Robert King Merton: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Historiadors de la ciència estatunidencs usant HotCat |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona|imatge=LeidenHortus1965.jpg|peu=Ivar Waller, Antoine Giroud, H.R. van Heekeren i Robert Merton (1965)}}
'''Robert King Merton''' (Filadèlfia, 1910 - Nova York, 2003) fou un sociòleg estatunidenc conegut sobretot per haver encunyat el concepte de [[profecia autocomplerta]], que assegura que si hom preveu un resultat, indirectament contribueix a la seva realització posant les condicions perquè es doni i jutjant qualsevol resultat segons aquells paràmetres (un [[biaix cognitiu]] de confirmació). També va encunyar l'[[efecte Mateu]], molt relacionat amb l'anterior.
Professor a la Universitat de Colúmbia i guardonat amb la Medalla Nacional de la Ciència, Morton se centrà en l'estudi dels rols socials, el seu paper dins de grups de tipologia diversa i com pot sorgir l'[[anomia]] o desviació de les normes acceptades per la comunitat. Alguna de les seves obres amb més repercussió va ser L'anàlisis estructural a Sociologia,<ref>{{Ref-web|títol=R K Merton - El análisis estructural en sociología|url=https://es.scribd.com/document/94071170/R-K-Merton-El-analisis-estructural-en-sociologia|consulta=2019-05-27|llengua=es}}</ref> que el va anomenar com pare de la teoria de les funcions manifestes i latents. L'any 1939, havent finalitzat un doctorat a la [[Universitat Harvard]], va començar a donar classes a New York, a la [[Universitat de Colúmbia|Universitat de Columbia]] on va conèixer a [[Talcott Parsons]], company amb qui desenvoluparia la teoria sociològica [[Funcionalisme estructural|estructural-funcionalista]].
Amb Parsons<ref>{{Ref-web||url=https://trabajosocialunam.files.wordpress.com/2014/02/la-teorc3ada-de-parsons-y-merton.pdf|data=|pàgines=}}</ref> van analitzar la societat amb detall, parts que la integren i relacions entre elles, totes les estructures, els processos i conductes socials que es donen. L'estudi anava dirigit a persones problemàtiques, objectes de la convivència [[sociocultural]] i estava influït alhora, d'altra banda per altres teòrics com [[:es:Paul_Felix_Lazarsfeld|Paul F. Lazarsfeld]], sociòleg austríac. La teoria sociològica funcional-estructuralista ens parla resumidament de la possibilitat d'una societat que roman en el temps, de créixer d'acord amb els seus elements independents, estan aquests en equilibri. Així separa en [[Funcionalisme (sociologia)|funcionals]] o disfuncionals els actes socials, més enllà de les persones. Aquesta teoria va fer que se'l conegués com a especialista en la persuasió de masses i en els efectes del "[[Mitjà de comunicació de masses|mass media]]", medis de comunicació de masses, prensa escrita i digital, radio i televisió.
El 1995 se li atorgà la [[medalla Derek de Solla Price]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.issi-society.org/price.html|títol = Derek John de Solla Price award of the journal 'Scientometrics'|consulta = 6 febrer 2016|llengua = |editor = |data = |obra = ISSIː International Society for Scientometrics and Informetrics}}</ref>
==Publicacions==
Altres publicacions seves són:
* La sociologia del coneixement i les comunicacions per les masses.
* Estudis sobre propaganda per ràdio i les comunicacions per les masses.
* Teoria i estructures socials.
* Teoria social i anàlisis funcional.
* La sociologia de la ciència: investigacions teòriques i empíriques.
* Ciència, tecnologia i societat en l'Anglaterra del segle XVII.
== Referències ==
{{commonscat}}
| |||