Diferència entre revisions de la pàgina «Renaixença»

1.152 octets eliminats ,  fa 8 mesos
m (Revertides les edicions de 79.151.238.235. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
 
==== Antecedents ====
Les
Les investigacions històriques d'[[Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís|Antoni de Capmany]], l'interès per normativitzar la llengua catalana i l'aparició d'una incipient intel·lectualitat d'origen popular ja es produeixen durant la [[Il·lustració]].<ref name= JM>[[Joaquim Molas i Batllori|Joaquim Molas]], ''Història de Catalunya'', Vol. V, Ed. Salvat, Barcelona, 1979, pàgs 177-191.</ref> Però el sentiment de catalanitat està molt afeblit després de la [[Guerra del Francès]], a causa del suport a l'Estat que ha fet fora l'invasor. Tot i això, hi ha dos noms que constaten no només l'ús de la llengua catalana, sinó la persistència d'aquest sentiment de catalanitat: [[Antoni Puig i Blanch]] i [[Josep Pau Ballot i Torres|Josep Pau Ballot]].<ref name= FS>[[Ferran Soldevila]], ''Història de Catalunya'', Barcelona, Editorial Alpha, 1963.</ref> Altrament, cal al·ludir a la tasca del mallorquí [[Josep de Togores i Sanglada]] ([[Comte d'Aiamans]]) que compongué poesies on es denota una influència romàntica notable.<ref>Poesies de Josep de Togores. Pàgines 213-223. {{mida|[http://books.google.cat/books?id=Ts0gaayXeEcC&pg=PA334&dq=Josep+de+Togores+Sanglada+poesies&hl=ca&ei=HpRVTciGHcyFhQfnjIGEDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CFEQ6AEwBg#v=onepage&q=Josep%20de%20Togores%20Sanglada%20poesies&f=false Google Llibres]}}</ref>
 
Josep Pau Ballot escriu la ''[[Gramatica y apología de la llengua cathalana]]'' entre 1810 i 1813. Aquesta obra és realitzada amb intenció patriòtica, divulgadora i incitadora a l'ús del català. En el capítol ''Origen de la llengua cathalana '', Ballot, aclareix: "per molts anys llengua de corts, la ques parlava en lo palaci, y molt apreciada del senyor rey don Jaume I i demes reys de Aragó".
Antoni Puig i Blanch escriu ''Les Comunitats de Castella'' el 1823. En aquesta obra podem trobar recursos i tòpics de la poesia de la Renaixença com l'ús del [[vers alexandrí]], l'exaltació de la llengua o la commemoració de combats heroics. Una altra obra d'Antoni Puig que cal destacar és ''Observaciones sobre la lengua catalana'' que comenta la ''Gramàtica'' de Josep Pau Ballot. Finalment cal esmentar que ajuda a [[Josep Melcior Prat i Colom|Josep Melcior]] a realitzar la traducció del ''Nou Testament'' el 1832.
 
Hi ha altres noms destacats, però la seva feina laboriosa pertany al dia a dia, i quedarà reflectida passats uns anys. Aquest és el cas dels germans [[Fèlix Torres i Amat de Palou|Fèlix]] i [[Ignasi Torres i Amat de Palou|Ignasi Torres i Amat]] i l'historiador [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Bofarull]].<ref name= "FS">[[Ferran Soldevila]], ''Història de Catalunya'', Barcelona, Editorial Alpha, 1963.</ref> La tasca dels dos germans erudits la fa visible Fèlix, qui el [[1819]] veu com s'inaugura la [[Biblioteca d'autors catalans]] i el [[1836]] es publica el ''[[Diccionari d'escriptors catalans]]''. Bofarull realitza una tasca ingent de classificació de l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]].
 
==== La diglòssia (1833 - 1859) ====
La llengua catalana disposa de manifestacions de caràcter popular, com obres de teatre, [[goigs]] i col·loquis, però la burgesia adopta el costum aristòcrata d'escriure en castellà. La majoria de la literatura és de temàtica catalana, però s'escriu en castellà. Es promulga la [[Llei Moyano]], de 1857, que estableix l'obligatorietat de l'ensenyament primari. Cal interpretar aquí alfabetització com a sinònim de castellanització.<ref name= JMP />
 
Dos poetes són els que marquen l'inici i el programa de la renaixença: [[Bonaventura Carles Aribau]] i [[Joaquim Rubió i Ors]]. La Publicació de l'Oda ''[[Oda a la pàtria|La pàtria]]'' d'Aribau, el [[1833]], estableix i popularitza el lligam simbòlic entre llengua i pàtria. Redactat per Aribau i destinat a Gaspar de Remisa, el seu patró, l'obra evoca de manera nostàlgica la pàtria quan ambdós són a Madrid. L'ús del català referma el vincle en aquell exili.<ref name= "JM">[[Joaquim Molas i Batllori|Joaquim Molas]], ''Història de Catalunya'', Vol. V, Ed. Salvat, Barcelona, 1979, pàgs 177-191.</ref> Del febrer de [[1839]] al novembre de [[1840]], Rubió i Ors publicà dinou poemes al ''[[Diario de Barcelona]]''. Aquests s'aplegaren en una recopilació de poemes, ''[[Lo Gayté del Llobregat]]'' el 1841. El pròleg és considerat una fita de la Renaixença i fins i tot el manifest que ell va resumir en tres punts: l'afició per tot allò que concerneix a la pàtria, l'interès per difondre el coneixement de l'idioma entre la resta de compatricis i el desig d'encomanar aquest sentiment. Rubió i Ors en aquell pròleg també reivindica la necessitat de restablir els [[Jocs Florals]] i l'[[Acadèmia del Gai Saber]] per reconquerir la importància literària que havia ostentat la llengua catalana.
 
Altres fets destacats són:
Usuari anònim