Obre el menú principal

Canvis

2.417 bytes afegits ,  fa 5 mesos
| referencies = <ref name="mindat">{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1784.html|consulta=4 març 2013|títol=Gypsum|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref><ref name="webmineral">{{ref-web|url=http://www.webmineral.com/data/Gypsum.shtml#.Vwro_PmLRqM|consulta=4 març 2013|títol=Gypsum Mineral Data|obra=Webmineral|llengua=anglès}}</ref><ref name="RRUFF">{{ref-web|url=http://rruff.info/gypsum/names/asc/|consulta=4 març 2013|títol=Gypsum Mineral Data|obra=rruff|llengua=anglès}}</ref>
}}
El '''guix''' ('''algeps''', '''ges''' o '''gessa''' del [[grec antic|grec]] γύψος ''gypsos'') és un [[mineral]] format per sulfat de calci dihidratat (CaSO<sub>4</sub>'''·'''2H<sub>2</sub>O), que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un [[Materials petris|material petri]] que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (<nowiki>CaSO</nowiki><sub>4</sub>·½H<sub>2</sub>O). També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’l'[[antic Egipte]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)| any = 2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.202|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
 
És el mineral sulfat més comú a la superfície de la [[Terra]], on es pot trobar com a material massiu, incloent la varietat [[Alabastre (mineral)|alabastre]]; en forma de cristalls nítids; la varietat [[selenita]], així com fibres paral·leles.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/science/gypsum|títol=Gypsum|consulta=2019-02-16|llengua=en|editor=Enciclopèdia Britànica|data=}}</ref> és un mineral típicament blanc o transparent que sol formar cristalls tabulars o lenticulars, però també prismàtics.
[[Fitxer:Cristales cueva de Naica.JPG|thumb|dreta|Cristalls de guix de la mina de Naica]]
En estat natural, el guix conté un 79,07% de sulfat de calci anhídrid i un 20,93% d'aigua i quan es troba en grans quantitats és considerat també una roca sedimentària. És incolor o blanquinós, però a causa de les impureses també es pot presentar amb tons de gris, marró, groc, vermell, etc. Acostuma a ser transparent, amb lluïssor vítria o setinada, s’exfolias'exfolia en escates fines i flexibles però no pas elàstiques, és tou, pot ser ratllat per l’unglal'ungla.
 
== Etimologia ==
Forma cristalls tabulars transparents, de vegades de fins a un metre de llargada, macles en punta de llança, masses fibroses o sedoses. Una varietat particular són els agregats en rosa del desert (impregnats de partícules de sorra), que de vegades formen impressionants acumulacions en zones desèrtiques.
 
Sovint s'associa amb l’l'[[anhidrita]] en les roques sedimentàries i en jaciments hidrotermals. L'exfoliació i la baixa duresa permet diferenciar-lo d’altresd'altres minerals similars. L’anhidritaL'anhidrita és guix deshidratat natural, CaSO<sub>4</sub>, que absorbeix ràpidament l’aigual'aigua incrementant el seu volum fins al 30-50% i convertint-se en guix natural.
 
El guix és un gran [[aïllant tèrmic]], ja que és molt mal [[Conductor elèctric|conductor]] de la [[calor]]. S'utilitza en la [[construcció]], per millorar les terres agrícoles i per obtenir [[àcid sulfúric]]. En [[pintura]], el guix de pintor és una pols de carbonat de calci que els fusters barregen amb [[ocre]] i aiguacuit i en fan una pasta amb la qual tapen forats i escletxes de la [[fusta]].
 
=== El guix a la resta del món ===
[[Fitxer:Cristales cueva de Naica.JPG|miniatura|Cristalls de guix a la [[Cova dels Cristalls de Naica]] (Mèxic). Vegeu la persona situada a la part inferior dreta per a fer d'escala.]]
El guix és el mineral sulfat més abundant, i com a tal, ha estat descrit a moltes localitats arreu del món. Tot seguit, s'enumeren algunes d'aquestes localitats que presenten espècimens rellevants per la seva mida o per la seva bellesa.
 
Són destacables els guixos de [[Racalmuto]], [[Agrigent|Girgenti]] i [[Cinciana]] ([[Sicília]]); els de diferents mines del districte d'[[Eisleben]]-[[Mansfeld]]-[[Sangerhausen|Sangershausen]] ([[Saxònia-Anhalt]], [[Alemanya]]); els de [[Bex]] ([[Valais]], [[Suïssa]]); els d'[[Ausee]], [[Estíria|Styria]] i [[Hall]] ([[Tirol]], [[Àustria]]); els de [[Saragossa]] ([[Espanya]]); els de [[Montmartre]] ([[París]], [[França]]). De [[Polònia]] destaquen els grans cristalls de [[Tarnobrzeg]]. A l'[[Iran]] són destacables els guixos de Meskerabad, prop de [[Teheran]]; a [[Austràlia]] són rellevants els guixos de [[Cloncurry]] ([[Queensland]]). A [[Xile]] destaquen els guixos de la [[mina El Teniente]] ([[Província d'O'Higgins]]); Als [[Estats Units d'Amèrica|EUA]] són rellevants els exemplars trobats a South Wash ([[Utah]]) i a Great Salt Plains ([[Oklahoma]]); també hi ha [[Espeleotema|espeleotemes]] excepcionals a la cova Lechiguilla ([[Nou Mèxic]]).
 
Per la seva grandària excepcional, cal fer especial menció als cristalls de [[Cova dels cristalls de Naica|guix de la mina de Naica]] ([[Mèxic]]), que són transparents i arriben als onze metres de longitud.<ref>{{Ref-web|títol=Giant Crystal Cave's Mystery Solved|url=https://www.nationalgeographic.com/science/2007/04/giant-crystal-cave-mexico-mystery-solved/|data=2007-04-06|consulta=2019-05-24|llengua=anglès|editor=NAtional Geographic}}</ref> També és destacable la [[Geoda de Pulpí]] a [[Almeria]] (Espanya), que representa la segona [[geoda]] de més dimensions descrita al món, i que només és superada per la de Naica; dins de la geoda els cristalls arriben als 2 metres de longitud.<ref>{{Ref-web|títol=La mina de la geoda gigante de Pulpí (Almería) será visitable a partir de julio|url=https://www.europapress.es/andalucia/almeria-00350/noticia-mina-geoda-gigante-pulpi-almeria-sera-visitable-partir-julio-20190430190527.html|data=2019-04-30|consulta=2019-05-24|nom=|cognom=|llengua=castellà|editor=Europa Press}}</ref>
 
== Varietats ==
 
== Usos ==
A l'escalfar-se, el guix perd aigua però la recupera ràpidament i endurint-se, aprofitant aquesta propietat s’utilitzas'utilitza per a múltiples aplicacions, moltes lligades al sector de la construcció. Segons la temperatura a la qual es produeix el procés de deshidratació el guix s’adorms'adorm (és a dir s’endureixs'endureix) més o menys ràpidament. La indústria de la construcció n’ésn'és la principal consumidora.
* '''Antics forns de guix. Algepsar d'[[Alfarb]], al costat del jaciment'''.<ref>{{GEC|0268535|algepseria}}</ref>
<gallery mode="packed">
* Per a confeccionar motllos de dentadures, en [[odontologia]].
* En traumatologia per a immobilitzar els ossos i facilitar la seva regeneració en una fractura.
* Per a l’elaboraciól'elaboració de guix d’escriured'escriure per a pissarres.
* La seva composició química, amb una riquesa de [[sofre]] i [[calci]], fa del guix un element de gran valor com fertilitzant dels sols, encara que en aquest cas s’utilitzas'utilitza el mineral polvoritzat (guix agrícola).
* Així mateix, una de les aplicacions més recents de guix és la "remediació ambiental" en els sòls, això és, l'eliminació d’elementsd'elements contaminants d'aquests, especialment metalls pesants.
* Ha estat utilitzat per a obtenir [[àcid sulfúric]].
 
14.581

modificacions