Transfusió de sang: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Crítiques: Enllaç corregit Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
||
Línia 26:
Una part de les crítiques tenen a veure amb el negoci que n'hi ha al voltant, fet que afavoreix les campanyes de demanda de donants. A [[Espanya]], per exemple, la [[Creu Roja]] rep diners d'algunes comunitats autònomes per cada bossa de sang donada. Aquestes donacions s'envien al banc de sang de cada comunitat que se n'encarrega de la seva conservació i distribució. Des d'aquests bancs de sang bona part n'és enviada a [[Grifols]] per a ser'ne tractada i comercialitzada per a tractaments específics que els hi genera molts guanys. Només una petita part de la sang es fa servir en Hospitals.<ref>''D'on treuen la sang els Hospitals privats?'', El Diario.es 23 de març de 2018</ref> En altres països del món les donacions de sang mouen un negoci milionari que ha generat molta polèmica.<Ref>''¿Cobraries per donar sang? La milionària indústria del plasma sanguini i la controvèrsia que genera'', per Padraig Belton per BBC Mundo 20 de novembre de 2018 </ref>
Per altre banda, tot i els controls en [[laboratori]] que es fan per garantir que la sang no tingui [[virus]] ni [[bacteris]], el [[període finestra]] fa impossible assegurar que tota la sang sigui neta.<ref>''Transmissió d'infeccions virals per causa de les transfusions de sang.'' Dr. C. René A. Rivero Jiménez 2006 versió impresa ISSN 0864-0289 versió On-line ISSN 1561-2996</ref> El 2008, l'[[Organització Mundial de la Salut]] va revelar que en 31 [[país en desenvolupament | països en desenvolupament]] no es realitzaven, en totes les unitats de sang donada, proves per detectar la presència de [[virus]] o [[bacteris]] responsables de [[malalties infeccioses]].<ref>''Disponibilitat i seguretat de la sang a nivell mundial.'' 22 de juny de 2017</ref> El 2010, l'[[Organització Mundial de la Salut]] va reconèixer que les transfusions de sang al·logènica (d'una altra persona) són un recurs limitat, car i no exempt de riscos i efectes adverses, raó per la qual va instar a les autoritats sanitàries de tots els països a que adoptessin de forma generalitzada els programes de "Patient Blood Management" (PBM), gestió de la sang del propi pacient. A més, la [[cirugia sense sang]] cada vegada té més adeptes i molts hospitals públics i privats la recomanen mitjançant departaments específics d'aquesta especialitat de la medicina moderna.<ref>''Cirugía sin sangre, una alternativa no solo para los testigos de Jehová'' Agencia EFE Salud, 14 de marzo de 2018</ref> La raó és un millor resultat durant les operacions de tota mena de malalties, fins i tot de les més complexes com de [[càncer]] i [[cor]], i un millor postoperatori.<ref>Stanford Childrens Health
== Referències ==
| |||