Comtat de Girona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+categoria i retoc
arreglats enllaços
Línia 3:
 
== Orígens ==
Els orígens del comtat de [[Girona]] es troben en la reorganització del territori que es dugué a terme després que, el [[785]], la ciutat de Girona es rebel·lés contra el domini [[àrab]] i es lliurés als [[franc|francs]]; aleshores, fou nomenat comte de Girona un noble de nom [[Rostany]]. Aquest primitiu comtat de Girona anava des del límit del [[comtat d'Empúries]] i la mar fins al [[Montseny]] i [[la Tordera]] per la banda de ponent i les muntanyes d'[[Osona]] o les [[Guilleries]] per nord-oest, incloent-hi el ''pagus'' de [[Besalú]].
 
 
== El domini franc ==
 
Després de Rostany, fou comte de Girona [[Odiló]] ([[812]]-[[817]]); el 817, el comtat de Girona, juntament amb [[Narbona]], el [[comtat de Rosselló]], el [[comtat de Barcelona]] i el d'[[Empúries]] va integrar-se dins de la [[Marca de Septimània]]. Mort Odiló, el comte [[Berà]] de Barcelona fou nomenat també comte de Girona; el [[820]], Berà fou destituït de tots els seus càrrecs per [[Lluís el Pietós]]; aleshores, el comtat de Girona, juntament amb el de Barcelona, passà a [[Rampó]] ([[820]]-[[825]]), i a la seva mort, a [[Bernat de Septimània]], el qual fou destituït per [[Lluís el Pietós]] el [[831]]. Aleshores, tots els comtats situats al sud del Pirineu, amb l'excepció del [[comtat d'Urgell]] i del [[comtat de Cerdanya]], quedaren sota domini de [[Berenguer de Tolosa]]; a la seva mort ([[835]]), Bernat de Septimània recuperà el poder sent nomenat comte de [[Tolosa]], [[Narbona]], [[Girona]] i [[Barcelona]].
El [[844]], a causa de la seva rebel·lió contra [[Carles el Calb]], Bernat de Septimània fou executat a Tolosa; aleshores, el comtat de Girona passà a [[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]], que també havia estat nomenat comte de Barcelona. Després que, el [[848]], Sunifred fos assassinat per homes lleials a [[Guillem II de Tolosa]], fill de Bernat de Septimània, el comtat de Girona fou governat per un comte anomenat [[Guifré I de Girona|Guifré]], que el degué regir des del [[848]] fins al [[853]]. Segons sembla, entre els anys [[862]] i [[870]], el comte de Girona fou Otger; l'any 870, Carles el Calb investí comte de Girona [[Bernat de Gòtia]], comte també de Barcelona, Rosselló i Narbona. Destituït Bernat de Gòtia per la seva revolta, el [[878]], [[Lluís el Tartamut]] concedí el comtat de Girona a [[Guifré I]] (Guifré el Pilós). D'ençà d'aleshores, el comtat de Girona sempre va estar unit al de Barcelona.
 
 
== La separació de Besalú ==
 
El pagus de Besalú havia format part del comtat de Girona fins que [[Guifré el Pilós]] nomenà el seu germà [[Radulf]], comte de Besalú, amb la condició que, a la seva mort, el comtat passaria als descendents de Guifré I.
 
El comte [[Sunyer I]] de Barcelona, Girona i Osona, fill de Guifré el Pilós, hagué d’enfrontar-se al seu germà el comte [[Miró de Cerdanya]] qui, com a fill supervivent més gran, pretenia obtenir l’herència [[Barcelona]]; la disputa va resoldre’s amb un acord pel qual Sunyer obtenia el reconeixement de Miró, a canvi de cedir-li el [[Ripollès]], inclòs fins llavors dins del [[comtat d’Osonad'Osona]]. Els conflictes entre els dos germans reaparegueren no gaire més tard; en una data incerta -entre [[913]] i [[920]]-, va morir el comte [[Radulf de Besalú]], germà de Guifré el Pilós; aleshores, Miró, pressionant amb els seus drets sobre Barcelona, Girona i Osona, va imposar-se, i Besalú, tot i haver estat tradicionalment un pagus del comtat de Girona, fou vinculat al [[comtat de Cerdanya]].
 
Després de la separació de Besalú, el comtat de Girona quedà configurat pel límit amb el comtat d'Empúries, per sota de [[Banyoles]] i el [[castell de Finestres]], cap a les Guilleries, sense la [[Plana d'Ende Bas]], i, per l'actual límit del [[bisbat de Vic]] (pels límits de [[Susqueda]], [[Osor]], [[Sant Hilari Sacalm]], [[Joanet]] i [[Espinelves]]) fins al [[coll de Sant Marçal]], pels límits d'[[Arbúcies]] i del [[castell de Montsoriu]], amb [[Breda]], [[Hostalric]], [[Tordera]] i el [[castell de Montpalau]] i amb llurs parròquies fins a [[Arenys de Mar]].
 
 
Línia 36:
*[[Bernat de Septimània]] ([[835]]-[[844]])
*[[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]] ([[844]]-[[848]])
*[[Guifré I de Girona]] ([[848]]-[[853]]? o [[862]]?)
*[[Odalric]] ([[852]]?-[[858]]?)
*[[Humfrid]] ([[858]]?-[[862]]?)
Línia 53:
*[[Comtat de Rosselló]]
*[[Príncep de Girona]]
*[[Comtat_de_BarcelonaComtat de Barcelona]]
*[[Girona]]