Parlar cerdà: diferència entre les revisions

estacader, estalabard, estartany (branquillot que seur del tronc d’un arbre), estenebres (cleca), esterregall (zona argilosa inestable), esteva, estivar (estiuar), estivant (estiuant), *estiló (ploma estilogràfica, ploma de bola, un estilògraf de bola, o bollescriu), estiralló (branc sec), estirgonyar/estringonyar (estireganyar; esgarrinxar), estomac (estomacada, atonyinada), estorlocat -ada (eixelebrat -ada, esbojarrat -ada), estorrellar (torrar), estossar (estossinar, matar a cops), estrebar (estirar), estrebranquejar (caminar o córer més del que es pot, forçadament), estregina (teranyina), estriboc -a (estrafolari -ària, extravagant), estuf (orgull), estufarrat -ada (estarrufat -ada, cofoi -a), esventrellat -ada (empatxat -ada), esvoletegat -ada (esvalotat -ada), etzibori -òria (bisbètic, extravagant, excèntric, esverat -ada), facècia (ocurrència graciosa, peripècia), fagot (feix de llenya), fajuc -a (pòtol -a, rodamón, indigent), falb, falsa (golfa), fanç (falç), faniant (mandrós. gallicisme), farga, feda (ovella), fe (fenc), feixanc, ferrada (galleda, ferrat), ferrussa (brogit, soroll), *ficel·la (cordill), firla (mica), flincastrada/filngastada (flingassada, cop de fuet), flostis (despenjat -ada, indigent, bohemi, baliga-balaga), foïna (fagina), follet, forra, forrar (avortar), fou, franquejar (ésser franc, actuar amb franquesa), fredorada (fred vingut de sobte, onada de fred), frejar (mandrejar, fer mandra), fumaterri/fumerri i fumaterri (gran fumera), fumineja/fumeneja (xemeneia, fumera, fumeral), galera (golafre), gansillar (panteixar, respirar anhelosament o amb la boca oberta a causa del cansament), gansol, garifaldi (fat, destí), garber, garrau (gavarreró, fruit de la gavarrera), garrava, garravera (gavarra, gavarrera), garrotar (estrènyer fort amb una corda), gasalla (companyia grata, tertúlia), gaspa (rapa de raïm), gatesca (vetllada a la vora del foc), gatsàlit, gatusa, gespec (géspet), gicar (deixar), girola (rossinyol), gorà (guarà), gorja (gana de menjar), gralla (gallina), gram (agram), gréixa (créixens), gresala (cassola grossa de terrissa o metall on es cou i serveix el menjar), grifuls (esgarrifança), gripi (grípia, menjadora), *gui (grèvol), hasarderia (atreviment), herba de la grapa, herba de les set sagnies, herba del meu, herba llistonenca, jaç, jaça, jaupar (bordar), junya, lero -a (babau -a, beneit -a, pallús -ussa), llampa (taca greixosa?), llapí -ina (conill -a), llenar (cansar, ofegar), *llimpiar (netejar), llit (placenta), llunetes (ulleres), macaleu, madolat -ada (masegat -ada, macolat -ada), mangala (bastó, penis), manxiula (escampador, llufa), manyaga (carícia), marmanyer -era (xafarder, xerrameca, dona buscada perquè plori als enterraments), marrà -ana (cabut, -uda), martinet, masut (gasoli), menina, merangina (aire i núvols), migera, miolat -ada (trist -a), mirvar (minvar), mofle -a (tou -ova), molinar (moldre), monja (mongeta), mordir (mossegar), morralla, mossar (oscar), mundo (bagul per a guardar-hi roba, objectes de valor, documents, etc.), nacnua, ninyol (llinyol, fil encerat o empegat amb què els sabaters cusen les sabates), noga (nou), ora, orc, ordiga (ortiga), ordiguer (ortiguer), oriol, padrí vell (avi), pallago (nen), pamort -a (encantat, persona que es deixa portar), panari (furòncol), papos (poca-solta, ximple), pasquer (pastiu, pastura, lloc de pastura), pasquiu, pastre (pastor), patat, patuleia (grup o colla de gent de no gaire fiat), patusca (embriac -aga, borratxo -a), peçolar (lligar amb un nus les potes de les ovelles per tondre-les, dels conills per portar-los penjats, al corral, etc.), peira, peirer (paleta), péixer, pèl de ferro, pèl grifat, pèl peixard, *pelerina (manteleta. gallicismeesclavina), pendís, perdulari -ària (deixat -ada, baliga-galaga), pelfa (puta, bagassa, prostituta), pericó, pernabatre (estirar la pota, morir-se), perol (galleda), pesenar (arrossegar, tibar), peutrigar (calcigar, peucalcigar, trepitjar), pica (fregador, basseta), picassa (destral), pioxa (mula), pinsó -ona (ànec -ega), pistaixa (futilesa, ximpletia, bajanada), pivet (avet), pixacalces (covard -a), pixa-rabent (persona que sempre té pressa), pixa-rellisques (primmirat -ada), pixatinters (escrivent -a, oficinista), pla (certament, prou), plaga (trapella, de poca confiança), plapa (clapa, herba), plaure (agradar), pleta (lloc de garriga a vegades prop de les heretats per a tancar-hi el bestiar), pletiu, pollar (covar), *poela (estufa i cuina de llenya, construïda amb ferro, de forma circular), populina (pollanc de capçada ampla i fulles triangulars), portacot (coder), posella (prestatge, lleixa), prilló (penelló), prima (instrument semblant al clarinet i a la gralla que acompanyava els balls antics), primal, procavietat (qualitat de prolífic), prou (sí, certament), prunyó (aranyó, fruit de l’aranyoner), pruvilla (pruïja ), punxent -a (punxegut -uda), quartat, quer (roca), querol, quisca (brutícia acumulada), quitllar-se (dreárdreçar-se, reaccionartenir una reacció amb actitud seriosa), rampí, ransonejar (rondinar, remugar), ranuncle de pedrusca, ras, rasa, rascle, ratadís (ratadura, clotet o altre senyal que resta a la pell a conseqüència de la verola o d’altres malalties), ràvec (rave), recola (recoladura, multitud), recossirar (regonèixerreconèixer, mirar atentament una cosa per comprovar-ne l’estat, per a cercar-hi quelcom), recotze (recolze), redall, refastinyós -osa (llepafils), refistolar-se (refer-se d’una malaltia o situació negativa), reflectir (pensar, reflexionarperpensar, barrinar), regal (llàgrima), remball (condició social, tren de vida), remeniot -a (manefla, tràfec -ega), remosa, remunyar, repeix (àpat), rescald (brasa viva), reumejar (expectorar), rossam (bestiar equí), ròssec, rua (arruga), rufaca (rufaga, rufa, torb), rufacada ((rafegada, ràfega), sàbat (xivarri), sabarina, *sabot (sabata amb sola de fusta), sacar/cecar (treure, buscar, cercar), sagó, salanca (diversos tipus de salzes, Salix spp), sapandall (trasto, persona que no val gran cosa, que fa més nosa que servei), sarda (sardina; arengada), serrillsegaire (serraduressegador), seguera, seguisseu (persona que sempre en segueix una altra), selló, sequi (séquia), serrar (tancar, acordar), serrill (serradures), singlar (senglar), sirgar (funcionar, treballar), sobrany, solaç (esbargiment, entreteniment agradable), sol-rajaire (persona que sempre s’està al sol), sonsònia (acordió), sorc, suarda (brutícia acumulada per la suor), sunyar-se (resistir-se a fer una cosa, tenir-hi repugnància), talabard (rosa dels Alps, Rodhodendron ferrugineum), taleja (diners, estalvis, beneficis, negoci), tambanada (patacada, topada, estavellada), tampa (tapa de metall o de ferro, porta d’un armari, porticó), tanada taupa (talp), temperi (soroll estrident, terrabastall), tampis (tant se val), teneor (temor, temença), tangí (gibrell, perol d’aram, ferro o alumini emprat per a fer crema, confitura, etc.), tany, tanyut -uda (ferm -a, endurit -ida), tapaboques (pel castellanisme 'bufanda'), tarja, tartallotja (persona que entra poc en raó, tossut -uda, pesat -ada), tartera (xerraire), tavella (mongeta tendra), teixir (patir, esforçar-se), temperi, tempsada (temps atmosfèric), teneor (temor, temença), terçó, terramena (bona peça), terregall, timbau (estimball, abisme), tinorca (tanoca, babau -a, pallús -ussa, pesat -ada), tiró -ona (ànec -a), tocadora (vara d’avellaner), tocar (pegar les vaques amb la vara), tomacaldo (efeminat, homosexual), tomany (babau -a, tanoca, pallús -ussa), tonre (tondre), torer, torir (cobrir, el toro, la vaca), torpa, tossa, trabucar (ensopegar), *tracàs (feina excessiva, preocupació agitada, estrès), traginar (remenar, desordenar, buscar insistentment), trapar (atrapar, agafar, arribar, aconseguir, trobar), traucar (travessar), *trefla (trèvol), trenca, trencapedra, triador, trialla (peladura), trossa (bolquers, conjunt de roba d’un infant), trumfa (patata), trumpon (eina per inclinar la roda del carro), tumar/tumir (envestir amb el cap, tustar), tupí (olla de petites dimensions; fig. cervell), tupina (olla més grossa que el tupí), vailet (pastor elèctric), vajol, vaqueta (llimac a Eina), veire (got), vent de la fam, ventejar (gloriejar, lloar, encomiar), ventresca (vísceres abdominals), vetaquit (vet aquí), viampes (vejam), viladre, vinclar (doblegar, corbar), volalla (aviram), volaturi, voliaina (papallona petita), volant (mena de falç), xafagleves (distret, distret), xafarnat (mullena, xipoll), xaiar (anyellar, parir l’ovella), xalabotar (xarbotar, esquitxar, vessar l’aigua d’un recipient), xantar, xarmollat (congestió, constipat del nas), xeixa, xera (foc, flama del foc), xerc (xerri, Puigcerdà), xerinada (foc petit), xerriu (xerri), xerxar (remenar), xeta, xicra (tassa petita), xibida, xingar (copular, fer l’acte sexual), xixamaixeta (torracollons, titafluixa), xorm (raig d'aigua), xormollar (sanglotar), xormollat (congestió, constipat del nas), xulla.