Il più bel nome: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Òpera
'''''Il più bel nome''''' és una [[òpera]] en un acte, de prop de dues hores de durada, d'[[Antonio Caldara]] i estrenada a [[Barcelona]] el [[2 d'agost]] de l'any [[1708]]. El palau de la [[Llotja de Mar]] va acollir el que es pot considerar com la primera representació operística de [[Catalunya]] i la primera d'una òpera italiana a la [[península Ibèrica]].
|titolcatala=Il più bel nome
|imatge=
|titolimatge=
|titoloriginal=
|llenguaoriginal=[[Italià]]
|genere=
|musica=[[Antonio Caldara]]
|llibret=[[Pietro Pariati]]
|basada=
|nombreactes=un
|epocacomposicio=
|estrena=[[2 d'agost]] de [[1708]]
|teatre=[[Llotja de Mar]]
|estrenaliceu=
|personatges=* Venus ([[soprano]])
* Juno ([[soprano]])
* Hèrcules ([[soprano]])
* Paris ([[alto]])
* El Fat ([[tenor]])
}}'''''Il più bel nome''''' és una [[òpera]] en un acte, de prop de dues hores de durada, d'[[Antonio Caldara]] ibasada en un [[llibret]] del poeta [[Pietro Pariati]]. Va ser estrenada a [[Barcelona]] el [[2 d'agost]] de l'any [[1708]]. El palau de la [[Llotja de Mar]] va acollir el que es pot considerar com la primera representació operística de [[Catalunya]] i la primera d'una òpera italiana a la [[península Ibèrica]].
 
Barcelona va oferir a l'arxiduc [[Carles d'Àustria]] i a [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]] l'estrena d'''Il più bel nome'' com a regal de noces. L'òperaarxiduc esCarles va encarregar a ld'italiàÀustria Antonioen Caldara,aquell contemporanimoment deresidia [[Händel]]amb ila [[Corelli]]seva icort autora d'unala consistentciutat icomtal, variadaen producció.plena
[[guerra de successió]] a la corona d'Espanya. La figura de Carles III, proclamat rei per les corts catalanes l'any [[1706]], va representar una concepció de govern respectuosa amb la diversitat dels territoris i enfrontada, per tant, al centralisme uniformitzador de [[Felip V]].
 
L'òpera es va encarregar a l'italià Antonio Caldara, contemporani de [[Händel]] i [[Corelli]] i autor d'una consistent i variada producció.
És una òpera de tema mitològic, amb deeses i herois, que es desenvolupa als Camps Elisis i que conté referències al riu i a la terra de l'[[Ebre]], i que té l'estructura característica d'aquest període en la qual s'alternen recitatius i [[àries da capo]].
 
És una òpera de tema mitològic, amb deesesdeesses i herois, que es desenvolupa als Camps Elisis i que conté referències al riu i a la terra de l'[[Ebre]], i que té l'estructura característica d'aquest període en la qual s'alternen recitatius i [[àries da capo]]. Hi intervenen cinc personatges, un cor i una orquestra de cambra.
 
L'obra no havia estat representada des d'aquell estiu de 1708 fins que l'any [[2006]], amb la direcció musical de David Magrané, i l'escènica de Josep M. Mestres, amb el Cor Ciutat de Tarragona i la Jove Orquestra de Cambra de la Ribera d'Ebre, es va tornar a representar a partir del manuscrit conservat a la [[Universitat de Brussel·les]].
 
[[Categoria:Òperes]]