Joaquim Sunyer i de Miró: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació d'informació.
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 3:
 
==Biografia==
Nascut a Sitges, anà a viure a [[Barcelona]] als 15 anys.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Panyella|nom = Vinyet|títol = Sunyer|url = |edició = |llengua = |data = 1997|editorial = Columna|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref> Estudià a l'[[Escola de la Llotja]] on entrà en contacte amb [[Joaquim Mir]], [[Isidre Nonell]] i [[Joaquim Torres-Garcia]]. En els seus inicis la seva obra denota influència de la [[Colla del Safrà]], tot i que no va arribar a formar-ne part. El 1896 començà a publicar alguns dibuixos al diari ''[[La Vanguardia]]'', just abans de marxar a [[París]], on va treballar il·lustrant diversos llibres i revistes .<ref>{{Ref-publicació|cognom = Panyella|nom = Vinyet|article = El pintor de la vida moderna (París, 1896-1910)|publicació = Sunyer (Catàleg de l'exposició MNAC 1999). Barcelona: MNAC: Fundación Mapfre|url = |data = 1999|pàgines = }}</ref>. A París va viure inicialment a Montparnasse i vers 1897 es traslladà a Montmartre. Es va especialitzar com a gravador, i pintà guaixos, aquarel·les i olis. Els primers anys del segle XX en contacte amb [[Pablo Picasso]] i [[Manolo Hugué]], participant en el [[Saló de Tardor]] de [[1903]] i [[1904]].<ref name="gc">{{GEC|0064617|Joaquim Sunyer i de Miró}}</ref> Durant la Gran Guerra, francòfil convençut, va col·laborar amb la revista ''[[Iberia (revista)|Iberia]]''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra|editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=p. 128}}</ref>
 
L'any següent el seu marxant Henri Barbazanges li demana quadres amb temàtica espanyola i marxa cap a Madrid (1905), retornant després a París, on participa en diverses exposicions i exposant també a Brussel·les i a Lieja (1909). Mentrestant ha redescobert el paisatge sitgetà, que interpreta des d'un important gir estètic des del postimpressionisme a un noucentisme primigeni influït per Cezanne, pel que fa a les formes i a les tonalitats, i per Gauguin pel que fa al primitivisme. Obres com El mas, El maset (1908) i Platja de Sant Sebastià (1909) en són importants exemples. El 1908 instal·la un primer taller a Sitges, on s'estableix definitivament (1910). El 1911 i gràcies a Miquel Utrillo fa la primera exposició individual a les Galeries Laietanes, que mereixen una important crítica de Joan Maragall. Aquest text, juntament els que li ha dedicat, entre altres, Josep M. Junoy, consagren Sunyer com el pintor capdavanter del Noucentisme. Manté el contacte amb el seu marxant, Henry Barbazanges, a París fins a l'esclat de la [[primera guerra mundial]]. El 1913 realitza un viatge a Itàlia que esdevindrà determinant per a la seva pintura entre 1913 i 1917. El 1915 passa una temporada a Fornalutx (Mallorca) juntament amb l'escultor Enric Casanovas. Els anys vint inicia una interessant evolució cap a la Nova Objectivitat, coincidint amb una notable producció de retrats. La guerra civil el sorprèn a França, on sojorna fins al 1942 amb la seva família. De retorn i instal·lat a Barcelona continua amb la seva obra des del corrent dels realismes dels anys d'entreguerres, que prossegueix, pintant retrats, nus i paisatges de muntanya. El 1956 mor a Sitges, on és enterrat al Cementiri de Sant Sebastià sota una estela esculpida per Enric Casanovas amb un poema de Carles Riba.