Blackfoot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: repetició de caràcters Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 85.94.182.50. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 33:
Segurament emigraren cap a l'Oest procedents dels Grans Llacs, com també ho feren [[xeiene]] i [[arapaho]], a peu amb ''travois'' tirats per gossos, en els quals duien llurs béns. A començaments del segle XVIII eren caçadors de búfals que ocupaven la vall del Saskatchewan, 400 milles a l'est de les Rocalloses. Cap al 1750, segons els testimonis dels pocs comerciants que els visitaren, adquiriren cavalls, i cap al 1770 armes de foc mercè els traficants de la Hudson Bay Company, i s'expandiren cap a l'Oest i Sud fins a Montana i l'alt Missouri tot atacant les tribus veïnes. També afirmen que tenien el costum que el cabdill montés sobre una mula blanca.
El 1787 foren visitats pel diplomàtic britànic David Thompson, qui comercià amb el cabdill piegan '''Saukamapee'''. Ja aleshores tenien una mena de protectorat sobre els sarsi, atsina i part dels arapaho. Tanmateix, el 1803 els piegan atacaren els nord-americans [[Lewis i Clark]] quan intentaven visitar-los.
Des del 1806, i durant un quart de segle, varen impedir la rapinya dels comerciants i l'entrada de caçadors furtius blancs de pells de castor al seu territori. Alhora, també lluitaven contra llurs veïns teton, [[cree]], [[atsina]], [[xoixon]]s, [[assiniboine]], [[chippewa]] i [[xeiene]]s, capturant-los cavalls i cabelleres. El 1808 també foren visitats pels comerciants John Coltre i John Potts, però no aconseguiren cap avantatge comercial. El 1822 la Missouri '''Fur Company''' intentà entrar a la zona, però foren atacats. En canvi, el 1830 el príncep Arthur Philippe Maximilian von Wied els visità i fou molt ben rebut. Més tard, entre el 1832 i el 1840 foren visitats per [[
El 1836 van patir una epidèmia de verola que els reduí en dues terceres parts, però tot i així eren força temuts, i fins al 1850 dominaren el territori entre les Rocalloses i el Missouri. El 1846 Alexander Culbertson fundaria Fort Benton entre el riu Marias i el Mississippi, per tal de comerciar amb pells de bisó, però el 1873 l'assaltaren i el destruïren. Patiren noves epidèmies el 1845 i el 1847, alhora que els canadencs els venien whisky i els incitaven a robar cavalls i a prostituir les dones per obtenir diners per a l'alcohol, cosa que els degradà moralment força. El 1855 els EUA els van imposar el tractat de Lame Bull, pel qual feien amb llurs veïns a canvi de 2.000 $ a l'any en serveis i estris per tal que es dediquessin a l'agricultura, però no ho van fer. Fins al 1886 van atacar [[crow]]s, [[assiniboine]]s, [[kutenai]]s, [[kalispell]] i [[flathead]] per tal de robar-los cavalls.
| |||