura alemanya i economia a les universitats de Gotinga, Zürich y Bonn. Nicolai Hartmann, Wilhelm Keller, Theodor Litt, Johannes Thyssen, Hermann Wein, Erich Rothacker y Oskar Becker van ser alguns dels seus professors durant els estudis de llicenciatura. En 1954, sota la direcció dels dos últims professors citats, va defensar a la Universitat de Bonn la seva tesis doctoral sobre el tema «L’Absolut i la historia: De les discrepàncies en el pensament de Schelling», que encara avui dia es manté inèdita. Entre els seus companys d’estudis, va establir amistat amb [[Karl-Otto Apel]], una fructífera relació intel·lectual que es manté fins al present.

Amb anterioritat, en 1953, publicà el seu primer article: una recensió crítica de la obra de [[Martin Heidegger|Heidegger]] “Introducció a la metafísica, que va titular significativament «Pensar amb Heidegger contra Heidegger» (“Mit Heidegger gegen Heidegger denken”), article que li va proporcionar certa notorietat. En els següents anys es guanyaria la vida mitjançant col·laboracions amb la premsa.

De 1971 a 1983 fou director a l’Institut Max Planck per la “investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic”. En 1983 tornà a la [[Universitat de Frankfurt|Universitat de Fráncfort]] com catedràtic de filosofia i sociologia, on va romandre fins la seva jubilació, en 1994. Es manté, no obstant, actiu com docent, especialment en qualitat de «Permanent Visiting Professor» de la Northwestern University (Evanston, Illinois) i com «Theodor Heuss Professor» de The New School (Nueva York).