Cinema d'Islàndia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m canvis menors, replaced: : → : (3) AWB
m Orto
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1:
El '''Cinema d'Islàndia''' es refereix a la indústria del [[cinema]] d'[[Islàndia]]. Islàndia té una indústria fílmica notable. Hi ha molts [[directors de cinema]] que han arribat a ser coneguts a nivell internacional. La pel·lícula islandesa més famosa, i l'única que ha estat nominada als Premis [[Oscar]]s i als [[Premis del Cinema Europeu]] és ''Börn náttúrunnar'' (''Els infants de la natura'', 1991), dirigida per [[Friðrik Þór Friðriksson]] (Fridrik Thor Fridriksson).
Aquesta pel·lícula va dur al cinema islandès a l'escena internacional en la quequè també han destacat pel·lícules com ''Nói albinói'' (''Nói, l'albí'', 2003) de [[Dagur Kári]].
 
Els premis nacionals del cinema islandès són els [[Premis Edda]].
Línia 6:
== Història ==
 
Astrid Söderbergh considera que el [[1979]] fou el primer any que es pot considerar que hi va haver produccions cinematogràfiques pròpiament islandeses i que abans s'ha de parlar de la prehistòria del cinema islandès i només es pot parlar de [[cinema nòrdic]].<ref name=soila1>{{ref-llibre|cognom=Soila|nom=Tytti (i altres)|títol=Nordic national cinemas|pàgines=96-101|lloc=Londres|editorial=Routledge|any=1998|isbn=0-415-08194-7|coautors=Widding,, Astrid Söderbergh; Iversen, Gunnar|edició=1a ed.}}</ref> El [[1903]], segons la mateixa autora, es va gravar el primer documental a Islàndia i el 1906 es va inaugurar a la capital la primera sala de cinema, el ''Reykjavik Cinema Theatre''. En aquesta època es van anar gravant petits documentals de manera gairebé ininterrompuda (excepte a la dècada de 1930), als que s'hi ha d'afegir pel·lícules estrangeres relacionades amb Islàndia com ''Berg-Ejvind och hans hustru'' ("El fórafora de la llei i la seva esposa", 1918), de [[Victor Sjöström]] i les daneses ''Borgslægtens Historie'' ("La història de la família Borg", 1920), ''Hadda Padda'' (1923-24) i ''Det Sovende Hus'' ("La casa dorment", 1926), del director islandès Gudmundur Kamban. Un altre dels directors islandesos pioners fou Loftur Gudmundsson.<ref name=soila1/> El 1949, ja després que Islàndia aconseguí la independència de [[Dinamarca]] el [[1944]], Loftur Gudmundsson va fer la primera pel·lícula islandesa sonora, ''Milli fjalls og Gvendar'' ("Entre la muntanya i la ribera", que ja estava feta sobretot en color. A la [[dècada de 1950]] el director [[Óskar Gíslason]] va produir films en 16 mil·límetres que es feien ressò del sentiment nacional i que eren mig ficció i mig documentals. En aquesta època, a més es van continuar fent co-produccions, que van ser el model preponderant d'aquesta primera època del cinema islandès.<ref name=soila1/> El [[1966]] es va establir la primera companyia de televisió islandesa, la ''RUV'', que tot i fer algunes coses de producció pròpia amb directors locals, mostrava sobretot programes estrangers. Tot i això, aquesta va ser determinant per l'aprenentatge i el futur dels creadors locals. El [[1978]] ja es va crear una fundació estatal per a la promoció del cinema nacional, ''Film in Iceland''<ref name=mongaard1>{{ref-llibre|cognom=Monggaard|nom=Christian|títol=Fiebre helada: el nuevo cine nórdico|pàgines=53|lloc=Donostia-San Sebastián|editorial=Donostia Zinemaldia Festival de San Sebastian = Festival Internacional de Cine de San Sebastián|any=2007|isbn=978-84-88452-48-1}}</ref> i que promourà la creació d'un cinema nacional.<ref name=soila1/>
=== Cinema modern islandès ===
El [[1979]] es van produir les tres primeres pel·lícules islandeses com a tal: ''Land og Synir'' ("la Terra i els sons"), d'Águst Gudmundsson (que va arribar a ser vista per 100.000 espectadors en el cinema - un terç del país);<ref name=mongaard2>{{ref-llibre|cognom=Monggaard|nom=Christian|títol=Fiebre helada: el nuevo cine nórdico|pàgines=55|lloc=Donostia-San Sebastián|editorial=Donostia Zinemaldia Festival de San Sebastian = Festival Internacional de Cine de San Sebastián|any=2007|isbn=978-84-88452-48-1}}</ref> ''Veidiferdin'' ("el Cas"); i ''Odal fedranna'' ("l'estat del pare"). Aquestes van ser vistes per entre 60.000 i 70.000 persones, el 35% de la població del país. El problema fou que les següents pel·lícules només van arribar a ser vistes per uns 7.000 espectadors.<ref name=soila1/>