Diferència entre revisions de la pàgina «Émile Durkheim»

2.735 bytes afegits ,  fa 8 mesos
 
 
[[Fitxer:Emile Durkheim, Division du travail social maitrier.jpg|miniatura|277x277px264x264px|Portada de l'edició francesa de La ''divisió del treball social.'']]
 
== Obres principals ==
 
==='''La divisió del treball social (1893)'''===
En aquesta obra, Durkheim analitza la crisi moderna de la moralitat a través del canvi de les societats tradicionals a les modernes. Així com Marx entén la modernització per mitjà de la industrialització i el capitalisme o Weber per l’ús creixent de la racionalització; per a Durkheim, el que caracteritza la modernitat és l'expansió de la divisió del treball social. L’autor, vol demostrar que la tesi de Comte, la qual afirmava que les tasques especialitzades desfan les creences morals comunes i, per tant, desintegren la col·lectivitat, no es compleix. Durkheim il·lustra com la moralitat, en comptes de desaparèixer, n’emergeix una de nova. Un nou tipus de cohesió social, passant així de la solidaritat mecànica, a l'orgànica. La primera, lligada a les societats primitives, projecta la idea de comunitat amb una clara identificació amb el grup social. Així, la cohesió es basa en les semblances socials dels individus, sota la influència d’una forta consciència col·lectiva. Respecte de la segona, en canvi, el que manté unida la col·lectivitat consisteix en una estructura social diferenciada a través de la divisió del treball, l’especialització. Dit d’una altra manera, la cohesió social rau en la interdependència econòmica de les persones i el reconeixement de la importància de les aportacions alienes.
 
L’autor, vol demostrar que la tesi de Comte, la qual afirmava que les tasques especialitzades desfan les creences morals comunes i, per tant, desintegren la col·lectivitat, no es compleix. Durkheim il·lustra com la moralitat, en comptes de desaparèixer, n’emergeix una de nova. Un nou tipus de cohesió social, passant així de la solidaritat mecànica, a l'orgànica.
 
La primera, lligada a les societats primitives, projecta la idea de comunitat amb una clara identificació amb el grup social. Així, la cohesió es basa en les semblances socials dels individus, sota la influència d’una forta consciència col·lectiva. Respecte de la segona, en canvi, el que manté unida la col·lectivitat consisteix en una estructura social diferenciada a través de la divisió del treball, l’especialització. Dit d’una altra manera, la cohesió social rau en la interdependència econòmica de les persones i el reconeixement de la importància de les aportacions alienes.
 
Dita divisió del treball però, també ha provocat conflictes entre propietaris i treballadors, tot i que, aquests, no vénen donats tant pel conflicte d’interessos que promulgava Marx, sinó que, des de l’òptica durkhemiana, provenen per un defalliment de la consciència col·lectiva. De fet, imputa tres patologies fruit de l’especialització. Tals són, la divisió anòmica del treball; la divisió coactiva del treball i la divisió mal coordinada del treball.
==='''Les Regles del Mètode Sociològic (1895)'''===
[[Fitxer:The Rules of the Sociological Method.jpg|miniatura|240x240px|Portada de l'edició francesa de ''Les regles del mètode sociològic.'']]
Durkheim tenia un gran interès per dotar a la sociologia de la fermesa necessària perquè arribés a la categoria de ciència social positivista. Per a tal efecte, escrigué ''Les Regles del Mètode Sociològic'', El mètode es basa en la comparació: el qualfet predicasocial l’exigènciaes detindrà tresen reglescompte bàsiquesen perrelació aamb feraltres sociologiafets socials. TalsAixí, són:l’estudi evitardels pre-nocionsfets isocials prejudicises previs;fa tenirde commanera aobjectiva objectei d’estudi independentment elsde fenòmensl’estudi exteriorspsicològic idels comunsindividus als(actors). individus;En iel separarqual l’anàlisipredica delsl’exigència valorsde personals,tres ésregles abàsiques dir,per evitara elsfer subjectivismessociologia. Tals són:
 
# Evitar pre-nocions i prejudicis previs, que es realitzen principalment en l'anàlisi bibliogràfic.
# Tenir com a objecte d’estudi els fenòmens exteriors i comuns als individus;
# Separar l’anàlisi dels valors personals, és a dir, evitar els subjectivismes.
 
L’autor examina els ''fets socials'' (objecte d’estudi) com si fossin coses, entenent com a cosa tot allò que és donat, que s’ofereix o que s’imposa a l’observació i que no pot ésser modificat per simple voluntat pròpia. Des d’aquesta perspectiva, s’aconsegueix l’objectivitat necessària per a la seva anàlisi científica. Parafrasejant a Durkheim: “''Tractar als fenòmens com a coses, és tractar-los en qualitat de dada que constitueixen el punt de partida de la ciència''”. (Durkheim, 1986, p.68).
 
==='''El suïcidi (1897)''''' ''===
En aquesta obra, Durkheim pretén exemplificar la seva teoria sociològica analitzant objectivament el que es pot considerar uns dels actes més individual i personal existent, el suïcidi. Sense cap mena d’interès envers el motiu individual que pot donar peu a tal esdeveniment, se centra en explicar les variacions en les taxes de suïcidi comparant-les amb <gallery>les d’altres països. &nbsp;
[[Fitxer:Le Suicide, Durkheim.jpg|miniatura|244x244px|Portada de l'edició francesa original del ''suïcidi.'']]
</gallery>les d’altres països. &nbsp;
 
Durkheim mostrà dues corrents socials suicidògenes: la integració i la regulació. La integració és la vinculació que tenim envers la societat, aquesta variable està assegurada per la moral; mentre que la regulació correspon al grau de constricció externa sobre les persones, constant assegurada per l’element normatiu o reglamentari.
 
* Suïcidi altruista: L'individu té una integració social tant forta que es suïcida per la seva sensació de pertinença a la societat i sent que es el seu deure fer-ho. Perspectiva beatificada despres de la vida i es suïcida en nom d'un bé major. Un clar exemple en són els [[Kamikaze|kamikazes]]. Aquesta relació és patològica perquè la persona perd el sentit d'individualisme. Aquest tipus de suïcidi consisteix a oferir la seva vida per algun ideal. L'individu sacrifica la seva vida en honor a qui ell creu que se'n beneficiarà.<sup>[[Suïcidi#cite%20note-%3A0-12|[12]]]</sup>
* Suïcidi egoista: L'individu manca d'integració social (els homes ja no li troben sentit a la vida). Es troba en societats o grups en els que l'individu no està totalment integrat en la unitat social global. Màxima expresió d'individalisme. Mostra que fins i tot els individus més aïllats i menys conectats s'expliquen a través de corrents socials. . Es genera el sentiment de no pertànyer a la societat, ni que la societat li pertany. Un clar exemple son els adolesents que pateixen [[Bullying|assetjament escolar]].<sup>[[Suïcidi#cite%20note-%3A0-12|[12]]]</sup>
* Suïcidi fatalista: s'associa a la regulació excessiva. Només és mencionat en una nota a peu de pàgina. Son un clar exemple els [[esclaus]]<sup>[[Suïcidi#cite%20note-%3A0-12|[12]]]</sup>
* Suïcidi anòmic: S'associa a situacions en que les forces reguladores de la societat deixen d'actuar, les normes no es reconeixen: les passions no estan controlades i les persones ens convrtim en esclaves d'aquestes. L'[[anomia]] és per a Durkheim el que per a altres autors, a partir de [[Hegel]], és alienació. Per a ell, és la fragmentació social, el desajustament de normes, la manca de solidaritat social, pèrdua de sentit fruit de la modernització (el progrés d'industrialització crea noves necessitats que no es poden satisfer).
 
Contràriament a l’òptica weberiana, des d’on s’analitzaria el suïcidi partint de la intenció de l’actor; Durkheim percep l’acte en qüestió, no com a un fet individual, sinó com a un indicador social que mesura el grau de cohesió social d’una societat.
 
En totes les religions s’esdevenen dos moviments, el procés de profanització, on s’originen normes fruit la distinció entre el bé i el mal; i el de simbolització, el qual emergeix del primer i es caracteritza per representar el sentiment d’identitat i la cohesió social a través d’un símbol material, el qual expressa la unió del clan.
 
Segons Durkheim, la religió està arrelada a les forces socials sempre presents en una comunitat. El que no busca és l'origen final de les religions (segons ell, una qüestió metafísica innecessària), sinó mirar com aquestes forces socials poden afectar a la nostra societat. Segons Durkheim, aquestes forces socials es realitzen en moments que ell anomena "efervescència col·lectiva". Aquests moments vénen quan tots els individus d'un grup estan junts per comunicar-se en un pensament i una acció.
 
== Bibliografia ==
6

modificacions