Pitàgores: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 83.63.130.110. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
<br />{{FR|data=novembre de 2017}}
{{polisèmia|Pitàgores (desambiguació)}}
{{Infotaula persona}}
Línia 10:
 
== Escola pitagòrica==
Les doctrines d'aquest centre cultural que fundà eren regides per regles molt estrictes de conducta. Fins a sis-cents deixebles van formar part d'aquesta comunitat després de passar un rigorós procés de selecció. Els qui acabaven d'arribar, havien de passar anys a la categoria d'oients (''akousmatikoi'') fins poder passar a la categoria de parlants (''matematikoi'').<ref name=":1" />
 
La seva escola estava oberta a homes i dones indistintament,<ref name=":1" /> i la conducta discriminatòria estava prohibida. Els seus estudiants pertanyien a totes les [[raça|ètnies]], [[religions]] i [[Economia|estrats econòmics]] i [[estratificació social|socials]]. L'orde fundat era de tipus comunal i secret. Els coneixements i les propietats eren mantingudes en règim de comunitat i no es podia atribuir un descobriment a cap membre concret de l'escola.<ref name=":1" /> S'han perdut documents de la seva època i, entre aquests, biografies seves (una d'aquestes feta per [[Aristòtil]]).
 
Políticament, l'escola pitagòrica era conservadora i tots seguien un [[codi de conducta]] molt estricte. Eren [[vegetarià|vegetarians]] perquè creien en la transmigració de les ànimes i, per tant, no calia sacrificar cap [[animal]] perquè podia ser la nova morada d'un amic mort.<ref name=":1" /> Els pitagòrics confiaven molt en la prossecució dels estudis filosòfics i matemàtics com a base [[moral]] per a la direcció de la vida.
 
La seva escola de pensament afirmava que l'estructura de l'univers era [[aritmètica]] i [[Geometria|geomètrica]];<ref name=":1" /> a partir d'això, les [[matemàtiques]] es van convertir en una disciplina fonamental per a tota investigació científica. De fet, el lema de l'escola pitagòrica era el de "tot és nombre". Pitàgores impartia dos tipus diferents d'ensenyança: l'una per als membres de l'escola i l'altra per la resta de comunitat ciutadana. És de suposar que les contribucions a la matemàtica les feia al primer tipus. El vertader nou èmfasi en la [[Història de les matemàtiques|matemàtica grega]] va ser degut als pitagòrics; amb ells, la matemàtica es relacionà més estretament amb l'amor per la saviesa que amb les exigències de la vida pràctica, i des d'aleshores roman viva fins hui aquesta tendència. Mai abans ni després ha tingut la matemàtica un paper tan important en la vida i en la religió com entre els pitagòrics.
 
La purificació de l'ànima dels pitagòrics s'aconseguia, d'una banda, amb un estricte règim físic i, d'altra banda, amb ritus que recorden els dels adoradors d'[[Orfeu]] i de [[Dionís]], però les harmonies i misteris de la filosofia i de la matemàtica també eren parts essencials d'aquest ritual.
 
Pitàgores passa per ser l'introductor de pesos i mesures, descobridor de la [[teoria musical]], inventor de la [[geometria]] i l'[[aritmètica]] teòrica; el primer a sostenir la forma esfèrica de la Terra,<ref name=":1" /><ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Krebs|nom=Robert E.|títol=Basics of Earth Science: Spheres and Forces|url=|edició=|llengua=|data=2003|editorial=Greenwood Publishing Group|lloc=|pàgines=pp.XII|isbn=0313319308}}</ref> a parlar de "[[teoria]]" i de "[[filòsof]]s", a postular el buit, a canalitzar el fervor religiós pel fervor intel·lectual, a usar el raonament i la [[definició]], a considerar que l'univers era una obra només desxifrable per mitjans matemàtics.
 
A Pitàgores de [[Samos]] i a [[Tales de Milet]], se'ls atribueix el començament de la sistematització de la matemàtica, iniciant els estudis de caràcter teòric, és a dir, les demostracions basades en [[lema (matemàtiques)|lemes]] i [[axioma|axiomes]].
 
== Pensament ==
=== El pentàgon pitagòric ===
[[Fitxer:Pentagram_pentagon.svg|thumb|120px|Pentàgon pitagòric.]]
El pentàgon pitagòric és l'estrella de cinc puntes que es forma en traçar les cinc diagonals d'un pentàgon regular. Aquesta figura va ser el símbol de l'escola pitagòrica. En l'[[Babilònia|art babiloni]], ja havia aparegut anteriorment aquest pentàgon estrellat. Una de les qüestions més debatudes de la geometria pitagòrica es refereix a la construcció i propietats del pentàgon estrellat. En el seu estudi apareix la "[[secció àuria]]" (''sectio aurea'').{{Citació necessària|data=gener de 2019}}
Linha 47 ⟶ 63:
Els pitagòrics no sols establiren l'[[aritmètica]] com una branca de la [[filosofia]], sinó que pareixien haver-la considerada com la base d'una possible unificació de tots els aspectes del [[món]] al seu voltant.
{{Cita|« Els tan anomenats pitagòrics, que van ser els primers a emprendre l'estudi de la matemàtica, no tan sols van avançar aquest tema, sinó que, saturats del seu estudi, van suposar que els principis de la matemàtica eren els principis de totes les coses.»|Aristòtil| <ref>[[Aristòtil]], ''Metafísica 1-5'', cc. 350 BC</ref>}}
[[Filolau]] (mort, aproximadament, al 390 aC) va ser un pitagòric que compartia la veneració per la ''tetractys'' o dècada. Aquesta concepció del nombre deu com el nombre perfecte sembla haver sigut la inspiradora del primer sistema astronòmic no geocèntric. Filolau suposava que al centre de l'univers hi havia un foc central al voltant del qual giraven uniformement la Terra i els set [[planeta|planetes]] (inclosos el [[Sol]] i la [[Lluna]]). Com només tenia així nou cossos celestes a banda de l'esfera de les [[estrelles fixes]], el sistema de Filolau suposava l'existència d'un desè cos, una "contra-Terra"<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Krebs|nom=Robert E.|títol=Basics of Earth Science: Spheres and Forces|url=|edició=|llengua=|data=2003|editorial=Greenwood Publishing Group|lloc=|pàgines=pp.XII|isbn=0313319308}}</ref> alineada sempre amb la Terra i amb el foc central, i amb el mateix període de revolució diària al voltant del foc central que [[Terra|la Terra]]. El Sol girava al voltant del foc central amb un període d'un any, les estrelles fixes romanien estacionàries i la Terra tenia durant el seu moviment el mateix hemisferi deshabitat cap al foc central, de manera que els humans mai podien veure el foc central ni la contra-Terra.
 
La [[hipòtesi]] del [[moviment circular uniforme]] que formularen per primera vegada els pitagòrics dominaria el [[astronomia|pensament astronòmic]] durant més de 2.000 anys i, precisament Copèrnic, quasi 2.000 anys més tard, acceptà aquesta hipòtesi sense discussió, i es va referir als pitagòrics per a demostrar que la seua teoria del moviment no era tan nova ni revolucionària.