Saraqusta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -tot tipus de +tota mena de
Cap resum de modificació
Línia 2:
1. Mesquita Blanca (Aljama) / 2. La Zuda / 3. Porta d'Alcantara / 4. Porta de Toledo / 5. Porta Cinegia / 6. Porta de l'Alquibla (o de València) / 7. Porta de Sancho / 8. Porta d'El Portiello / 9. Porta de Baltax / 10. Porta de Las Santas Masas / 11. Porta de Tenerías / 12. Alchafaria (Alcassaba)<br />
{{legend|#ffc950|Medina de Saraqusta}}{{legend|#ff9a25|Call}}{{legend|#ff3d5e|Barris moçàrabs}}{{legend|#f3a4ff|Ravals}}{{legend|#f332ff|Suc}}{{legend|#b2a4ab|Almussara}}]]
'''Saraqusta''' (en [[àrab]] '''سرقسطة''', ''Saraqusṭa''; en [[hebreu]] '''סרקסטא'''), també coneguda com al-'''MedinaMadina Albaidaal-Baidà''', (enliteralment àrab,‘la ''ciutat blanca''blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis), era el nom de l'actual [[Saragossa]] durant el [[Al-Àndalus|domini musulmà]] de la zonaregió.
 
== Història ==
{{Vegeu també|Conquesta omeia d'Hispània|Al-Àndalus|Emirat de Saraqusta}}
[[Fitxer:Location_map_Taifa_of_Zaragoza.svg|thumb|esquerra|<center>Màxima extensió de la [[Taifa de Saragossa]], durant el [[monarquia|regnat]] d'[[Al-Muqtadir]]. (1076)</center>]]
La ciutat [[Visigots|visigoda]] de ''Cesaracosta'' va ser conquerida per [[Tàriq ibn Ziyad]] i [[Mussa ibn Nussayr|Musa ibn Nussayr]] en l'any [[714]], i des d'aleshores va romandre sota el control del [[Califat de Còrdova]]. Més tard, entre [[1018]] i [[1110]] seria la capital de la [[Taifa de Saraqusta]], un dels [[Taifa|regnes musulmans independents]] més importants de la [[Península Ibèrica]].
 
Inicialment restà en mans dels [[Tugíbida|tugíbides]] però el [[1039]] caigué en mans dels Banu Hud de l'[[emirat de Làrida]]. [[Pere el Gran]] va continuar l'expansió central i oriental del regne atacant la taifa de Saragossa i va posar [[Setge de Saragossa (1104)|setge a Saragossa]] el [[1104]]. Amb aquesta conquestes es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes.
Línia 15:
== La medina de Saraqusta ==
[[Fitxer:Aljafería interior noche.jpg|thumb|<center>Vista nocturna de les estances del [[Palau de l'Aljaferia]], el qual va ser bastit pel [[rei]] [[Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir]] entre els [[any|anys]] [[1065]] i [[1118]]</center>]]
La part principal de Saraqusta, com en totes les ciutats musulmanes de l'[[Edat mitjana|Edat Mitjana]], era la ''medina'' (de l'àrab ''madīnahmadīna''; a través de l'[[Algaravia|àrab hispà]] ''madína'', ''«[[ciutat|ciutat’]]»''), on es trobaven els edificis del govern i de l'administració de la ciutat. En Saraqusta, la ''medina'' estava a l'interior de les mateixes [[Muralla romana de Saragossa|muralles de la ciutat romana]] de [[Caesaraugusta]]. A més, es va aprofitar l'estructura dels carrers romans; per això eren quadriculats i no petits i anàrquics com solien ser en altres poblacions d'origen musulmà.
 
A l'interior de la ''medina'' estaven les [[Mesquita|mesquites]] de la ciutat i, entre aquestes, hi havia la més important anomenada ''Mesquita Blanca'', l'''[[aljama]]'' o mesquita principal d'una població, situada al mateix lloc on actualment es troba la [[Catedral de Sant Salvador de Saragossa|Catedral de Sant Salvador]], que encara conserva a la seva torre part del [[minaret]] de l'antiga mesquita. Al voltant d'aquesta es trobava el [[Soc (mercat)|soc]] principal de la ciutat.
Línia 21:
Un altre edifici important de la medina era ''[[Torreón de La Zuda|La Zuda]]'', [[Palau (arquitectura)|palau]] del [[governador]] de la ciutat de la qual només es conserva una [[torrassa]].
 
=== Els jueus i els moçàrabsmossàrabs ===
Els [[jueus]] i els [[mossàrabs]], com en totes les ciutats medievals de la [[península Ibèrica]], tenien els seus propis [[Barri|barris]]. Tant els jueus com els mossàrabs, en ser ciutadans lliures, tenien els seus barris situats en la ''medina'', dins de la muralla principal.
 
Línia 41:
== Les fortificacions ==
La part principal de la ciutat, la ''medina'', conservava les antigues muralles de Caesaraugusta.{{sfn|Viguera Molins|1988|p=29-32}} Les portes principals d'aquest anell interior eren:
* la ''Puerta de Alcántara'' (de l'àrab hispà ''alqánṭara'', que prové de l'àrab clàssic ''qanṭarahqanṭara'', ''«centre‘centre del cercle»''cercle’{{Citació necessària|data=maig de 2019}}) també coneguda com la ''Puerta del Puente'' ja que sortia al pont del riu Ebre
* la ''Puerta de la Alquibla'' (de l'àrab hispànic ''alqíbla'', que prové de l'àrab clàssic ''qiblah, «[[alquibla]]» o «direcció»'') o ''Puerta de Valencia'', que era la que assenyalava la direcció cap a la Meca, a l'est de la ciutat
* la ''Puerta de Toledo,'' a l'oest