Reial audiència: diferència entre les revisions

* A la [[Corona d'Aragó]] les Reials Audiències tenien nomésfonamentalment funcionsuna judicials,funció mentrejudicial. lesLes funcions de governgovernació depenieneren degeneralment laexercides [[Generalitat]]pels deoficials reials i cadaels estatmunicipis.

Als [[Regnes castellans d'Índies]] es creà per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el [[1511]], durant la governació de Diego Colón, per bé que fou suprimida poc temps després, per restablerta definitvamentdefinitivament el [[1526]]. Les Reials Audiència d'Índies estaven compostes per un President, que generalment era el respectiu virrei o governador, i per un nombre variable d'Oïdors (jutges), més alguns alcaldes del crim (a Mèxic i Lima). A més, formaven part d'aquest tribunal un fiscal i altres oficials subalterns com ara: un agutzil major, un relator, un escrivà de càmera i un porter. Les Reials Audiències eren els únics òrgans de l'època que tenien una funció més marcada: eren [[Tribunal|tribunals d'administració de justícia]]. Als [[Regnes castellans d'Índies]] les Reials Audiències va adquirir una creixent importància vetllant pel compliment del [[Dret d'Índies]], la protecció dels governats i per l'aplicació de la justícia al continent. Així mateix van arribar a ser també Cancelleries, de manera que se'ls considerava representants del monarca en els seus respectius territoris i dipositàries del segell real.

** [[Reial Audiència de GuatemalGuatemala]]a o dels Confinis en [[1543]]