Ángela Becerra Acevedo: diferència entre les revisions

'''Ángela Becerra Acevedo''' ([[Cali]], [[Colòmbia]], [[17 de juliol]] de [[1957]]) és una escriptora [[Colòmbia|colombiana]], guanyadora del del XXIV [[Premi Fernando Lara]] de Novela en 2019, del [[:es:Premio_Planeta-Casa_de_América|Premi Planeta-Casa de América]] 2009, del [[Premi Azorín]] 2005 i de quatre Latin Literary Award de Chicago. Les seves obres han estat traduïdes a 23 idiomes i publicades en més de 50 països. Considerada com la creadora de l'[[idealisme màgic]],{{CN|data=agost de 2015}} és una de les autores més llegides de parla hispana i la colombiana més llegida després de [[Gabriel García Márquez]].

[https://angelabecerra.com/?page_id=7 El 2000, en ple èxit professional, deixa la seva carrera de publicista per dedicar-se de ple a la seva passió més profunda: la literatura].

La seva primera obra publicada fou ''Alma Abierta'' (Ànima Oberta) ([[Grupo Planeta]], 2001), un preciós poemari que aborda els conflictes de l'ésser humà dins la seva maduresa.

Amb la seva primera novel·la, ''De los amores negados'' (Dels Amors Negats) (Villegas Editors 2003, [[Grupo Planeta]] 2004), s'inicia amb un estil molt personal qualificat per la crítica literària com a Idealisme Màgic. Aquesta és una història que transcorre a la ciutat imaginària de Garmendia del Viento (Garmendia del Vent), on el temps sembla acompanyar els desassossecs de Fiamma i Martín. Aquesta obra rep un calorós acollida de la crítica i dels lectors d'Espanya i Llatinoamèrica, i obté el Latin Literary Award de Chicago a Millor Novel·la de Sentiments.

L'obra que la consagra com a gran novel·lista és ''El Penúltimo sueño'' (El Penúltim Somni) ([[Grupo Planeta]] 2005, Villegas Editors 2005), una immensa història d'amor que venç a tots els obstacles. Ambientada a Barcelona i Cannes, indret on s'enamoren Joan i Soledad sent adolescents. Al llarg de les seves pàgines, els seus protagonistes viuran un dilatat somni inacabat amb un sorprenent final. Aquest llibre obté el [[Premi Azorín]] de novel·la 2005, el Premi a Millor Llibre Colombià de Ficció 2005 i el Latin Literary Award de Chicago a Millor Novel·la de Sentiments.

En 2007 publica ''Lo que le falta al tiempo'' (El que li falta al temps) ([[Grupo Planeta]], Villegas Editors), una novel·la de misteri i sentiments que té com a escenari el Paris de Saint-Germain-des-Prés, on deambulen Cadis, pintor sexagenari a l'ocàs de la seva carrera, i Mazarine, l'alumna enamorada que amaga a casa seva un secret que pot canviar el rumb de l'art. Premi Latin Literary Award de Chicago 2007 en dues categories: Millor Novel·la de Misteri i Millor Novel·la de Sentiments.

En 2008 publica a Colòmbia ''Amor con A'' (Amor amb A) (Villegas Editors), un poemari d'edició limitada que recull de forma circular l'inici, la vida i la mort d'un amor.

''Ella que todo lo tuvo'' (Ella que tot ho va tenir) ([[Grupo Planeta]], 2009), novel·la de tall psicològic, narra la vida d'una escriptora que després de patir un accident no torna a escriure. En el seu afany per sentir-se viva crea un enigmàtic personatge, la Donna di lágrima, una dona silenciosa adorada pels homes. Ningú reconeixerà en ella a la trista i solitària escriptora que restaura llibres antics a Florència i enamora a un misteriós llibreter. Aquesta obra obté el [[Premi Planeta-Casa de América]] el 2009.

En 2013 publica ''Memorias d'de un sinvergüenza de siete suelas'' (Memòries d'un pocavergonya de set soles) ([[Grupo Planeta]]), novel·la d'alts contrastos emocionals que transcorre en la Sevilla més glamourosa i tradicional. Narra la història de Francisco Valent, un casanova del segle XXI que mor de forma sobtada. Durant el seu funeral, la seva esposa i el seu amant aniran relatant la seva esbojarrada vida; el que no saben elles és que el mort també les està escoltant i tindrà molta veu en aquell enterrament.