Segle XVI: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 5:
== Política ==
La política del segle XVI està marcada per l'establiment de grans estats monàrquics a Europa, que lluitaven per afermar el seu poder amb el control de més territori, tant a Europa com als nous territoris descoberts a Amèrica i al Pacífic (inici del [[colonialisme]].<ref>Muir, Ramsay. ''The Expansion of Europe; The Culmination of Modern History''. Boston: Houghton Mifflin Company, 1917.</ref>
Els reis europeus van veure limitades les seves ànsies expansionistes per l'Imperi otomà. Liderat per [[Solimà I el Magnífic]], va conquerir l'antiga Pèrsia, va atacar Hongria i Rodes i va mantenir fermament el bloqueig mediterrani al comerç que havia forçat les exploracions al segle anterior. Els conflictes entre els Hasburg i els turcs de nou barrejaven política i religió, en aquest cas cristianisme contra l'islam otomà. Els turcs van actuar de lligam entre Europa i Àsia, com també va fer [[Ivan IV de Rússia]], el qual va conquerir Sibèria i va assolir així no solament un dels territoris més extensos sinó tenir presència rellevant als dos continents, influència que es mantindria fins a l'actualitat. Àsia estava, doncs, controlada per grans imperis hereus d'altres èpoques, com prova l'auge d'[[Akbar]], que va expandir l'[[Imperi Mogol|Imperi mogol]] per gairebé tota l'Índia i va protagonitzar una era d'esplendor cultural i tolerància religiosa al continent. Els mongols mantenien el domini de les estepes, assetjant la Xina de la [[dinastia Ming]].
|