Joaquim Sunyer i de Miró: diferència entre les revisions

 

==Biografia==

 

L'any següent el seu marxant Henri Barbazanges li demana quadres amb temàtica espanyola i marxa cap a Madrid (1905), retornant després a París, on participa en diverses exposicions i exposant també a Brussel·les i a Lieja (1909). Mentrestant ha redescobert el paisatge sitgetà, que interpreta des d'un important gir estètic des del postimpressionisme a un noucentisme primigeni influït per Cezanne, pel que fa a les formes i a les tonalitats, i per Gauguin pel que fa al primitivisme. Obres com El mas, El maset (1908) i Platja de Sant Sebastià (1909) en són importants exemples. El 1908 instal·la un primer taller a Sitges, on s'estableix definitivament (1910). El 1911 i gràcies a Miquel Utrillo fa la primera exposició individual a les Galeries Laietanes, que mereixen una important crítica de Joan Maragall. Aquest text, juntament els que li ha dedicat, entre altres, Josep M. Junoy, consagren Sunyer com el pintor capdavanter del Noucentisme. Manté el contacte amb el seu marxant, Henry Barbazanges, a París fins a l'esclat de la [[primera guerra mundial]]. El 1913 realitza un viatge a Itàlia que esdevindrà determinant per a la seva pintura entre 1913 i 1917. El 1915 passa una temporada a Fornalutx (Mallorca) juntament amb l'escultor Enric Casanovas. Els anys vint inicia una interessant evolució cap a la Nova Objectivitat, coincidint amb una notable producció de retrats. La guerra civil el sorprèn a França, on sojorna fins al 1942 amb la seva família. De retorn i instal·lat a Barcelona continua amb la seva obra des del corrent dels realismes dels anys d'entreguerres, que prossegueix, pintant retrats, nus i paisatges de muntanya. El 1956 mor a Sitges, on és enterrat al Cementiri de Sant Sebastià sota una estela esculpida per Enric Casanovas amb un poema de Carles Riba.