Pollencí (parlar): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 130.251.172.10. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''
La singularitat lingüística del pollencí pot haver estat afavorida pel fet que es tracta d'una localitat perifèrica, parcialment [[Serra de Tramuntana|envoltada de muntanyes]] i que fins al [[segle XX]] estava poc comunicada amb la resta de l'illa{{sfn|Salom Mir|2006}}.
==Morfologia==
L'article determinat del pollencí és l'article derivat del llatí ''ille'', a diferència de la resta de l'illa{{sfn|Salom Mir|2006}}{{sfn|Moll|1980|p=88}}{{sfn|Veny|1982|p=99-100}}. No obstant això, en l'ús oral, i a diferència de la resta del català, el pollencí ha vocalitzat la ''l'' [[Síl·laba#Coda|implosiva]] del masculí, de manera que n'han resultat unes formes particulars. Així, el singular [əl] ''el'' ha evolucionat a [əw] ''eu'' i, posteriorment, a [u] ''u'', mentre que el plural [əls] ''els'' ha evolucionat a [əws] ''eus'' i, posteriorment, a [us] ''us''. A més, quan l'article plural masculí va seguit de consonant, la ''s'' del plural s'elideix<ref>Aquest fenomen fonètic és general a tot el mallorquí: en un context ''vocal + consonant + s + consonant'', s'elideix la ''s''.</ref>{{sfn|Bibiloni|2016|p=136}}. D'altra banda, seguit de la preposició ''amb'' pren la forma ''lo'', com fa la resta del mallorquí amb el ''so''{{sfn|Moll|1980|p=88}}.
{| class="wikitable"
!
Linha 28 ⟶ 32:
|-
!amb…
|
''amb
[ən lo 'caro]
Linha 44 ⟶ 46:
[uz <span>'ɔmos</span>]
| rowspan="2" |ləs
''les cames''
[
| rowspan="2" |ləz
''les espatles''
[ləz əs'
|-
!amb…
|
''amb
[ən los 'caros]
|}
Sovint hom ha interpretat que el fet que a Pollença no hi facin servir l'article salat es pot deure a les viscissituds històriques de la [[Repoblament de Mallorca|repoblació]]; és així que sovint hom ha proposat que a Pollença el contingent de repobladors provinents de la part oriental del [[Principat de Catalunya|Principat]], on, aleshores, l'[[article salat]] encara era viu, fos menor que a la resta de l'illa, i en canvi hi hauria hagut més pobladors de la part occidental del Principat que a la resta de l'illa{{sfn|Salom Mir|2006}}{{sfn|Moll|1980|p=88}}. Aquest fet no ha pogut ésser provat.
==Altres trets lingüístics==
En pollencí, com en el parlar d'altres localitats mallorquines com ara [[Palma]], [[Manacor]] o [[Felanitxer (dialecte)|Felanitx]], les consonants /k/ i /g/ tenen una articulació força més avançada quan van seguides d'una vocal no posterior, és a dir de [i], [e], [ɛ], [ə] i [a], de manera que es pronuncien [c] i [ɟ]. Així doncs, ''casa'' es pronuncia ['cazə] i ''gat'', ['ɟat]{{sfn|Bibiloni|2016|p=105}}{{sfn|Veny|1978|p=69}}.
El pollencí també és la sola varietat mallorquina que coneix el substantiu ''xic/a'' (noi/a). Aquest tret el comparteix amb el català occidental{{sfn|Moll|1980|p=88}}{{sfn|Veny|1982|p=99-100}}.
== Referències ==
{{Referències}}
==Bibliografia==
* {{ref-llibre|cognom=[[Gabriel Bibiloni|Bibiloni]] |nom=Gabriel |títol=El català de Mallorca. La fonètica |lloc=Palma |editorial=Lleonard Muntaner editor |isbn=978-84-16554-04-1 |data=2016}}
* {{ref-llibre|cognom=[[Francesc de Borja Moll|Moll]] |nom=Francesc de Borja |títol=El parlar de Mallorca |lloc=Palma |editorial=Moll |isbn=8427306334 |data=1980}}
* {{ref-publicació |cognom=Salom Mir |nom=Andreu |títol=El parlar de Pollença |publicació=Llengua Nacional |data=2006 |pàgines=12 |exemplar=54}}
*{{ref-llibre |cognom=[[Joan Veny i Clar|Veny]] |nom=Joan |títol=[[Els parlars catalans|Els parlars]] |lloc=Palma |editorial=Moll |any=1982 |isbn=9788447542017}}
{{ORDENA:Pollenci}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||