|
[[Fitxer:Tortosa (town view).jpg|thumb|250px|Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita]]
[[Fitxer: Tortosa Carrer la Suda 498.jpg |thumb|250px| Carrer de la Suda. Reproducció de la làpida commemorativa de les drassanes àrabs .<ref name="Navarrete1846">{{ref-llibre|autor=Martín Fernández de Navarrete|títol=Disertacion sobre la historia de la náutica: y de las ciencias matemáticas que han contribuido á sus progresos entre los Españoles|url=https://books.google.com/books?id=yfrjS88GpbQC&pg=PA37|any=1846|editorial=la viuda de Calero|pàgines=37–}}</ref><ref>[http://biblioteca.tortosa.cat/titolcfcbmd.php?id=138 Traducció de la làpida de les drassanes àrabs.]</ref>]]
'''Turtuixa''' (en [[àrab]] '''طرطوشة''', ''Ṭurṭūxa'') és una antiga ciutat dde l'[[al-Àndalus|Àndalus]] que es correspon amb l'actual ciutat de [[Tortosa]]. Juntament amb Làrida ([[Lleida]]) constituïa el nucli urbà musulmà més important de la [[Catalunya]] medieval. Comptava amb [[mesquita]] —de cinc naus ubicada a l'emplaçament de l'actual [[catedral de Tortosa|catedral]] gòtica—, [[alcassaba]], banys públics, mercats i unes [[drassanes]] on es construïen embarcacions amb la fusta del [[pi roig]] o [[fusta de melis]] dels [[ports de Tortosa-Beseit]] donada la seva qualitat, gruix i longitud que els feia especialment útils per als pals de les veles així com per a bigues dels sostres com ara les de la mateixa [[mesquita de Còrdova]].
== Història ==
Turtuixa, com a ciutat islàmica, va existir des d'un moment poc precís entre [[713]] i [[717]] (probablement conquerida pels àrabs el 714 al mateix temps que [[Tarraco]]) Turtuixa (''Turtusha'') fou agregada al valiat de [[Narbona]]. [[Bahlul ibn Marzuq]] de Saragossa i Osca ([[Saraqusta]] i [[Waixqa]]) va ocupar Turtuixa el 800; el general [[Amrús ibn Yússuf]], enviat per l'emir de CòrdovaQúrtuba, va reconquerir Saraqusta i Waixqa el 801 aproximadament i Bahlul va fugir al [[Pallars]] on fou assassinat el 802. Després de la pèrdua de Barcelona va passar a ser una de les ciutats de [[Xarq al-Àndalus]], i durant més d'un segle, fou teatre de lluites i revoltes i Turtuixa hauria gaudit de certa autonomia en aquest temps; es coneixen tres governadors de cortesans cordovesos com a governadors a la part final del segle IX. Fins al 907 o 908 hi van intervenir els [[Banu QasiQassi]] ([[Muhàmmad ibn Llop|Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa]] i el seu fill [[Llop ibn Muhàmmad|Llop ibn Muhàmmad ibn Llop]]) que dominaven el valiat de [[Larida|Làrida]], i després fins al 913 hi van intervenir els [[Banu ShabritAmrus|Banu Xabrit]] ([[MuhammadMuhàmmad al-Tawil|Muhàmmad at-Tawil]], valivalí de Lleida) i el 928 dels [[Banu Qasi]]Qassi. Després el control el va tenir fermament [[Abd al-ar-Rahman III]], que va visitar la població el 924 i va designar governadors dels quals es coneixen set noms en el seu regnat entre 929 i 940; es van fundar unes drassanes el [[945]] per ordre d'[[Abd al-ar-Rahman III]].{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=20}} i es va restaurar la gran mesquita (956/957). Posteriorment va restar sota sòlid control califal. Des del segle VIII la població era en majoria berber.
[[Fitxer:Tortosa - La Suda.jpg|thumb|200px|Vista del [[Suda de Tortosa|castell de la Suda]], antiga alcassaba, des del Sitjar]]
En esclatar la guerra civil els esclaus o eslaus ([[sakalibaSaqaliba|saqàliba]]) van prendre el poder amb [[Labib al-Amirí]] un antic ''fata'' d'[[Almansor]]. Va arribar a dominar l'[[Emirat de BalansiyaBalànsiya]] uns quants mesos en una data indeterminada entre 1018 i 1020 (fins a 1019/1021); vers el 1035 el va succeir un altre ''fata'' d'Almansor, [[Muqàtil Sayf-al-Mil·la]] 1035-1053 (consta moneda el 1039/1040); un tercer ''fata'', [[Ya'laYala al-Amirí]] va governar vers 1053-1057 (moneda datada el 1053/1054), i el quart i darrer ''sakaliba'', [[Nabil al-Fakí]] del 1057 al 1060, quan els notables locals es van sotmetre a [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] emir de Saragossa de la dinastia [[Banu Hud]] que va governar del 1060 al 1081, passant llavors a una branca de la família representada pel seu fill [[al-Múndhir Imad-ad-Dawla]] que va rebre Dénia, Lleida i Tortosa,. Al-Múndhir Imad-ad-Dawla va establir la seva capital a [[Xàtiva]], i sovint s'anomena a aquest estat com [[emirat de Xàtiva]]. El 1090 va morir i va repartir el seu regne: Lleida i Tortosa pel seu fill [[Sàyyid-ad-Dawla Sulayman ibn al-Múndhir]], i Xàtiva, [[Dénia]] i les [[Balears]] per [[Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla]]. Els saragossans van ocupar llavors Lleida mentre els valencians van avançar cap al sud i van ocupar [[Elx]] i el [[castell de Polop]]. Sàyyid-ad-Dawla va governar fins al tomb del 1100, quan els almoràvits van ocupar Turtuixa (la data exacta no es coneix però fou a l'entorn del 1100, potser després de la conquesta de [[València]] el 1102 però abans de la conquesta de [[Tarrakuna]] (1114). El 1115 o 1116 va caure en mans dels catalans, però el 1116 els almoràvits la van recuperar i la van conservar fins que el seu poder va entrar en crisis i [[Ramon Berenguer IV]] de Barcelona la va ocupar per segona vegada ([[30 de desembre]] de [[1148]]) amb suport dels Montcada, de la [[República de Gènova]] i de l'[[Orde del Temple]]; els musulmans que van restar van adquirir la condició de [[mudèjars]]; es creu que llavors tenia 12.000 habitants.
==Restes==
|
