Revisió del 10:17, 13 maig 2019 modifica Barcelona (discussió \| contribucions) Administradors 42.935 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:11, 25 maig 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.415 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 5: == Política == La política del segle XVI està marcada per l'establiment de grans estats monàrquics a Europa, que lluitaven per afermar el seu poder amb el control de més territori, tant a Europa com als nous territoris descoberts a Amèrica i al Pacífic (inici del [[colonialisme]].<ref>Muir, Ramsay. ''The Expansion of Europe; The Culmination of Modern History''. Boston: Houghton Mifflin Company, 1917.</ref>. Espanya, amb [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic\|Carles V del Sacre Imperi romanogermànic]], era la potència dominant, ja que controlava Flandes, Àustria, part d'Itàlia i la part occidental d'Amèrica del Sud, que s'anava explorant progressivament. Portugal li disputava l'hegemonia marítima (especialment amb [[Manuel I de Portugal]]), lluita a la qual es va sumar més endavant Anglaterra, mentre van proliferar les guerres al continent, entre aquestes la [[Guerra dels vuitanta anys]], que va acabar amb la independència dels Països Baixos. Aquest conflicte va ser alhora polític i religiós, tint que adquirirà també la [[guerra de la Lliga de Cognac\|Guerra de la lliga de Cognac]] que va incloure el [[saqueig de Roma (1527)]] a mans hispanogermàniques i que va escandalitzar bona part dels europeus. Aquest clima d'enfrontament prepararia el terreny per a les grans guerres de religió del segle XVII. Els reis europeus van veure limitades les seves ànsies expansionistes per l'Imperi otomà. Liderat per [[Solimà I el Magnífic]], va conquerir l'antiga Pèrsia, va atacar Hongria i Rodes i va mantenir fermament el bloqueig mediterrani al comerç que havia forçat les exploracions al segle anterior. Els conflictes entre els Hasburg i els turcs de nou barrejaven política i religió, en aquest cas cristianisme contra l'islam otomà. Els turcs van actuar de lligam entre Europa i Àsia, com també va fer [[Ivan IV de Rússia]], el qual va conquerir Sibèria i va assolir així no solament un dels territoris més extensos sinó tenir presència rellevant als dos continents, influència que es mantindria fins a l'actualitat. Àsia estava, doncs, controlada per grans imperis hereus d'altres èpoques, com prova l'auge d'[[Akbar]], que va expandir l'[[Imperi Mogol\|Imperi mogol]] per gairebé tota l'Índia i va protagonitzar una era d'esplendor cultural i tolerància religiosa al continent. Els mongols mantenien el domini de les estepes, assetjant la Xina de la [[dinastia Ming]].

Segle XVI: diferència entre les revisions