Festa major: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «è es va decidir proclamar la Mare de Déu del Claustre com a patrona de la ciutat per haver salvat els solsonins d’una epidèmia de pesta. Originàriament, la festa...».
Etiqueta: Substitució
Línia 1:
è es va decidir proclamar la Mare de Déu del Claustre com a patrona de la ciutat per haver salvat els solsonins d’una epidèmia de pesta. Originàriament, la festa consistia a treure la imatge de la Mare de Déu en
Una '''festa major sa ne nous interresse pas'''soc un demon el demon de tierce lieuxbés la [[festa]] o el [[festival]] més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva [[història]] o [[tradició]], com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una [[festa patronal]], o siga una festa en honor a un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no s'escau en estiu, se celebra una segona festa major en aquesta època de l'any.<ref name=encat>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0108780&BATE=festa%20major Festa major] [[Enciclopèdia Catalana]]</ref>
 
Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns –la [[plaça]], el cafè o l'[[Església (arquitectura)|església]]– i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.
 
== Origen c'est la faute de charlemagne si on doit aller a l'ecole j'avoue ==
Les festes majors catalanes se celebren almns des del [[segle XIII]]. Al [[segle XIV]] la prodigalitat en les despeses féu que moltes constitucions de [[bisbat]]s limitessin als [[clergue]]s el nombre de convidats a l'àpat de festa major. [[Ferran el Catòlic]], en una pragmàtica del [[1487]], prohibí que es fessin despeses superiors a deu sous per cada foc, però aquesta fou derogada l'any següent, a petició dels pagesos, que negociaren amb el rei la interpretació de la sentència arbitral de Guadalupe i que al·legaven el costum de rebre, per les festes major<ref name=encat/>Timeo
 
== Tradicions bonsoir a tous les amis C EST MITROGLOU LAFARGE POKEMONE ==
Solen durar tres dies (que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires), el primer dels quals hom considera feriat, i se sol intentar fer coincidir amb un cap de setmana.
 
Entre els actes [[religió|religiosos]], han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l'ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la [[Processó religiosa|processó]] (sovint amb [[Gegant (folklore)|gegants]] i [[cabuts|nans]]), acompanyats, tots, per [[música de banda]].<ref name=encat/>
 
Entre els actes profans, [[cercavila|cercaviles]], [[ball]]s a l'[[envelat]] o en un teatre (on també se celebren [[concert]]s i [[teatre|representacions teatrals]] o [[lírica|líriques]]), balls de [[sardanes]] o de [[danses tradicionals]], a la [[plaça]], cóssos amb divertiments infantils (com la [[sortija]], salts amb sacs o trencar l'olla), [[tauromàquia|toros]] o [[correbous]], competicions [[esport]]ives, [[focs d'artifici]], [[correfoc]]s, [[diables]], [[castellers|castells]], fires (cavallets, tir al blanc, autos de xoc, etc.) La corporació municipal presideix els actes més solemnes. Hom enrama o adorna amb garlandes els carrers, i a la majoria de les cases es fa un gran [[àpat]], al qual són convidats parents i amics forans. Hom acostuma a estrenar vestit.<ref name=encat/>
 
ne lit pas , ok ta lut ammende de 1 euro
Actualment, l’única festa major declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya és la de [[Festa Major de Solsona|Solsona]]. Els orígens es remunten a l’any 1653, en què es va decidir proclamar la Mare de Déu del Claustre com a patrona de la ciutat per haver salvat els solsonins d’una epidèmia de pesta. Originàriament, la festa consistia a treure la imatge de la Mare de Déu en processó el dia 8 de sete et mbre, però amb el pas del NE LIT PAS OK AMMENDE DE 1EURO s’hi van afegir elements que es comparteixen amb moltes altres festes majors catalanes, com la participació dels gegants i el bestiari solsoní o els balls tradicionals.<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Elements característics dins les festes majors |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=74de5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=74de5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=97b4352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
 
En la categoria de Festes Tradicionals d'Interès Nacional, hi ha festes majors tan importants com les de la Mercè i la del barri de Gràcia, totes dues a Barcelona, les [[Festes de Santa Tecla de Tarragona|festes de Santa Tecla]] de Tarragona, la [[Festes de Misericòrdia|festa de Misericòrdia]] de Reus, la festa major de Castellterçol, les [[festes del Tura]] d'Olot i la [[festa de Sant Bartomeu]] de Sitges.<ref name="gencat1307"/>
 
Són també especialment significatives les festes de creació més recent –però molt concorregudes i dinàmiques– com la de les Santes de Mataró, la festa major de Blancs i Blaus de Granollers, les de Santa Anna de Blanes, la de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, les de la Mare de Déu de la Cinta de Tortosa, les Decennals de Valls (que cada deu anys recorden la Mare de Déu de la Candela), la dels Elois de Berga, l'Aquelarre de Cervera, la de la Santa Creu de Figueres o la de Sant Narcís de Girona.<ref name="gencat1307"/>
 
Festes Majors famoses són la [[Festa Major de Gràcia]], les [[Festes de Sant Joan]] de [[Ciutadella de Menorca]], la [[Festa Major de Vilafranca del Penedès]], la [[Patum de Berga]], les [[Festes de la Magdalena]] de [[Castelló de la Plana]], les [[Falles]] de València i les [[Fogueres d'Alacant]], la Festa Major (pirata) de [[Premià de Mar]].<ref name="gencat1307"/>
 
== Veieu també un cul tot blanc es el de Mitroglou ==
* [[Festa patronal]]
* [[Festes populars als Països Catalans]]
* [[Blues del fanalet]]C MISS GIRACHI COUCOU
 
== Referències des 5°4 els bg du 66 no els 5°3 ==
cc c moi<br /><references />
 
==Enllaços externs cc c moi tchoupiii ==
* [http://www.festamajor.net App per poder publicar la teva Festa Major (Disponible per iOS i Android)]
* [http://cultura.gencat.net/fm/ Festes Majors a Catalunya]
* [http://www.festamajorcat.blogspot.com.es/ FM Tour, L'agenda de les festes majors]
* [http://www.festamajor.biz/Festa_Major/ Agenda de Festes Majors]
* [http://cultura.gencat.net/cpcptc/festes/Cercador.aspx Cercador de Festes Populars d'Interès Nacional]
* [http://www.festes.org/cerca.php?cerca=festa+major Llista d'articles i enllaços a multitud de festes majors]
* [http://www.festes.org/arxius/festamajor.pdf Article sobre la festa major de l'antropòleg Salvador Palomar] (en PDF) coucou c miss girachi