Pernil: diferència entre les revisions

Els primers porcs (''Sus scrofa domestica'') apareixen ja a la primeria del [[Neolític]]. Les races actuals són el resultat de llargs processos de selecció, adaptació a les condicions ambientals de cada indret i barreja de diferents varietats. Tampoc no es pot descartar el paper jugat per la hibridació amb porcs [[senglar]]s autòctons. El primer esment del pernil data de l'[[Imperi Romà]], pels romans els millors pernils eren els de la Cerdanya i els Menapi del nord de les Gàlies. Els pernils de la Cerdanya ("''pernac cerretanae''") van ser ensalçats sovint pels romans, en parlaren d'ells entre altres el geògraf Estrabó i també el poeta Marcial (“''Que em serveixin perna del país dels cerretans o que me n’enviïn, tant se val, del país dels menapis; i que els golafres devorin el gambajó!''”). En temps de l'emperador Dioclecià una lliura romana (326 gr) de pernil Menapi o Ceretà costaven 20 denaris, l'equivalent al sou diari d'un pagès. A [[Tarraco]] s'hi trobà un pernil fossilitzat de gairebé dos mil anys d'antiguitat.