Fusell antitancs: diferència entre les revisions

}}

 

 

 

== Història ==

 

 

 

Els primers a desenvolupar aquesta nova arma van ser els alemanys l'any [[1918]]. El Tankgewehr M1918, també conegut com a [[Mauser 1918 T-Gewehr|Màuser T-Gewehr]], estava especialment dissenyat per destruir tancs. Tenia un calibre de 13,2 mm i podia perforar la majoria dels blindatges britànics contemporanis de 12 mm causant danys a l'equipament i tripulació. Aquesta arma va servir d'exemple per les que es dissenyarien després. Tenien forma de fusell, feien entre 1,5 i 2 m de llarg, eren pesants, tenien un fort retrocés i podien penetrar 20 o 30 mm d'[[acer]] a una distància de 100 m. Això era més que suficient per ser un perill pels tancs de la Primera Guerra Mundial i del [[període d'entreguerres]].

 

 

La primera volia aprofitar els calibres dels fusells normals, però disparant-los a molt alta velocitat (1100 o 1200 m/s). Fent servir bales més lleugeres, 12-14 [[grams]] en comparació amb els 50-60 grams de les bales dels calibres més grans, podien fabricar fusells més lleugers i amb menys retrocés. El problema d'aquest disseny és que la [[bala]] era més llarga i erosionava més ràpidament el canó de l'arma, a més a més no malmetien tant el vehicle com els projectils més grans. Tot i això, entre els exèrcits alemany i polonès es va apostar més per aquests dissenys.

La segona tendència, apostava per uns projectils més grans i pesants, d'uns 20 mm de calibre. Aquesta mida permetia usar diversos tipus de munició: incendiària, explosiva, perforant... i servien com a arma de suport general a la [[infanteria]]. Els problemes d'aquest tipus de fusells eren el seu preu, car, i el seu elevat pes, que podia ser de més de 40 kg reduint-ne la mobilitat. Aquests fusells podien perforar una mica més de blindatge, 30-35 mm.

 

 

Amb aquestes 3 grans branques en dissenys de fusells va esclatar la [[Segona Guerra Mundial]]. Tot i que van ser molt efectius en alguns enfrontaments, aturant els tancs alemanys en el seu avenç cap a Moscou per exemple, els blindatges va millorar aviat i van esdevenir armes poc efectives contra els tancs mitjans i pesants. Tot i així alguns països van continuar fent-ne servir fins acabada la guerra per destruir blindats lleugers, estructures o per disparar contra la infanteria enemiga.<ref>{{cite video |people = Alexey Romanov (Алексей романов) |year2 = 2010-2013 |title = Weapons of Victory: PTRD and PTRS. Episode 7.(Оружие Победы серия 7 - ПТРД и ПТРС) |medium = Documental |publisher = Wings of Russia Studio |time = 00:08:04 - 00:11:00 |}}</ref>

== Característiques ==

 

 

En general, aquestes armes eren molt pesants perquè estaven molt reforçades i funcionaven amb un [[Arma semiautomàtica|mecanisme semiautomàtic]]. Sovint duien un [[bípede]] per poder apuntar adequadament i el [[retrocés]] era amortit gràcies al punt de suport i la [[molla]] recuperadora.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol= Los más extraordinarios carros de combate nº38 |editorial= Altaya |pàgina=458 |llengua= castellà |data= 2005 |isbn= 84-487-0698-6}}</ref>

{{commonscat}}