Abadia de Montecassino: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
amplio continguts i aporto les referències que es demanen
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 10:
}}
[[Fitxer:Monte Cassino Opactwo 1.JPG|thumb|222px|L'abadia de Montecassino, dalt del [[Monte Cassino|puig homònim]]]]
L''''abadia de Montecassino''' és un [[monestir]] [[Itàlia|italià]] situat al sud del [[Laci]] dalt del [[Monte Cassino|turó homònim]], a la [[Vall Llatina]], al costat de la ciutat de [[Cassino]]. Fou fundat per [[Sant Benet de Núrsia]] el [[529]] i és el lloc on redactà el codi de normes que havien de regir els monjos de l'orde benedictí i que es coneix com la [[Regla de sant Benet]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Monestir de Montecassino|publicació=Gran enciclopèdia catalana|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043728.xml|data=|pàgines=}}</ref><ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.nationalgeographic.com.es/historia/grandes-reportajes/montecassino_8011/1|títol=Montecassino|consulta=maig de 2019|llengua=castellà|editor=National Geographic|data= 25 de febrerofebrer de 2014,}}</ref> Fou restaurat, després de la seva destrucció al segle VII, per l'abat [[Petronax|Petronax de Brescia]], al primer quart del segle VIII. Durant l'[[edat mitjana]], sota el govern de l’abat [[Víctor III|Desideri]] (1058-87) —més tard papa amb el nom de Víctor III—, va ser un important centre artístic i cultural, i un dels interessos culturals de l'abadia se centrà en la medicina, com a part del saber sobre la naturalesa,<ref>{{Ref-llibre|cognom=García Ballester|nom=Lluís|títol=Actes de les I Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Trobades Científiques de la Mediterrània, Maó, 11-13 setembre 1991|url=https://books.google.es/books?id=vC8cpQyLnbcC&pg=PA14&lpg=PA14&dq=abadia+de+Montecassino&source=bl&ots=7OAWzs5xvn&sig=ACfU3U14YNMdYsBrY3kcLzSxWvYHbcY7hw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj_yPfjo8biAhWuDmMBHfz3D7oQ6AEwD3oECAoQAQ#v=onepage&q=abadia%20de%20Montecassino&f=false|edició=|llengua=|data=1994|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=|pàgines=|isbn=8472832694|editor=Josep Maria Camarasa, Honorino Mielgo, Antoni Roca|capítol=Medicina i aristotelisme a l'Europa dels segles XII-XIII}}</ref> però també en la historiografia, el dret o la poesia.<ref name=":1" /> Ensorrat per un terratrèmol el 1349, aviat se'n va iniciar la reconstrucció, que s'allargà en els segles posteriors.
 
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va ser l'escenari de forts enfrontaments, arran dels quals restà quasi totalment destruït. Posteriorment, a partir de 1945, va ser restaurat i Pau VI en consagrà la basílica el 1964. La seva important biblioteca conserva molts incunables, més de 2 000 [[còdex]]<nowiki/>s i prop de 40.000 pergamins.<ref name=":0" /> A [[Anselm Maria Albareda i Ramoneda]], [[cardenal]] [[català]], es deu el fet que no fos destruït el monumental fons bibliogràfic de l'abadia de Montecassino.<ref>{{Ref-web|url=http://www.abbaziamontecassino.org/abbey/index.php/storia/i-primi-anni-dell-abbazia|títol=Storia|consulta=maig de 2019|llengua=italià|editor=Abbazia di Montecassino|data=}}</ref>