Ares: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció d'un error tipogràfic Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil iOS app edit |
errors gramaticals |
||
Línia 3:
En la [[mitologia grega]], '''Ares''' (Αρης) és el [[déu]] de la [[guerra]]. Fill de [[Zeus]] i d'[[Hera]]. Els romans el van identificar amb [[Mart (mitologia)|Mart]].
Els seus orígens no
En els assumptes amorosos, en canvi, va tenir un enorme èxit. Es va aparellar amb deesses (p. ex. [[Afrodita]]), [[nimfa|nimfes]] (Harmonia) i mortals (p. ex. Aglauros) i va tenir nombrosos fills. Els més famosos són [[Eros (déu)|Eros]], [[Deimos (mitologia)|Deimos]], [[Fobos (mitologia)|Fobos]], [[Ànteros]] i les [[Amazones (mitologia)|Amazones]].
Línia 12:
Tradicionalment s'ha relacionat el nom d'aquest déu amb la paraula grega ἀρή (''arē''), la versió en dialecte [[Grec jònic|jònic]] del terme [[Grec dòric|dòric]] ἀρά (ara), que té les accepcions «maleir, destrucció, ruïna».<ref>Harper, Douglas, ''Online Etymology Dictionary'', article «[http://www.etymonline.com/index.php?term=Ares Ares]»</ref><ref>Georg Autenrieth, 'A Homeric Dictionary'' article «[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0073%3Aentry%3Da%29rh%2F ἀρή]»</ref> Walter Burkert opina que la paraula tenia antigament un significat més abstracte relacionat amb «el gruix de la batalla».{{sfn|Burkert|1985|p=169}} R. S. P. Beekes ha suggerit també un origen arcaic, anterior a l'idioma grec.{{sfn|Beekes|2009|p=129-130}}
De fet, les primeres formes escrites identificades amb aquest nom s'han trobat en [[micènic]], poble que feia servir el sistema d'[[escriptura lineal B]] i equival a la forma sil·làbica
La paraula ''Areios'', derivada d'Ares, és un epítet que de vegades acompanya el nom d'altres déus per a indicar que estan implicats en una guerra: ''Zeus Areios, Atena Areia, Afrodita Areia''. En el poema èpic ''[[Ilíada]]'', la paraula ''ares'' és emprada com a nom comú i sinònim de "batalla".{{sfn|Burkert|1985|p=169}}
==Caràcter==
Per a entendre el caràcter d'Ares, els mitòlegs proposen comparar-lo amb Atena. Ares representava la brutalitat de la guerra, en oposició a Atena una altra deessa grega invocada en temps de guerra però representant l'estratègia. Ares estimava la guerra en si mateixa, Atena perquè aportava llibertat o independència. Aquest aspecte es pot veure també en comparació amb [[Eris (filla de Nix)|Eris]] i [[Zeus]]. Mentre que Eris
Ares tenia dues funcions, per una banda era invocat per a imbuir de coratge i ferocitat als guerrers ja en ple combat, i per altra era invocat per a desitjar la destrucció sense pietat dels enemics enviant plagues i epidèmies.{{sfn|Smith|1874|p=276}}
Generalment se'l representava amb atributs de guerrer: casc, escut, llança. De vegades feia venir del santuari de les [[Amazones (mitologia)|Amazones]] a la costa de la [[mar Negra]], una bandada d'ocells, les plomes dels quals es clavaven com a dards, eren els anomenats ''Ornithes Areioi''.<ref>[[Apol·loni Rodi]] "Les Argonàutiques" II,382, 1031</ref><ref>[[Gai Juli Higí]] "Fabulae" 30</ref>
El caràcter agressiu d'Ares feia que en les llegendes mitològiques no fos gaire benvolgut pels altres déus de l'Olimp. A la ''Ilíada'' Ares és ferit per Diomedes, el qual compta amb els suport d'Atena, i els seus brams expressant dolor són comparables als de mil guerrers ferits alhora.<ref>[[Homer]] ''Ilíada'', V. 855</ref> També [[Heracles]] va lluitar contra ell a causa del seu fill [[Cicne (fill d'Ares)|Cicne]] i el va vèncer.<ref>[[Hesíode]] ''[[Escut d'Hèracles]]'', 461</ref>
==Culte==
[[Fitxer:Ares Ludovisi Altemps Inv8602 n2.jpg|thumb|200px|[[Ares Ludovisi]], una còpia romana (c. 320 aC) de l'estàtua grega original. Els grecs preferien representar aquest déu nu, tenint com a únic acompanyament alguns símbols del guerrer: el casc, l'escut. ]]
Linha 29 ⟶ 30:
En la majoria de les ciutats on hi havia un temple dedicat a Ares, acostumava a estar als afores com a advertiment als forasters que veneraven aquest déu i, en conseqüència, n'estaven protegits.
==Mites==
===Naixement===
A les llegendes més antigues es diu únicament que era fill de [[Zeus]] i [[Hera]].<ref>[[Homer]] "Ilíada" V 893</ref><ref>[[Hesíode]] "Teogonia" 921</ref> Posteriorment va circular una altra versió segons la qual Hera va concebre Ares després d'haver tocat una determinada flor, història que sembla una imitació de la llegenda sobre el naixement d'[[Hefest]].<ref>[[Ovidi]] "Fasti" V 255</ref>
===Amants i descendència===
Va ser amant de diverses dones, nimfes i deesses, la preferida fou [[Afrodita]], la qual se sentia atreta per la seva masculinitat i bellesa preferint-lo al seu marit Hefest. Només [[Persèfone]] no va cedir a les seves tàctiques seductores. Segons una tradició tardana es va casar amb Eos, motiu pel qual fou víctima de la ira d'Afrodita.
|