El terme, de 7,5 km<sup>2</sup>, és ric en rutes per a la pràctica del [[senderisme]], deentre les quèquals destaca la pujada a la serra del [[Seguili]] per les impressionants vistes quedes es gaudeixen aldel seu cim. Però el major atractiu geogràfic, i turístic, és la [[cova de les Calaveres]], el nom de la qual prové de les calaveres que s'hi van trobar en [[1768]] i que, segons la llegenda popular són les d'un rei moro i les seues 100 dones. [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles]] ja la cita en les seues Observacions; en la seua rodalia hi ha el llac anomenat Toll Blau.
=== Límits ===
Línia 45:
=== Accés ===
S'accedeixaccedix a Benidoleig per la CV-731 que comunicaprové Benidoleigd'Orba amb(per Orbal'oest) i [[Ondara]] on abandonarem la carretera nacional [[N-332]] o(per l'autopista [[AP-7]]est).
== Història ==
En el seu origen fou un alqueria àrab de les moltes que s'instal·laren a la ribera del [[Riu Girona|Girona]]. Conquistada per [[Jaume I]], el seu primer propietari fou [[Hug de Cardona]], antecessor del [[marqués de Guadalest]]. Posteriorment va revertir de nou a la [[Corona d'Aragó|Corona]] i fou cedit per aquestaesta als ducs de Mandas i Vilanova. L'any [[1260]] és adquirida per Joan Crisòstom Julià Figuerola Munyós. Canvia novament de propietaris fins a acabar en mans del baró de Santa Bàrbara. En el moment de l'[[expulsió dels moriscos]] n'hi havia unes 50 famílies; en [[1611]] fou repoblada amb mallorquins. En [[1620]] assoleixaconseguí el títol de baronia. Al ser permutada la parròquia de [[Tormos]] per la de Benidoleig, aquestaesta passà a dependre de la rectoria d'[[Orba]] fins a l'any [[1802]], any en què també va assolir la independència municipal respecte d'aqueixaeixa població.
=== Toponímia ===
Segons el [[DCVB]], el topònim ''Benidoleig'' prové de l'[[llengua àrab|àrab]] ''bani Dulaj'' que significa ''fills o descendents de Doleig''. AquestLa paraula ''Dulaj'' com a nom personal podria procedir al seu torn de l'antropònim germànic ''Dolehidus'', que ja apareix documentat l'any [[913]].
