Diferència entre revisions de la pàgina «Estètica»

9 octets eliminats ,  fa 10 mesos
el bell
(→‎Bibliografia: - {{Portal|Filosofia}})
Etiqueta: editor de codi 2017
(el bell)
Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals:
* L'estètica és una [[teoria]] que vol ser ciència normativa, al mateix nivell que la [[lògica]] i la [[moral]] segons els valors humans fonamentals: la [[veritat]], el [[bé (filosofia)|bé]], la bellesa. És una teoria d'un cert tipus de [[judicis de valor]] que enuncia les normes generals d'allò que és bell.
* L'estètica és també una [[metafísica]] del Bell, que s'esforça per revelar la font original de la bellesa, així tenim : [[Plató]] amb la teoria del [[reflex]] de l'inintel·ligible dins la [[matèria]] o [[Hegel]] amb la manifestació de l'[[antinòmia]]: bell [[Natura|natural]] o bell arbitrari o humà, etc.
 
Però aquest caràcter metafísic i sovint [[dogmàtic]] de l'estètica pot ser reemplaçat per una [[teoria de l'art]] que cerca les regles de la [[creació]] artística amb una reflexió sobre els procediments i [[tècnica|tècniques]] elaborats per la humanitat i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les [[obra d'art|obres d'art]].
== Història ==
{{AP|Història de l'estètica}}
[[Plató]] va igualar [[bé (filosofia)|bé]], bellesa i [[veritat]], donant a l'estètica una dimensió cognoscitiva i [[ètica]] que va acompanyar-la durant molt de temps. AllòEl bell era allòel bo, i ben format d'acord amb les idees veritables que servien de model per jutjar la composició i aspecte de les entitats físiques. [[Aristòtil]] va fer èmfasi en dos conceptes grecs molt lligats a la bellesa i a l'ordre: l'harmonia i l'acompliment d'unes regles o canoncànon. Aquesta visió va fer sorgir la preceptiva artística, que dictava com havia de procedir l'artista per elaborar obres belles i acceptables.
 
L'Islam va rebutjar la pretensió de l'art de reflectir la natura o els homes, ja que només Déu és autènticament creador i no l'artista. Per aquest motiu l'art islàmic està molt lligat a la forma pura i no als motius realistes, amb una intenció simbòlica o decorativa més que emocional. El vincle amb la religió és també propi de l'art cristià medieval, on l'art té una doble funció: de lloança a Déu i d'explicació als creients de la seva obra, per això l'estètica té relació amb la funció didàctica de l'art. Comparteix amb l'art islàmic el fort component simbòlic de les obres.
 
[[Alexander Gottlieb Baumgarten]] va lligar la noció de l'estètica a la del gust:<ref>Anthony Kenny, ''Philosophy in the Modern World'', Oxford University Press, Oxford, 2008. p. 250</ref> hi havia un bon gust (educable) i un mal gust, rebutjable, i la funció de l'espectador era formar-se per adquirir el primer mentre que la funció de l'artista era conèixer la tradició per plasmar les seves emocions en una obra de gust. [[Kant]], a la seva ''Crítica del judici'', va afirmar que aquest gust és subjectiu però que sempre té relació amb la finalitat dels objectes: sembla més bell allòel més adequat.
 
D'aquesta concepció es va passar a la idea romàntica de [[genialitat|geni]], on només les ànimes més elevades i inspirades eren capaces de crear art basant-se en el seu interior i no pas en normes externes o models, perquè l'ideal artístic passava per l'exaltació individual i la connexió amb els altres. Va agafar força el concepte de [[sublim]], enunciat en època clàssica i lligat als extrems, lloables per la commoció que causen en l'espectador. El pitjor defecte de l'artista no és doncs crear obres lletges sinó deixar indiferent el seu públic.
11.633

modificacions