Sintagma nominal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 85.84.250.75. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 5:
:(Determinant) + Nucli + (Complement nominal)
En català, un '''grup nominal''' generalment és format per un [[Substantiu|nom]] envoltat d'altres elements (paraules) que d'alguna manera caracteritzen el nom. Dins una [[clàusula]], un grup nominal funciona com si fos un substantiu, que s'anomena el ''cap''; les unitats que precedeixen el cap s'anomenen ''modificadors anteriors'', i les de després, ''modificadors posteriors''.<ref>Halliday MAK (2004) ''Introduction to functional grammar'', Third Edition, London, Hodder Arnold, 311–12</ref> En el següent exemple d'un grup nominal, el cap és en negreta.
:Aquelles cinc belles '''maduixes''' lluents d'en Jordi de damunt la cadira
En català el significat del lèxic es troba en gran mesura en els grups nominals, envoltats pels modificadors anteriors i posteriors, i amb disponibilitat d'un recurs especial denominat [[equivalència temàtica]], que ha evolucionat com una forma d'embalar el missatge d'una clàusula de la manera temàticament desitjada<ref>Halliday MAK (1985/94) ''Spoken and written language'', Deakin University Press, 72</ref> (per exemple, la clàusula [El que l'atrau al curs] és [la profunditat de la comprensió que proporciona] està estructurat com [grup nominal A] = [grup nominal B]). Moltes coses s'expressen més fàcilment amb construccions nominals, sobretot en els registres que tenen a veure amb el món de la ciència i la tecnologia, on les coses, i les idees que hi ha darrere, es multipliquen i proliferen contínuament.<ref>Halliday MAK (1985/94) ''Spoken and written language'', Deakin University Press, 73</ref>
== Els modificadors anteriors i posteriors ==
Pot haver-hi quatre tipus de grup nominal: el cap sol («'''pomes'''»), el cap amb els modificadors anteriors («Aquelles cinc '''belles''' pomes lluents d'en Joan»), amb el cap amb modificadors posteriors(«pomes damunt la cadira"), i l'estructura completa amb modificadors anteriors, el cap i modificadors posteriors, com s'indica a dalt. En aquest exemple, els modificadors anteriors caracteritzen el cap en el que es coneix com el ''nivell superior'' (vegeu Nivell més avall). En algunes gramàtiques tradicionals, tots aquests elements, llevat de «aquelles», fan referència als adjectius, però, cadascun té una funció gramatical molt diferent. Un ''epítet'' indica alguna qualitat del cap: «lluents» és un ''epítet experimentador'', ja que descriu un qualitat objectiva que tots podem experimentar; al contrari, «belles» és un ''epítet interpersonal'', ja que expressa l'actitud subjectiva del parlant envers les pomes i, per tant, en part una qüestió de la relació entre el parlant i l'oient. Els epítets interpersonals solen precedir els experimentadors dins el grup nominal.
== Nivell ==
Els modificadors posteriors contenen informació que és ''subcategoritzada''. A l'exemple original anterior, «de damunt la cadira» és una ''frase preposicional'' incrustada dins el grup nominal; aquesta frase preposicional conté un grup nominal («la cadira»), que comprèn el cap («cadira»), i un ''díctic'' («la»), que indica si es refereix a algun subgrup específic en el cap. Al contrari, «Aquelles» és un ''díctic'' de nivell superior i s'aplica al cap de nivell més alt, «pomes»; i aquí «aquelles» vol dir «Vostè sap a quines pomes em referesc: a les d'allà».
L'escriptura sol presentar l'alternativa de nominalitzar una construcció. Per exemple, cada unitat de la llista següent comença amb un verb (en negreta):
<blockquote>A l'hora de preparar un article destacat, cal que els viquipedistes '''copiïn i editin''' el text, '''comprovin''' la neutralitat de tots els punts de vista, '''garantesquin''' que no hi ha continguts que no siguin lliures, i '''organitzin''' el material en seccions segons la lògica.</blockquote>
Aquests verbs es podrien nominalitzar per transmetre el sentit més formal, permanent, estable d'una acció o procés, com si cadascun fos un objecte o cosa, en lloc del sentit de fer actiu, dinàmic, transmès pels verbs en subjuntiu:
<blockquote>La preparació d'un candidat a article destacat requereix '''la còpia i edició''' del text, '''la comprovació''' de la neutralitat de tots els punts de vista, '''la garantia''' que no hi ha continguts que no siguin lliures i '''l'organització''' del material seccions segons la lògica.</blockquote>
La nominalització de les accions i dels processos és una mica més freqüent en el llenguatge escrit, que tendeix a expressar els significats com a estats més estables, permanents. Per contra, el primer exemple de dalt, en el qual les accions o processos s'expressen com a verbs, és més corrent en el llenguatge parlat. Tant en l'escrit com en l'oral, el cost d'aquestes nominalització en el major nombre de paraules i en una construcció més elaborada- s'han de sospesar amb l'avantatge de transmetre els subtils diferents punts de vista.
==Estructura==
| |||