Viquipèdia

Teodoret de Cir: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
referència. Trec plantilla que en demanava
Línia 1:
{{FR|data=març de 2016}}
{{Infotaula persona}}
'''Teodoret''' (en [[llatí]] ''Theodoretus'', {{lang|-grc|Θεοδώρητος}}) ([[Antioquia de l'Orontes]], vers [[393]] – Cir, vers [[457]]) també apareixconegut com a '''Teodorit''' (''Theodoritus'') però aquesta forma és menys correctecorrecta, fouva ser un dels més eminents eclesiàstics del [[segle V]], i defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
 
== Biografia ==
Era d'una família burgesa. La mare estava 15 anys buscant tenir un fill sense èxit i per fi un endeví li va anunciar que tindria un fill però amb la condició de dedicar-lo a l'església; Teodoret va néixer tres anys després de l'anunci, i el seu nom (regal de Déu) va estar relacionat amb el fet.
Era d'una família amb bones condicions econòmiques i profundament religiosa. La seva mare, sobretot, tenia molt de respecte pels [[ermitans]] i els [[ascetes]], un dels quals l'havia curada d'una malaltia dels ulls fent el senyal de la creu. Després de tretze anys de matrimoni estèril, que havien passat en oracions demanant un fill, un ermità anomenat Macedoni va anunciar que se li concediria un fill, però amb la condició que hauria d'estar consagrat al servei de Déu. Teodoret va néixer tres anys després de l'anunci, i el seu nom (regal de Déu) va estar relacionat amb el fet.
 
FouVa ser instruït en religió per la seva mare. iQuan alsamb prou feines tenia 7 anys fouva ser enviat a un monestir proper a Antioquia on era [[hegumen]] (abat) Euprepi, i allí va romandreestudiar durant quasi vint anys, adqurint també una acurada formació clàssica. Va tenir per instructors a [[Diodor de Tars]] (breument) i [[Teodor de Mopsuèstia]] i altres eminents. Fou nomenat enEn aquest temps el van nomenar primer [[Lector (orde)|lector]] i després [[diaca]] de l'església d'Antioquia pels patriarques Porfiri i Alexandre, i en els seus sermons es va oposar a [[arrians]], macedonis, i [[Apol·linarisme|apol·linaristes]], (aquestosdels darrersquals erenn'hi havia un gran nombre a la seva diòcesi).
 
=== Bisbe de Cir ===
El prestigi obtingut li va valer ser nomenat bisbe. [[Teodot d'Antioquia]], successor d'Alexandre, el va nomenar verspel càrrec l'any el 420/ o potser el [[423]], segons diferents càlculs que s'han fet a partir dels seus escrits, com a bisbe de Cir (''Cyrus'' o ''Cyrrhus'') una pobre ciutat propera a l'[[Eufrates]] a uns dos dies de viatge d'Antioquia i capital del districte de la [[Cirrèstica]], amb una diòcesi que incloïa 800 parròquies.
 
Morts els seus pares, va heretar una fortuna que va repartir entre els pobres i al seu bisbat no tenia cap propietat ni tan sols una tomba;. ambAmb una part del patrimoni o amb les rendes locals, va fer decoracionsreformes a la ciutat (pòrtics, dos ponts, banys públics i un aqüeducte) i va atreure a la zona a artistes i professionals, especialment metges;. vaVa intercedir davant l'emperadriu [[Pulquèria]] perdemanant unaque reducciófossin dereduïdes les taxes;. vaVa acollir generosament a Celestiac de [[Cartago]], expulsat d'Àfrica pels [[vàndals]]. Després de 25 anys de bisbe podia dir que mai va estar endavant d'una cort de justícia i que mai va rebre cap regal;. seguintSeguint el seu exemple el clergat es va comportar de manera semblant. A la diòcesi eren importants els sectarisheretges [[marcionites]] als que va retornar a l'església abans del [[449]]. (ellEll mateix diu que en va batejar deu mil. En tot el procés de conversió dels heretges va patir grans riscos, i més d'un cop va estar a punt de ser lapidat, però mai va demanat ajuda al poder temporal. Es deia que anaven amb ell un grup de monjos que l'ajudaven en la seva predicació (i el defensaven de les hostilitats), i creien que el diable estava present en els atacs soferts. Un dels monjos, anomenat Jacob, explicava l'aparició de diables i sers sobrenaturals que el demanaven perquè Teodoret perseguia Marció.
 
En aquests anys va compondre les seves obres exegètiques i d'altrealtra mena. Va donar suport a [[Nestori]], amb qui havia estudiat al monestir d'Euprepi, però no consta l'adopcióque adoptés de les seves doctrines;. enEn tot cas va donar suport a [[Joan I d'Antioquia]] i al partit oriental, no menystant en suport de Nestori quecom per oposar-se a la intolerància de [[Ciril d'Alexandria]], i defensant la llibertat religiosa.
 
=== Controvèrsia sobre Nestori ===
ElEn una primera etapa de la controvèrsia, l'any [[430]], va escriure als monjos de Síria i rodalia contestanten resposta als dotze capítols de Ciril que condemnaven Nestori. Al [[concili d'Efes]] ell'any [[431]] va arribar aviat i va demanar al concili d'esperar l'arribada dels bisbes orientals abans de condemnar [[Nestori]];. noNo fouva ser així i va participar en el sínode separatposterior que es va celebrar per separat on es van condemnar els procediments del concili i va decretar la [[deposició]]suspensió de Ciril. L'emperador [[Teodosi II]] va abraçar la causa de Nestori breument fins que va caure sota influència d'un monjo partidari de Ciril, i va convocar a set bisbes orientals i set africans per explicar-li els procediments del concili d'Efes;. Teodoret fouva ser un dels delegats orientals i es va presentar a [[Calcedònia]] on va esperar l'audiència imperial i mentrementrestant fouva ser exclòs de l'església sota influència del partit de Ciril;. enEn arribar l'emperador va defensar la causa dels bisbes orientals amb eloqüència però Teodosi II ja estava inclinat cap a Ciril i els delegats forenvan ser enviats de retorn.
 
FouAl llavorsseu quanretorn a Cir, Teodoret va compondre els cinc llibres sobre l'[[Encarnació de Crist|Encarnació]] ({{lang|grc|πενταλόγιον ἐνανθρωπώσεως}}) per explicar el seu punt de vista i defensar-se de l'acusació de nestorianisme i heretgia;exposar enles tendències herètiques de Ciril i la seva injusta conducta al concili d'Efes. En l'obra va defensar també al seu mestre Teodor de Mopsuèstia, lesa obresqui delCiril qual eren també acusades per Cirilacusava de defensarproposar l'heretgia. Duranten unels tempsseus vaescrits. intentar convèncer als nestorians d'acceptar la deposició de Nestori (sense deixar de protestar dD'aquesta deposició)obra inomés quanen elqueden partituns ortodoxquants vafragments assolirtransmesos elen controlllatí total elper [[435Marius Mercator]], esque vacreia erigirque enaquest enèrgic opositorllibre de Ciril. Quan aquest va morir el [[444]] Teodoret vahavia tenirestat unainspirat granpel joiadiable.
 
Durant un temps va acceptar les decisions de l'emperador i va intentar convèncer als nestorians d'acceptar la deposició de Nestori (sense deixar de protestar d'aquesta deposició) i quan el partit ortodox va assolir el control total l'any [[435]], es va erigir en enèrgic opositor de Ciril. Quan Ciril va morir el [[444]] algunes fonts afirmen que Teodoret va tenir una gran joia.
El successor de Ciril, [[Diòscor d'Alexandria|Dioscor]], va seguir la línia marcada pel primer i Teodoret va romandre oposat. Dioscor va donar suport al partit del monjo [[Eutiques de Constantinoble|Eutiques]] a [[Constantinoble]] que va originar els [[eutiquianisme|eutiquians]]. L'emperador va ordenar a Teodoret de romandre en el límits de la seva diòcesi ([[448]]). Teodoret va obeir però va enviar cartes als grans personatges de l'Imperi, reivindicant la seva conducta i més tard en una segona carta es va declarar contra els que deien que la Verge no era mare de Déu, i que Crist era un home; Dioscor va llençar anatema contra Teodoret i va reunir el [[concili d'Efes]] (anomenat el lladronici d'Efes) el [[449]] on Teodoret i els patriarques [[Flavià de Constantinoble]] i [[Domne d'Antioquia]] (i altres bisbes, tots els quals havien condemnat Eutiques al sínode de Constantinoble del [[448]]) foren deposats.▼
 
=== Condemna religiosa i reconeixement ===
L'emperador li va recomanar la retirada a un monestir a [[Apamea]]. Teodoret va escriure al papa [[Papa Lleó III|Lleó III]] el Gran al que va demanar una entrevista per defensar la seva posició; Lleó, ja declarat contra els eutiquians, va acceptar la declaració de fe de Teodoret i el va absoldre de tot delicte eclesiàstic, però no va aconseguir la convocatòria d'un concili a Itàlia.▼
▲El successor de Ciril, [[Diòscor d'Alexandria|DioscorDiòscor]], va seguir la línia marcada pel primerseu antecessor i Teodoret amb gran amargor, es va romandreveure oposatobligat a oposar-s'hi. DioscorDiòscor va donar suport al partit del monjo [[Eutiques de Constantinoble|Eutiques]] a [[Constantinoble]] que va originar els [[eutiquianisme|eutiquians]]. L'emperador, influenciat pel nou bisbe, va ordenar a Teodoret deque romandreno enes elmogués dels límits de la seva diòcesi ([[448]]). Teodoret va obeir però va enviar cartes als grans personatges de l'Imperi, reivindicant la seva conducta i més tard en una segona carta esva voler reconciliar-se amb Diòscor, explicant les seves opinions i acceptant els principis teològics de Ciril i Joan I. Però Diòscor va declararrespondre contraamb un llenguatge violent i acusant-lo de nestorianisme. I en la seva contesta, Teodoret va fer encara més concessions i declarava anatemes els que deien que la Verge no era mare de Déu, i que Crist era només un home;. DioscorDiòscor va llençar anatema contra Teodoret i poc després va reunir sota la seva responsabilitat, el [[conciliSegon Concili d'Efes]] (anomenat el lladronici d'Efes) ell'any [[449]] on Teodoret i els patriarques [[Flavià de Constantinoble]] i [[Domne d'Antioquia]] (i altres bisbes, tots els quals havien condemnat Eutiques al sínode de Constantinoble del [[448]]) forenvan ser deposats.
 
▲L'emperador, que havia influït per tal de què Teodoret fos deposat, li va recomanarordenar laque es retiradaretirés a un monestir a [[Apamea]]. Alguns proposaven el seu desterrament. Teodoret va escriure ala qui potser era l'únic que el podia ajudar, el papa [[Papa Lleó III|Lleó III]] el Gran al que va demanar una entrevista per defensar la seva posició; i un concili a l'imperi Occidental per revisar els anatemes. Lleó, que ja declarats'havia pronunciat contra els eutiquians, va acceptar la declaració de fe de Teodoret i el va absoldre de tot delicte eclesiàstic, però nol'emperador es va aconseguiroposar a la convocatòria d'un concili a Itàlia.
La sobtada mort de [[Teodosi II]] va canviar la situació (450), ja que el seu successor [[Marcià]] i l'emperadriu Pulquèria no eren favorables als eutiquians. Teodoret i els altres bisbes deposats van ser cridats de l'exili i podrien recuperar les seves seus després d'un concili que s'havia de fer i que es va reunir inicialment a [[Nicea de Bitínia]] i després a [[Calcedònia]] el [[451]]; a la vuitena sessió d'aquest va reclamar la reposició a la seva seu però fou escridassat i acusat de nestorià i heretge; llavors va presentar la seva declaració de fe acceptada pel papa i fou aplaudit i, per vot unànime, restaurat a la seva seu.▼
 
▲La sobtada mort de [[Teodosi II]] va canviar la situació (l'any 450), ja que el seu successor [[Marcià]] i l'emperadriu [[Pulquèria]] no eren favorables als eutiquians. Teodoret i els altres bisbes deposats van ser cridats de l'exili i podrien recuperar les seves seus després d'un concili que s'havia de fer i que es va reunir inicialment a [[Nicea de Bitínia]] i després a [[Calcedònia]] ([[Concili de Calcedònia]]) el [[451]];. aA la vuitena sessió d'aquest va reclamar laser reposicióretornat a la seva seu però fouva ser escridassat pels seus enemics que encara eren nombrosos i acusat de nestorià i d'heretge;. llavorsLlavors va presentar la seva declaració de fe acceptada pel papa i fouva ser aplaudit i, per vot unànime, restaurat a la seva seu.
Va retornar a Cir on va dedicar la resta de la seva vida a l'estudi. Va morir vers [[457]] o [[458]] i va deixar encarregat de la diòcesi a Hipaci. Encara després de la seva mort, algunes sectes el van seguir combatent, i ocasionalment els escrits de Teodoret foren condemnats per alguns sínodes en el regnat d'[[Anastasi I (emperador)|Anastasi]] ([[499]]-[[512]]). Fou honorat amb estàtua per [[Justí I]]. [[Foci]] en va escriure un encomi i dóna una llista de les seves obres, no del tot completa.▼
 
== Creació literària i teològica ==
Les seves obres principals foren:▼
▲Va retornar a Cir on va dedicar la resta de la seva vida a les tasques literàries i a l'estudi. Va morir versl'any [[457]] o [[458]] i va deixar encarregat de la diòcesi a Hipaci. Encara després de la seva mort, algunes sectes el van seguir combatent, i ocasionalment els escrits de Teodoret forenvan seguir sent condemnats per alguns sínodes en el regnat d'[[Anastasi I (emperador)|Anastasi]] ([[499]]-[[512]]). FouVa ser honorat amb una estàtua per [[Justí I]]. [[Foci I de Constantinoble|Foci]] en va escriure un encomi, definint el seu llenguatge com a pur i ben triat i la seva composició clara, rítmica i molt agradable, i dóna una llista de les seves obres, no del tot completa. [[Nicèfor Cal·list Xantòpulos]] també fa un llistat de les seves obres, potser complementària.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III |pàgines=1037-1042 |lloc=London |editorial=John Murray |any=1876}}</ref>
 
▲LesEls sevesseus obresescrits principals forenvan ser:
* {{lang|grc| εἰςΕἰς τὰ ἄπορα τῆς θείας γραφῆς κα? ἐκλογήν}}, ''Qaestiones in Octateuchum'', comentaris sobre els vuit primers llibres de l'[[Antic Testament]].
* {{lang|grc| Εἰς τὰ ζητούμενα τῶν βασιλειῶν καὶ τῶν παραλειπομένων}}
* {{lang|grc|ἙρμηνείαΕἰς εἰςτὰ τοὺςζητούμενα ἑκατὸντῶν πεντήκονταβασιλειῶν ψαλμο?ςκαὶ τῶν παραλειπομένων}}, comentaris sobre els psalmsllibres dels Reis.
* {{lang|grc|(Ἑρμηνεία εἰς τὸτοὺς ᾆσμαἑκατὸν τῶνπεντήκοντα ᾀσμάτωνψαλμούς}}), Cantiguescomentaris sobre el [[Llibre dels Salms]].
* {{lang|grc|Εἰς(Ἑρμηνεία τὸνεἰς Ἠσαΐαντὸ προφήτηνᾆσμα ἑρμηνείατῶν κα? ἐκλυγήνᾀσμάτων}}), comentaris sobre Isaïes,el [[Càntic dels Càntics]].
* {{lang|grc|ἙρμηνείαΕἰς τῆςτὸν προφητείαςἨσαΐαν τοῦπροφήτην θείουἑρμηνεία Ἱερεμίουκατ ἐκλυγήν}}, comentaris sobre Jeremies[[Isaïes i les(profeta)|Isaïes]], Lamentacions
* {{lang|grc|Ἑρμηνεία τῆς προφητείας τοῦ θείου ἸεζεκιήλἹερεμίου}}, comentaris sobre Ezequiel[[Jeremies (profeta)|Jeremies]] i el [[Llibre de les Lamentacions]].
* {{lang|grc|ὑπόμνημαἙρμηνεία εἰςτῆς τὰς ὁράσειςπροφητείας τοῦ προφήτουθείου ΔανιήλἸεζεκιήλ}}, Comentariscomentaris sobre Daniel [[Ezequiel]].
* {{lang|grc|ὑπόμνημαΎπόμνημα εἰς τοὺςτὰς δώδεκαὁράσεις προφήταςτοῦ προφήτου Δανιήλ}}, comentarisComentaris sobre els dotze profetes menors[[Daniel]].
* {{lang|grc|ἙρμηνείαΎπόμνημα τῶνεἰς ι?τοὺς ἐπιστολῶνδώδεκα τοῦ ἁγίου ἀποστόλου Παύλουπροφήτας}}, comentaris sobre 14 epístolesels dedotze Sant[[profetes Paumenors]].
* {{lang|grc|Ἑρμηνεία τῶν ιδ ἐπιστολῶν τοῦ ἁγίου ἀποστόλου Παύλου}}, comentaris sobre 14 [[Epístoles Paulines|epístoles de Sant Pau]]
* {{lang|grc|Ἑκκλησιαστικῆς ἱστορίας λόγοι πέντε}}), ''Història Eclesiàstica'' en 5 llibres, considerada de contingut imparcial.
* {{lang|grc|Φιλόθεος Ἱστορία}}, o ''Religiosa Historia'', ambque conté la biografia de trenta eremites.
* {{lang|grc|ἀνατροπή}}, Censura a Ciril
* {{lang|grc|ἀναθεματισμοίΆνατροπή}}, DotzeCensura anatemes principals contraa Ciril.
* {{lang|grc|Άναθεματισμοί}}, Dotze anatemes principals contra Ciril.
* {{lang|grc| Ἐρανίστης ἤτοι Πολύμορφος}}, contra els eutiquians dividit en tres diàlegs:
** {{lang|grc|Ἄτρεπτος}}
** {{lang|grc|Ἄσυγχυτος}}
** {{lang|grc|Ἀπαθής}}
* {{lang|grc|Αἱρετικῆς κακομυθίας ἐπιτομή}}, o ''Haereticarum Fabularum Epitome'', cinc llibres contra les heretgies en general.
* {{lang|grc|λόγοιΛόγοι κ?κζ πρὸς διαφόρους θέσεις}}, vint-i-set llibres contra diverses propostes dels eutiquians.
* {{lang|grc|Ἑλληνικῶν θεραπευτική παθημάτων: ἢ εὐαγγελικῆς ἀληθείας ἐξ Ἑλληνικῆς φιλοσοφίας ἐπίγνωσις}}, ''Graecarum Affectionum Curatio; seu, Evangelicae Veritatis ex Gentilium Philosophia Cognitio'', Tractat apologètic de la veritat del cristianisme.
* {{lang|grc|περὶΠερὶ προνοίας λόγοι δέκα}}, deu oracions a la providència, Providència.
* Diversos discursos, homilies, sermons i tractats menors
* Cent vuitanta-una cartes
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Teodoret_de_Cir»