|
idioma terrorista
{{polisèmia|àrab (desambiguació)}}
{{llengua
|nomnadiu=''العربية'' (al-ʿarabiyya)
|estats= [[Algèria]], [[Bahrain]], [[Egipte]], [[Gaza]], [[Iraq]], [[Israel]], [[Jordània]], [[Kuwait]], [[Líban]], [[Líbia]], [[Mauritània]], [[Marroc]], [[Oman]],[[Palestina]], [[Qatar]], [[Aràbia Saudita]], [[Sudan]], [[Síria]], [[Tunísia]], [[Emirats Àrabs Units]], [[Cisjordània]], [[Iemen]] i més països per minories
|regió= [[Orient Mitjà]], Nord-[[Àfrica]] i [[Àsia Occidental]]
|parlants=225 milions
|rank=4
|nació= [[Algèria]], [[Bahrain]], [[Comores]], [[Txad]], [[Djibouti]], [[Egipte]], [[Eritrea]], [[Iraq]], [[Israel]], [[Jordània]], [[Kuwait]], [[Líban]], [[Líbia]], [[Mauritània]], [[Marroc]], [[Oman]], [[Palestina]], [[Qatar]], [[Aràbia Saudita]], [[Sudan]], [[Síria]], [[Tunísia]], [[Emirats Àrabs Units]], [[Iemen]]
|regulat=a Egipte, Jordània i Síria per les respectives Acadèmies de la Llengua Àrab
|mapa=Dispersión lengua árabe.png|mapa_llegenda = Distribució de l'àrab
|iso1=ar
|iso2=ara
|sil=ara
}}
[[Fitxer:Lang-ar.gif|thumbnail|Banderes dels estats de llengua àrab]]
La '''llengua àrab''' —en àrab '''اللغة العربية''', ''al-luḡa al-ʿarabiyya''— és la [[llengua]] parlada en origen pel [[Àrabs|poble àrab]]. És una [[llengua semítica]], com l'[[hebreu]], l'[[arameu]], l'[[accadi]] o el [[sirià]]. Pel fet de l'expansió territorial a l'[[edat mitjana]] i per la difusió de l'[[Alcorà]], aquesta llengua s'ha estès per tot l'[[Àfrica nordsahariana|Àfrica nord-sahariana]] i bona part de l'[[Orient Pròxim]]. És la llengua oficial en vint països i cooficial en almenys altres sis; així mateix, és la llengua oficial de la [[Lliga Àrab]] i una de les sis llengües oficials de l'[[ONU|Organització de Nacions Unides]].
alawadbarg
L'origen de la llengua àrab es remunta al [[segle II]] de la nostra era. La tradició oral considera, això no obstant, que és una llengua revelada directament a [[Ismael]], fill d'[[Abraham]] i [[Agar (muller d'Abraham)|Agar]]. Les primeres traces de l'[[alfabet àrab|escriptura àrab]] es remunten més enllà del [[segle VI]].
La llengua àrab comprèn tant una varietat estàndard que es fa servir en lectura i escriptura, en situacions formals i en els mitjans de comunicació massius ([[fusha|àrab fus·ha o àrab clàssic]], اللغة العربية الفصحى, ''al-luḡa al-ʿarabiyya al-fuṣḥà''), com nombrosos [[àrab dialectal|dialectes locals]], que a voltes arriben a ser incomprensibles entre ells a causa de diferències lèxiques i fonològiques, mentre que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic.<ref>{{ref-llibre|cognom= Brustad|nom= Kristen E.|títol= The Syntax of Spoken Arabic – A comprehensive study of Moroccan, Egyptian, Syrian and Kuwaiti dialects| editorial= Georgetown University Press|lloc= Washington|data= |any= 2000|pàgines= |isbn= 0-87840-789-8|ref= p. 363}}</ref> La denominació d'aquesta llengua en el mateix idioma àrab és ''(al-luḡa) al-ʿarabiyya,'' 'la (llengua) àrab', tot i que en alguns dialectes, com en l'[[àrab egipci|egipci]], es denomina ''(al-lisān) al-ʿarabī'' (en gènere masculí).
== Varietats de l'àrab ==
|
