Imperi de Trebisonda: diferència entre les revisions

Hi ha cròniques que tracten exclusivament sobre aquest imperi: la de [[Miquel Panaretos]], la de [[Joan Lazaropoulos]], la de [[Laonikos Calconcondyles]], lestotes tres escrites en grec. El ''protonotari'' [[Constantí Loukites]] va fer una llista d'emperadors. En alguns textos antics d'història de Geòrgia, escrits en [[georgià]] s'han trobat esments a la història de Trebisonda que han estat determinants a l'hora d'aclarir fets i concretar dades. En algunes cròniques armènies se'n parla de Trebisonda. Altres textos vàlids per documentar la història d'aquest país són els escrits per viatgers que hi van fer estada, entre aquests està [[Pero Tabur]] i [[Ruy González de Clavijo]]. Són també interessants alguns documents pertanyents a les comunitats de mercaders italians que feien negocis a Trebisonda i algunes cartes adreçades als governants veïns i decrets dels oghuz relacionats amb aquest imperi.

[[Manel I Comnè de Trebisonda|Manel I]] va arribar al govern el [[1238]]. Trebisonda va conquerir Sinop el [[1254]] i va ser conegut amb el sobrenom de ''el Gran'' que, amb els seus successors va esdevenir un primer cognom. A la mort de Manel es va tornar a perdre aquesta ciutat ([[1266]]), que era un lloc clau per al control comercial de la mar Negra. El [[1261]] els Paleòlegs de Nicea (successors dels Làscaris) reconqueriren Constantinoble, el que deixava a l'Imperi de Trebisonda en una posició de prestigi secundari. [[Jordi Comnè|Jordi]] va intentar expandir-se altra vegada cap a Sinop el [[1277]] però fou derrotat i els turcs van ocupar totes les terres a l'oest de Samsun. Cap al [[1290]] s'havia perdut també la regió de [[Halibia]] (avui [[Ünye]]), i encara es van perdre més territoris a les campanyes dels emirs turcs del [[1313]] i [[1323]]. El [[1311]] [[Aleix II Comnè de Trebisonda|Aleix II]] es va aliar a l'emir de Sinop contra els [[República de Gènova|genovesos]] i el [[1313]] els va atacar però va ser derrotat i va haver de fer la pau, que fou renovada el [[1316]]. Pocs anys després van començar les lluites contra les tribus [[oghuz|turcmanes]] que, dirigides per Hasan Kuyuk van ocupar [[Amasia]] i van atacar territori de l'imperi el [[1336]], però foren rebutjats,

L'emperador [[Basili I Comnè|Basili]] va morir el [[1340]] i va esclatar la guerra civil durant deu anys. El turcmans van intentar ocupar el país el [[1340]] i en un assalt la ciutat fou incendiada. El [[1347]] Aina Beg de [[Erzindjan]], aliat a Mehmet Beg de [[Bayburt]] i a Ali Beg dels [[Ak Koyunlu]] ho va tornar a provar sense més èxit que abans. El [[1348]] va esclatar un conflicte local amb els genovesos i es va produir una matança d'italians, i els vaixells genovesos no van tardar a destruir la flota de l'Imperi i ocupar [[Kerasos]], i l'emperador va haver de tornar als genovesos els seus anteriors privilegis. Una plaga de pesta es va produir arran d'aquests fets.

El [[1349]] amb [[Aleix III Comnè de Trebisonda|Aleix III]] va tornar la pau. Va casar-se amb Teodora Cantacuzè, parenta de l'emperador bizantí Joan VI. Moltes princeses es van casar amb emirs de la zona, com la seva germana Maria que es va casar amb el fill de l'emir dels [[aq qoyunlu]]. El [[1360]] va construir la fortalesa de [[Gumushane]], que dominava la ruta d'accés des de Bayburt, però el governador Joan Kabasites fou derrotat per Latif de Bayburt i sols es va evitar el seu avanç per la mort de l'emir a mans de gent d'un poblet del camí ([[1361]]). El [[1362]] Kilidge Arslan Kelkit, un cap dels turcmans, va conquerir [[Sebinkarahizar]], va atacar la fortalesa de [[Siran]], i es va fer amo de la regió després de les campanyes que va fer entre [[1368]] i [[1374]]. El [[4 de març]] de [[1380]] Aleix III va atacar els turcmans que dominaven Sinop, [[Giresun|Samsum]] i la vall del [[Harsit]] i els va derrotar a [[Kurtun]]. AAl finalsfinal de segle va aparèixer per la regió [[Tamerlà]] al qui [[Manuel III Comnè|Manuel III]] va pagar tribut. El [[1396]] es1396bes va trencar l'acord amb els genovesos i Manel va haver de donar més privilegis als [[República de Venècia|venecians]].

[[Baiazet I]] ([[1389]]-[[1402]]) cap dels turcs otomans, es va fer amo del litoral de la Mar negra entre Heràclea i Samsun. Trebisonda es va aliar amb Tamerlà i li va subministrar ajuda, inclosos alguns vaixells, el [[1402]], quant va guanyar la [[batalla d'Ankara]].{{sfn|Tucker|2010|p=141}} Amb [[Joan IV Comnè|Joan IV]] els otomans ja estaven recuperats i van començar a atacar l'imperi. Un atac turcman separat va arribar a la rodalia de la capital i el cap de la flota, Alexandre, va morir, però Joan IV els va rebutjar amb només 50cinquanta soldats. El [[1442]] els otomans van atacar per mar sense èxit, però Joan IV va accedir a pagar tribut al soldà [[Murat II]]. El seu successor, [[Mehmet II]], va [[Caiguda de Constantinoble|assetjar Constantinoble]] i la va prendre el [[29 de maig]] de [[1453]].{{sfn|Philippides|Hanak|2011|p=XIII}} Joan IV es va aliar als [[aq qoyunlu]] i va cercar un acostament al [[papa]] per obtenir el suport militar a occident.