Obre el menú principal

Canvis

Contingut canviat per «* Seguir todos a team dubsters i janpi... passam droga plis {{Miró}} {{Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya}} {{Article de qualitat}} {{Autoritat}} {{ORDENA:...».
* Seguir todos a team dubsters i janpi... passam droga plis
{{Infotaula persona}}
'''Joan Miró i Ferrà''' ([[Barcelona]], [[20 d'abril]] de [[1893]] - [[Palma]], [[Mallorca]], [[25 de desembre]] de [[1983]]) va ser un [[pintor]], [[escultor]], [[gravador]] i [[ceramista]] [[catalans|català]], considerat un dels màxims representants del [[surrealisme]]. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Les seves primeres obres mostren fortes influències [[fauvisme|fauvistes]], [[cubisme|cubistes]] i [[expressionisme|expressionistes]], evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre ''[[La masia (Miró)|La masia]]'', de [[1921]]-[[1922]], que evoca el [[Mas Miró|mas d'estiueig de la família]] a [[Mont-roig del Camp]].<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/14/pagina-8/33481177/pdf.html "Mont-roig, una zona esencial del universo mironiano"], ''La Vanguardia'', 14 maig 1991, p.8 {{es}} [Consulta: 26 febrer 2014]</ref> A partir de la seva estada a [[París]], la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del [[surrealisme]] però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.<ref>{{GEC|0042852}}</ref> En nombroses entrevistes i escrits que daten de la [[dècada del 1930]], Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'[[estètica]] d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.<ref name="hgs">Hugnet, Georges, ''Joan Miró ou l'enfance de l'art'', [[Cahiers d'Art]] núm. 7-8, 6ème année, París, pàg. 335-340</ref> Més endavant l'autor mostra interès per l'espiritualitat japonesa de tipus [[Budisme Zen|zen]] i per l'[[expressionisme abstracte]] dels Estats Units. Als anys 50 es va instal·lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gràcies al taller construït pel seu amic [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]]. Miró va morir a Palma als noranta anys.
 
Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és la [[Fundació Joan Miró]], fundada el [[1975]] i ubicada a [[Barcelona]]. Es tracta d'un centre cultural i artístic creat per difondre les noves tendències de l'[[art contemporani]], constituint-se amb un gran fons d'obres donades pel mateix autor. També hi ha importants fons d'obra seva a la [[Fundació Pilar i Joan Miró]] de [[Palma]], al [[Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou|Centre Georges Pompidou]] de [[París]], al [[Museu d'Art Modern de Nova York|MoMA]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Joan Miró|url = |edició = |llengua = anglès|data = 1993| editorial = [[Museum of Modern Art]] |lloc = [[Nova York]] |pàgines = |isbn = 0870704303| editor = James Leggio|lccn = 93-78390}}</ref> al [[Museu Reina Sofia]] i a l'[[Espacio Miró]] de Madrid, al [[Museu Guggenheim (Nova York)|Guggenheim]] de [[Nova York]], a la [[Tate Modern]] de [[Londres]] i al [[Moderna Museet]] d'[[Estocolm]].
 
== Biografia ==
[[Fitxer:121_Aquí_va_néixer_Joan_Miró,_pge._Crèdit-2.jpg|thumb|esquerra|Placa de la casa natal de Miró al [[passatge del Crèdit]]]]
Miquel Miró i Adzeries,<ref name=":2">El segon cognom apareix al Registre de Naixements de Barcelona com a "Axerias". [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5SS2-J?i=1592&wc=QZ7W-FSY%3A335015101%2C335015102%2C335377401&cc=2015324&cat=636896 Any 1893, número de registre 2416]. En canvi, en la inscripció del naixement del germà Miquel el cognom apareix clarament com a Adzerias. [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5S2G-7?i=2259&wc=QZ7W-FSY%3A335015101%2C335015102%2C335377401&cc=2015324&cat=636896 Any 1894, número de registre 6964].</ref> fill d'un ferrer de [[Cornudella de Montsant]], tenia un taller d'[[orfebreria]] i rellotgeria a la porteria del número 34 del [[carrer de Ferran]] de [[Barcelona]].{{sfn|Permanyer|2003|p=11}}{{efn|Més endavant el negoci va prosperar i es va convertir en ''El Acuárium'', a la Plaça Reial, 4.}}{{sfn|Malet|1992|P=9}} Allà va conèixer Dolors Ferrà i Oromí, nascuda a [[Palma]] i filla d'un [[Ebenisteria|ebenista]] mallorquí. Es van casar i van establir la seva residència al [[passatge del Crèdit]], on van néixer els seus dos fills, Joan i Dolors. Joan Josep Miquel Miró i Ferrà va néixer el [[20 d'abril]] de 1893 a les nou del vespre, al primer pis del número 4 del [[passatge del Crèdit]].{{sfn|Permanyer|2003|p=11}} Li van posar el nom que compartien els seus dos avis, Joan Miró i Joan Ferrà.<ref name=":2" />{{sfn|Permanyer|2003|p=12}} Un any després, el 9 de desembre de 1894 va néixer el seu germà, Miquel Josep Trinitat Miró,<ref name=":2" /> que va morir el 12 de maig de 1895, amb cinc mesos de vida.<ref name=":0" /> El 16 de març de 1896 neix una germana, Josepa Francesca Trinitat,<ref>Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-571C-F?i=469&wc=QZ7W-F3W%3A335015101%2C335015102%2C335384401&cc=2015324&cat=636896 any 1896, número de registre 1676].</ref> que moriria al cap de poc. Més endavant, el 2 de maig de 1897, va néixer la seva germana Dolors Josepa Trinitat.<ref>Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-575S-8?i=1196&wc=QZ7W-F3W%3A335015101%2C335015102%2C335384401&cc=2015324&cat=636896 any 1897, número de registre 2517].</ref>{{sfn|Permanyer|1992|p=10-12}}
 
=== Estudis ===
[[Fitxer:Passatge del Crèdit (II).jpg|thumb|esquerra|El [[Passatge del Crèdit]], lloc de naixement de Joan Miró]]
El 1900 Miró va començar a anar a l'escola privada del carrer del Regomir, 13, on assistiria, entre d'altres, a classes de dibuix.<ref name=":0" /> No era un bon alumne. Més endavant, el 1907, va començar a estudiar [[comerç]], segons desig del seu pare, per així poder tenir una bona formació i aconseguir d'ésser «algú a la vida». Davant el desig del seu fill de matricular-se a l'[[Escola Llotja]] de dibuix, i en tenir la possibilitat d'assistir a les classes nocturnes, el seu pare ho va acceptar com si fos un passatemps per al noi. A la Llotja va rebre la influència de dos mestres: [[Modest Urgell]] i [[Josep Pascó]], tal com ho demostren diversos dibuixos de l'època conservats a la [[Fundació Joan Miró]].{{efn|Els dibuixos datats de l'any 1907, conservats a la [[Fundació Joan Miró]], són una bona prova de la influència exercida per Modest Urgell. També hi ha uns dibuixos de 1972, fets amb una simple però ferma línia horitzontal, que porten la inscripció: «Hommage à Urgell», i resumeixen el gran afecte que Miró va guardar sempre vers el seu mestre De les classes rebudes per [[Josep Pascó]], professor d'[[arts decoratives]], es conserven també uns dibuixos d'aire [[modernisme|modernista]] de 1908-1909, com el disseny d'uns fermalls representant un [[paó]]. D'aquest professor va aprendre la simplicitat de l'expressió i les tendències artístiques del moment.}}<ref>{{ref-web |url= http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=6764&CISOBOX=1&REC=1 |títol=Paisatge. Fitxa de l'obra Hommage à Urgell | consulta=28 d'agost de 2011 |obra= | editor=Fundació Joan Miró |data=2011 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=6722&CISOBOX=1&REC=1 |títol=Paisatge. Fitxa de l'obra Paó | consulta=28 d'agost de 2011 |obra= | editor=Fundació Joan Miró |data=2011 |llengua= }} i una [[serp]].</ref><ref>{{ref-web |url= http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=6718&CISOBOX=1&REC=1 |títol=Paisatge. Fitxa de l'obra Serp | consulta=28 d'agost de 2011 |obra= | editor=Fundació Joan Miró |data=2011 |llengua= }}</ref>
 
El 1910, amb disset anys, va acabar els seus estudis de [[comerç]] i va entrar a treballar durant dos anys com empleat en l'[[adroguer]]ia ''Casa Dalmau i Oliveres'', ubicada al Passeig de la Indústria, 14, avui Passeig Picasso,{{sfn|Permanyer|2003|p=17}} fins que una [[febre tifoide]] el va obligar a retirar-se a la casa familiar que els seus pares tot just havien comprat al poble de [[Mont-roig del Camp]], ara conegut com a [[Mas Miró]], on es passà dos mesos al llit.{{sfn|Permanyer|2003|p=18}} Fou allà on el paisatge esdevindria un clar estímul a la seva pintura i on Miró va prendre la ferma resolució de ser pintor i, tot i que amb reticències, va comptar amb el permís patern.
 
El 1912 va ingressar a l'acadèmia d'art dirigida per [[Francesc d'Assís Galí i Fabra|Francesc Galí]], on va conèixer les últimes tendències artístiques europees i on assistiria les tardes de 3 a 5 fins que es va clausurar el centre, el 1915.<ref>{{ref-web |url= http://www.elpais.com/articulo/arte/arado/cielo/elpepuculbab/20080823elpbabart_5/Tes |títol=El arado del cielo | consulta= 9 d'octubre de 2011 |cognom=Calvo Serraller |nom=Francisco |enllaçautor= |llengua= castellà |obra=El País |data=23/08/2008 }}</ref>{{sfn|Permanyer|2003|p=179}} Mentrestant, de 7 a 9. també assistia al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]], on rebia classes de dibuix de la natura. Fou aquí on Miró va descobrir la seva passió per la [[poesia]]{{sfn|Permanyer|2003|p=18}} i on va fer amistat amb [[Josep Francesc Ràfols]], [[Sebastià Gasch]], [[Enric Cristòfor Ricart]] i [[Josep Llorens i Artigas]], amb els qui anys més tard constituïren el grup artístic [[Agrupació Courbet]]. Poc després es va començar a interessar per la [[poesia]] i per les revistes d'[[avantguarda]]. El 1916 va conèixer el galerista i marxant [[Josep Dalmau i Rafel|Josep Dalmau]].{{sfn|Permanyer|2003|p = 28}}
 
Cal dir que entre 1915 i 1917 Miró va haver de fer el [[Servei Militar]]. Fou un soldat ras del regiment d'infanteria de Bergara número 57.{{sfn|Permanyer|2003|p = 24}} Destaca l'episodi en què el seu regiment va ser cridat a dissoldre els vaguistes de Barcelona i [[Sabadell]] la tardor de 1917.{{sfn|Marko|Gale|2011|p=22}}
 
Amb [[Enric Cristòfor Ricart|E.C.Ricart]] va compartir taller primer al carrer de l'Arc de Jonqueres i més endavant al carrer de Sant Pere més Baix, 51, espai que compartirien fins al 1918.{{sfn|Clavero|2010|p=119}}
 
=== Primeres exposicions ===
[[Fitxer:Primera exposició Joan Miró Galeries Dalmau.JPG|thumb|Catàleg de la Primera exposició Joan Miró Galeries Dalmau el 1918]]
La seva primera exposició individual va tenir lloc a les [[Galeries Dalmau]] de Barcelona entre el [[16 de febrer]] i el [[3 de març]] de [[1918]], amb la presentació de 64 obres entre pintures, aquarel·les i pastels, fetes entre 1914 i 1917.{{sfn|Malet|1992|p=8}} Aquestes primeres pintures tenen una clara influència de les tendències franceses: l'[[impressionisme]], el [[fauvisme]] i el [[cubisme]]. A les pintures ''[[Ciurana, el poble]]'' (1917) i ''[[Ciurana, l'església]]'' (1917) es veu la proximitat amb els colors de [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] i els paisatges de [[Cézanne]], reforçats amb una pinzellada fosca, així com l'empremta de [[Van Dongen]] i de [[Gleizes]].{{sfn|Malet|1992|p=20}} També crida l'atenció ''[[Nord-Sud]]'' (1917), obra anomenada com la revista francesa on el [[1917]] [[Pierre Reverdy]] va escriure sobre el [[cubisme]]. En aquest quadre Miró mescla els traços de [[Cézanne]] amb la inclusió de rètols dins la pintura, com a les obres cubistes de [[Juan Gris]] o [[Pablo Picasso]]. En altres obres -com el ''[[Retrat de Vicenç Nubiola|Retrat de V. Nubiola]] -'' mostra la fusió del cubisme amb l'agressiu color [[fauvista]].<ref>Raillard, Georges (1992) pàg.48-54</ref> [[Josep Maria Junoy]] va presentar l'exposició amb un díptíc on a la coberta hi havia un [[cal·ligrama]] fet amb la paraula ''Miró'', on es podia llegir «forta pictòrica '''M'''atèria '''I'''mpregnada d'una '''R'''efractabilitat c'''O'''ngestionant». La reacció de la crítica va ser diversa i Miró només va aconseguir vendre una obra ''[[Natura morta del molinet de cafè]], que [[Josep Mompou]] va adquirir per 250 pessetes.{{sfn|Permanyer|2003|p=34}}
 
La primavera del mateix 1918, entre el 10 de maig i el 30 de juny, va participar en la primera exposició col·lectiva de la flamant [[Agrupació Courbet]], que va tenir lloc al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]]{{sfn|Malet|1992|p=22}} dins de l'Exposició Municipal de Primavera.{{sfn|Permanyer|2003|p=35}}
 
=== Mont-roig del Camp ===
[[Fitxer:Mas Miró.jpg|thumb|dreta|El [[Mas Miró]], finca familiar de la família Miró a [[Mont-roig del Camp]], on Miró passaria els estius i pintaria la seva cèlebre ''[[La masia (Miró)|La masia]]'', entre moltes altres obres.]]
Com era el seu costum, i continuaria fent-ho durant tota la vida, Miró va passar aquell estiu de 1918 a [[Mont-roig del Camp]], on va abandonar els colors i les formes dures emprades fins aleshores per altres de més minucioses, segons va explicar en una carta dirigida al seu amic Ricart, datada el 16 de juliol de 1918:
{{cita|''Res de simplificacions ni abstraccions. Ara com ara el que m'interessa més és la cal·ligrafia d'un arbre o d'una teulada, fulla per fulla, branqueta per branqueta, herba per herba, teula per teula. Això no vol dir que aquests paisatges al final acabin sent cubistes o rabiosament sintètics. En fi, ja veurem. El que si em proposo és treballar molt de temps a les teles i deixar-les el més acabades possible, així és que al final de temporada i després d'haver treballat molt si tinc poques teles; no passa res. Durant l'hivern següent continuaran els senyors crítics dient que persisteixo en la meva desorientació.''}}
Als paisatges pintats en aquesta època, s'observa un arquetip mitjançant un vocabulari nou d'[[iconografia|iconografies]] i de [[símbol|signes]] meticulosament seleccionats i organitzats, sent el dibuix l'agent estructurador. Per exemple, a ''Vinyes i oliveres de Mont-roig'' es veuen les arrels, que estan dibuixades sota la terra, completament individualitzades; d'aquesta manera pretén aconseguir la connexió física amb la terra.{{sfn|Lubar|1993|p=45-47}} A Mont-roig Miró pren consciència de la idea de [[primitivisme]], present en les arrels culturals del país, en l'art medieval i en l'art popular, gràcies al contacte amb la natura, que el relaciona amb objectes quotidians que li serviran de base per als seus projectes i investigacions tècniques i formals.
 
=== França ===
[[Fitxer:Interior views of MNCARS in Madrid (9).JPG|thumb|Invitació a l'exposició de Joan Miró a París, conservada al [[MNCARS]] de Madrid.]]
El febrer de 1920 Joan Miró va fer el seu primer viatge a [[París]].{{sfn|Miró|2009}} Es va allotjar a l'Hotel de Rouen. Allà va visitar els principals museus, galeries d'art. També va anar a veure a [[Picasso]] i a altres pintors destacats. Després de passar l'estiu a Mont-roig, el febrer de 1921 va retornar a la capital francesa, aquest com amb l'objectiu d'establir-se a la ciutat. Segons Miró, la seva estada parisenca va alliberar-lo «no només del [[cubisme]] que havia conegut a Barcelona sinó també —per la influència dels meus amics, poetes i pintors surrealistes— dels temes convencionals: la [[natura morta]], el [[retrat]] i el paisatge realista».<ref name="ref">{{ref-notícia|cognom=Caballero|nom=Oscar|títol=Los tres "Azules" de Miró se exhiben desde ayer en el Centro Pompidou de París|publicació=La Vanguardia||url= http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1984/11/22/LVG19841122-027.pdf|data=22 novembre 1984}}</ref>
 
Gràcies a la intervenció del seu amic [[Papitu Artigas]] va aconseguir que l'escultor [[Pablo Gargallo]] li cedís temporalment el taller que aquest tenia a la rue Blomet, ja que només el feia servir durant els mesos d'estiu. Miró l'aprofitaria durant la temporada d'hivern.{{sfn|Permanyer|2003|p=45}} Les gestions fetes pel galerista [[Josep Dalmau i Rafel]]<ref>{{ref-web |url= http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=5d61110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Pintura d'avantguarda (el paper internacional de les Galeries Dalmau) | consulta=8 maig 2011 |obra= | editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> li van proporcionar una exposició individual a la ''Galerie La Licorne'' que es va inaugurar el 29 d'abril de 1921. Malgrat no aconseguir cap venda d'obra, la crítica va ser favorable.{{sfn|Permanyer|1992|p=29-32}} Picasso va mostrar interès per l'obra ''[[Autoretrat (Miró)|Autoretrat]]'' i Miró li va regalar en agraïment per les recomanacions que d'aquest havia fet a crítics i marxants parisencs.<ref>Cronologia Catàleg Tate, 2011</ref>{{sfn|Permanyer|2003|p=50}} En aquesta exposició ja es podien apreciar els canvis en la seva obra, que progressivament aniria abandonant diversos convencionalismes.
 
Al barri de [[Montparnasse]] va conèixer la comunitat artística que s'hi agrupava, entre d'altres a [[André Masson]], veí del seu taller al carrer Blomet i amb qui coincidia en les reunions amb [[Max Jacob]]. Va entrar llavors en contacte amb artistes provinents del [[dadaisme]], i del [[surrealisme]], amb el poeta [[André Breton]] al capdavant. La trobada va ser decisiva per al progrés de la seva obra.{{sfn|Malet|1992|p=35}} Quan els amics es van afiliar al grup [[surrealisme|surrealista]], Miró es va situar molt a prop, sense arribar, però, a formar-ne mai part formalment. Amb tot, a partir del 1925 penjava obres en la majoria d'exposicions del grup.<ref name="culturcat">{{ref-web|url= http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ca52110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD| consulta=17 maig 2014|títol=Joan Miró|obra=Culturcat| editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> Miró però es va veure més atret i influenciat pel grup de poetes que pel grup de pintors. Va fer amistat amb gent com [[Robert Desnos|Desnos]], [[Paul Éluard|Éluard]], [[Louis Aragon|Aragon]], [[Michel Leiris|Leiris]] i es va aficionar a llegir obres de Rimbaud, Lautréamont, Baudelaire i Apollinaire, entre molts altres.
 
{{Cita|Rue Blomet va ser un moment decisiu. Hi vaig trobar tot el que jo sóc. Primer de tot era l'amistat, l'intercanvi i el descobriment exaltat a través d'un grup d'amics meravellosos|Joan Miró{{sfn|Permanyer|2003|p=51}}}}
 
[[Fitxer:Mas Miró- vista obra la Masia.jpeg|thumb|dreta|Vista del [[Mas Miró]] des d'on es va pintar l'obra]]
Al llarg de 1921 i 1922, durant nou mesos de dura elaboració, Joan Miró va pintar ''[[La masia (Miró)|La masia]]'', que seria l'obra culminant d'aquesta època «detallista». La relació mítica mantinguda per Miró amb la terra es resumeix en aquest quadre, que representa el [[Mas Miró]], la masia de la seva família a Mont-roig. Cal destacar el grafisme realista de tots els objectes, els animals domèstics i les plantes amb les quals l'ésser humà treballa i s'hi relaciona, així com la resta objectes quotidians.{{sfn|Rebull|1994|p=6-9}} Amb ''[[La masia (Miró)|La masia]]'' (1921-22), quadre d'un detallisme gairebé espectral, va culminar una època d'observació directa de la realitat.<ref name="culturcat" />
 
Progressivament Miró va abandonar la seva època detallista i va sintetitzar la màgia ja apuntada en aquesta etapa anterior. Del realisme de ''La Masia'' va passar a la fantasia desbordant de ''[[Carnaval d'Arlequí]]'' (1924-25), obra plena de figures i símbols. És en l'[[inconscient]] i el que és [[oníric]], en aquest potencial que li oferia el [[surrealisme]], on Miró va trobar el material idoni per a les seves futures obres. Això es pot copsar a ''[[La terra llaurada]]'', amb una clara al·lusió a ''La Masia'', però amb elements surrealistes com són un [[ull]] i una [[orella]] al costat d'un [[arbre]].<ref>{{ref-web |url= http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/results.php?CISOOP1=all&CISOBOX1=La%20terra%20llaurada&CISOFIELD1=CISOSEARCHALL&CISOOP2=exact&CISOBOX2=&CISOFIELD2=CISOSEARCHALL&CISOOP3=any&CISOBOX3=&CISOFIELD3=CISOSEARCHALL&CISOOP4=none&CISOBOX4=&CISOFIELD4=CISOSEARCHALL&CISOROOT=/fons-fjm&t=a |títol=Dibuixos preparatoris de La Terra llaurada | consulta=16 de setembre de 2011 |obra= | editor=Fundació Joan Miró |data=2011}}</ref> ''Carnaval d'Arlequí'' va aconseguir un gran èxit a l'exposició col·lectiva de la ''Peinture surréaliste'' de la [[Galeria Pierre]] de París, estrenat el 14 de novembre de l'any 1925, exposada al costat d'obres de [[Giorgio de Chirico]], [[Paul Klee]], [[Man Ray]], [[Pablo Picasso]] i [[Max Ernst]]. L'1 d'abril de 1925 va signar un contracte amb [[Jacques Viot]], de la [[Galerie Pierre]],{{sfn|Permanyer|2003|p=71}} qui li pagaria 1500 francs mensuals a canvi de tota la seva producció artística.
 
Viot va voler promocionar la carrera de Miró organitzant-li una bona exposició entre el 12 i el 27 de juny de 1925. El text aniria a càrrec de [[Benjamin Péret]], i va aconseguir que la carta d'invitació al ''vernissage'' fos signada pels principals impulsors del surrealisme.{{efn|Van ser: Marx Morissen, Theodore Fraenkel, Georges Malkine, Roland Tual, Mathias Lübeck, Pierre Naville, Jacques Baron, [[Michel Leiris]], [[Roger Vitrac]], [[Paul Éluard]], [[René Crevel]], [[Benjamin Péret]], Joe Busquet, Marcel Noell, J.Camus, [[Robert Desnos]], [[Philippe Soupault]], [[Antonin Artaud]], Georges Limbourg, Jacques-André Boiffard, [[André Breton]] i [[Max Ernst]].}} L'exposició va tenir lloc al número 13 de la rue Bonaparte, i a la inauguració hi van assistir les principals autoritats del moment{{sfn|Permanyer|2003|p=73}} i es va ajuntar tanta gent que calia fer cua al carrer. Picasso va encarregar una [[cobla]] de [[sardanes]] que amenitzaven l'espera, com un obsequi al seu amic català.{{sfn|Permanyer|2003|p=74}} Aquesta exposició va suposar un rellançament de la carrera de Miró.
 
A partir de ''[[Carnaval d'Arlequí]]'' Miró abandonà els paisatges com a font d'inspiració i començà a basar-se en els estats mentals, com les al·lucinacions. Les obres executades entre el 1925 i el 1927, conegudes com a ''[[pintures de somnis]]'' i ''[[paisatges imaginaris]]'', oferien uns fons monocroms extremadament plans amb traços de signes gairebé jeroglífics. De vegades s'hi podien llegir inscripcions que semblaven petits [[literatura autom|poemes automàtics]].
 
[[Fitxer:Les Fusains.jpg|thumb|dreta|''Les Fusains'' a la parisenca ''Rue de Tourlaque'', va ser lloc de residència de diversos artistes a principis del segle XX. Miró s'hi va instal·lar el 1927.]]
El 1927 es va traslladar a viure a un altre estudi més gran del carrer Tourlaque, on es va trobar amb vells amics com [[Max Ernst]] i [[Paul Éluard]], i va conèixer [[Pierre Bonnard]], [[René Magritte]] i [[Jean Arp]]. Va experimentar amb ells -[[Yves Tanguy]], [[Man Ray]] i [[Max Morise]]<ref>Catàleg Raonat de dibuixos de Miró. Vol I</ref>- el joc del [[cadàver exquisit]].{{sfn|Permanyer|2003|p=81}} Fou en aquesta època quan començà a descobrir els gravats amb punta seca.{{sfn|Permanyer|2003|p=83}}
 
Van ser uns anys de gran generositat creativa, que van culminar, amb notable èxit de crítica i de vendes, en l'exposició individual del maig del 1928 a la galeria [[Georges Bernheim]] de París, on el [[MoMA]] va adquirir 2 obres i la [[Universitat de Nova York]] va adquirir ''[[Gos bordant la lluna]]''.{{sfn|Permanyer|2003|p=84}}<ref name="culturcat" /> Progressivament els grans col·leccionistes d'art van anar adquirint obra seva.
 
=== Països Baixos ===
[[Fitxer:Joan Miró Global Challenge May 2014 15.JPG|thumb|Postal que va fer servir Joan Miró per als seus ''Interiors Holandesos'', conservada a la Fundació Joan Miró]]
Amb l'exposició a la Bernheim, s'acabava una etapa en la trajectòria de Miró. Un dia després de la inauguració, Miró va fer un viatge d'uns 15 dies per [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]], on va visitar els [[museus]] més importants del país.{{sfn|Permanyer|2003|p=85}} Els pintors neerlandesos, [[Vermeer]] i els mestres del [[segle XVII]], van causar un gran impacte en l'artista, que va comprar postals acolorides d'aquestes pintures i, al seu retorn a París, es va dedicar a la creació d'una sèrie coneguda com a ''[[Interiors holandesos]],'' inspirada en els mestres del passat. En aquesta sèrie Miró va transformar la pintura dels seus somnis surrealistes, amb un espai buit en el qual imperava el grafisme, a la recuperació de la composició en [[perspectiva]] i les formes analitzades.{{sfn|Raillard|1992|p=88}} Molt similar a aquests ''Interiors holandesos'' va ser la següent sèrie de ''[[Retrats imaginaris]]'', també amb el punt de partida d'uns retrats ja realitzats: ''Retrat de la senyora Mills el 1750'', basat en un quadre del mateix títol de [[George Engleheart]], ''Retrat d'una dama del 1820'' de [[John Constable]], ''[[La fornarina]]'' de [[Rafael Sanzio]] i el quart, l'origen va ser un anunci en un diari d'un motor dièsel, en el qual va aconseguir realitzar una [[metamorfosi]] fins a aconseguir una figura femenina a la qual va titular '' La reina Lluïsa de Prússia''. Miró se servia de la imatge no per fer una interpretació d'una obra ja realitzada, sinó com a punt de partida per analitzar la forma pura fins a aconseguir la seva figura mironiana. El procés realitzat en cada pintura es pot seguir amb una anàlisi dels [[dibuix]]os preparatoris que es conserven, uns a la [[Fundació Joan Miró]]<ref>{{ref-web |url= http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/results.php?CISOOP1=all&CISOBOX1=&CISOFIELD1=CISOSEARCHALL&CISOOP2=exact&CISOBOX2=&CISOFIELD2=CISOSEARCHALL&CISOOP3=any&CISOBOX3=(retrato%20or%20imaginaris)&CISOFIELD3=CISOSEARCHALL&CISOOP4=none&CISOBOX4=&CISOFIELD4=CISOSEARCHALL&CISOROOT=/fons-fjm&t=a |títol=Dibuixos preparatoris de la sèrie Retrats Imaginaris conservats a la Fundació Joan Miró de Barcelona | consulta=16 de setembre de 2011 |obra= | editor= [[Fundació Joan Miró]] |data=2011 |llengua= }}</ref> i d'altres al [[Museu d'Art Modern de Nova York]].{{sfn|Escudero|Montaner|1993|p=236-253}}<ref name=":1">{{ref-llibre|cognom=Rubin|nom=William|títol=Miró in the collection of the Museum of modern art, including remainder-interest and promised gifts|lloc=Nova York| editorial=The Museum of Modern Art|any=1973|isbn=0-87070-463-X| consulta=29 març 2016|edició=2. printing.}}</ref>
 
=== Ruptura amb el surrealisme i «assassinat» de la pintura ===
Durant aquests anys, Miró parlava ''d'assassinar la pintura i d'allunyar-se'n''. Va ser un període de radicalització que va coincidir amb alguns esdeveniments biogràfics importants: el [[12 d'octubre]] del [[1929]] es va casar amb Pilar Juncosa a la parròquia de [[Església de Sant Nicolau (Palma)|Sant Nicolau]] de [[Palma]]. Van celebrar la lluna de mel a l'Hotel Illa d'Or, a [[Pollença]] i posteriorment a [[Marsella]]. Poc després, el 17 de juliol del 1930 va néixer la seva filla, Maria Dolors.{{sfn|Permanyer|2003|p=88}}{{sfn|Permanyer|2003|p=96}}
 
Entre els anys [[1928]] i [[1930]], les diferències dins del grup dels [[surrealisme|surrealistes]] cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l'art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l'estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L'11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb [[André Breton|Breton]] ja adherit al [[Partit Comunista Francès|partit comunista]], va sorgir un tema de discussió sobre el destí de [[Lev Trotski]]; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d'una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, [[Michel Leiris]], [[Georges Bataille]] i [[André Masson]]. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de [[Karl Marx]], que advocava per «transformar el món» mitjançant la [[política]], o la de [[Rimbaud]], de «canviar la vida» mitjançant la [[poesia]], Miró va escollir la segona.{{sfn|Raillard|1992|p=28}} Va ser aleshores quan [[Georges Hugnet]] va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:
 
{{cita|Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l'ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L'ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions.<ref name="hgs"/>}}
 
Des d'aquest moment, Miró va dibuixar i es va dedicar intensament a una altra alternativa, el ''[[collage]]'', que no va realitzar com havien fet els cubistes, retallant el paper amb cura i incorporant-lo en el suport, sinó que les seves formes són sense precisió i després d'enganxades al suport deixa les vores a l'aire i les enllaça amb un grafisme. La seva recerca no era inútil, i li obrí les portes als ''objectes'' que realitzarà a partir de [[1930]].
 
El 1930 va exposar escultures-objecte a la [[galeria Pierre]] de [[París]], i tot seguit arribà la seva primera exposició individual a la Valentine Gallery de [[Nova York]], amb pintures dels anys [[1926]]-[[1929]]. Va realitzar les seves primeres [[litografia|litografies]] per al llibre ''L'arbre des voyageurs'', de [[Tristan Tzara]].
 
L'estiu de [[1930]] va començar la seva sèrie anomenada ''Construccions'', conseqüència dels ''collages''. Realitzava la composició a partir de formes elementals, cercles i quadrats retallats en fusta i enganxats sobre un suport, en general també de fusta, amb l'aplicació de claus que reforçaven les línies del quadre.{{sfn|Raillard|1992|p=94}} Totes aquestes peces van ser exposades el [[1931]] a la ''Galerie Pierre'' de París, on les va veure el ballarí i coreògraf [[Léonide Massine]], qui tot seguit es va adonar que Miró era l'artista que estava cercant per realitzar la decoració, vestuari i diversos objectes per al ballet ''Jeux d'enfants''. Miró va acceptar i va viatjar a [[Montecarlo]] el febrer de [[1932]]. Un cop allà, va realitzar els decorats a base de volums i diversos objectes dotats de moviment. L'obra es va estrenar el 14 d'abril de 1932 amb un gran èxit. Després es va representar a [[París]],<ref>Es va representar al Teatre dels Camps Elisis</ref> [[Londres]]<ref>Es va representar a l'Alhambra Theatre</ref> i, el [[18 de maig]] de [[1933]], al [[Gran Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]].{{sfn|Malet|1992|p=56-60}}
 
=== Retorn a Catalunya ===
La fi del contracte amb el marxant [[Pierre Loeb]], la crisi econòmica provocada pel [[Crack de 1929|crac de la borsa de Nova York el 1929]], el naixement de la seva filla Dolors i el delicat estat de salut de la seva mare van ser els detonants perquè Miró decidís tancar el pis de París i tornar a viure a Barcelona{{sfn|Permanyer|2003|p=100}} a principis del 1932, passant els estius al [[Mas Miró|mas que havien fet construir els seus pares]] a [[Mont-roig del Camp]]<ref name="lvmont">{{ref-notícia|títol=Mont-roig, una zona esencial del universo mironiano|publicació=La Vanguardia|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/14/pagina-8/33481177/pdf.html|data=14 maig 1991}}</ref> i amb trasllats freqüents a París.
 
A Barcelona va formar part de l'associació d'[[Amics de l'Art Nou]] (ADLAN) juntament amb personalitats com els seus amics [[Joan Prats i Vallès|Joan Prats]], [[Joaquim Gomis i Serdañons|Joaquim Gomis]] i [[Josep Lluís Sert]]. El seu objectiu era fer conèixer l'avantguarda artística internacional i promocionar l'[[avantguarda]] catalana.{{sfn|Permanyer|2003|p=101}} El 1934 [[Pierre Matisse]] va començar a fer-li de marxant.{{sfn|Permanyer|2003|p=102}} En aquest període va realitzar nombroses exposicions a [[Barcelona]], [[París]], [[Londres]] -l'[[Exposició Surrealista Internacional]] de 1936-, [[Nova York]], [[Berlín]].
 
Va prosseguir amb la seva recerca i va crear les ''Divuit pintures segons un collage'' a partir d'imatges d'anuncis apareguts en diaris, com va comentar posteriorment l'artista: {{cita|Acostumava a retallar diaris de formes no regulars i enganxar-les sobre làmines de paper; dia rere dia vaig acumular aquestes formes. Una vegada fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em suggerissin formes.<ref>Sweeney, James J. «Joan Miró: Comment and Interview», ''Partisan Review'', vol. 15, núm. 2, Nova York, febrer de 1948, pàg. 209</ref>}}
 
Miró va crear nous personatges amb una expressió d'un gran dramatisme, amb una perfecta [[simbiosi]] entre els signes i la figures. Els fons són en general foscos, pintats sobre [[masonita]] i [[coure]], com s'aprecia a ''[[Home i dona davant un munt d'excrements]]'' (1935), o ''[[Dona i gos davant de la lluna]]'' ([[1936]]),{{efn|Dona i gos davant de la lluna està feta sobre paper.}} segurament per l'estat d'ànim de l'artista davant els esdeveniments que van precedir la [[Guerra Civil espanyola]]. Com explicava ell mateix més endavant, volia «transcendir els límits del cavallet i aproximar-se, a través de la pintura, a les masses humanes en les quals mai he deixat de pensar».<ref name="ref" />
 
=== Guerra civil i Segona Guerra Mundial ===
[[Fitxer:Sert-PavelloRepublica-1937.JPG|thumb|dreta|Rèplica del [[Pavelló de la República Espanyola]] de [[Josep Lluís Sert]], que es va construir en l'Exposició Unirversal de París de 1937, construïda a Barcelona el 1992.]]
Quan va esclatar la [[Guerra Civil espanyola]] Miró era a París preparant una exposició que tenia programada pel novembre de [[1936]], i va establir-s'hi de nou,{{sfn|Escudero|Montaner|2001|p=11}} aconseguint que també hi anessin la seva esposa i la seva filla. Amb el drama de fons que significava la guerra espanyola, va sentir la necessitat de tornar a pintar la realitat, que l'artista bolcà en l'obra ''[[Natura morta del sabatot]]'', considerada com una peça clau d'aquest període pictòric tan realista.{{sfn|Malet|1992|p=69-70}}<ref name="moma">{{ref-web |url= http://www.moma.org/collection/object.php?object_id=80555 |títol=Fitxa de l'obra al web de la Fundació | consulta=18 d'agost de 2011 | editor=MoMA |data=2011}}</ref> Una altra peça destacada d'aquest període és el seu ''[[Autoretrat (Miró 1937-1938)|Autoretrat]]'', actualment al MoMA.{{sfn|Permanyer|2003|p=118}}
 
Miró va donar suport al bàndol republicà durant la Guerra civil. Va realitzar el cartell ''[[Aidez l'Espagne]]'' (''Ajudeu a Espanya!''), per a ser editat en forma de segell postal destinat a ajudar el govern republicà espanyol.<ref>{{Ref-llibre | cognom = Parcerissas |nom= Pilar et al. |enllaçautor=Pilar Parcerisas | títol = Il·luminacions: Catalunya visionària | url = http://books.google.cat/books?id=AwhyQwAACAAJ| consulta=29 setembre 2011 | any = 2009 | editorial = [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] |pàgines=p.173 | isbn = 978-84-9803-327-4}}</ref> També li van encarregar pintar una obra de grans dimensions per al pavelló de la [[Segona República Espanyola]] a l'[[Exposició Internacional de París de 1937]] que s'inauguraria el mes de juliol d'aquell mateix any. En aquest pavelló van exposar també artistes com [[Picasso]] amb el famós ''[[Guernica (quadre)|Guernica]]'', [[Alexander Calder]] amb la ''[[Font de mercuri]]'', [[Juli González i Pellicer|Juli González]] amb l'escultura ''Montserrat'' i [[Alberto Sánchez Pérez|Alberto Sánchez]], també amb una obra escultòrica, ''El poble espanyol té un camí que condueix una estrella''. Miró va realitzar ''[[El segador (Pagès català en revolta)]]'', on representava el pagès català amb la [[falç]] al puny i en actitud revolucionària, simbolitzant la col·lectivitat de tot un poble en lluita. Aquesta obra va desaparèixer quan el pavelló va ser desmuntat en acabar l'exposició. Es va enviar a València, últim reducte republicà fort a la península, i allà se li perd la pista.{{sfn|Permanyer|2003|p=122}} Només en queden unes fotografies en blanc i negre.{{sfn|Malet|1992|p=71-72}}
 
Abans de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]] l'ambient a París era cada vegada més tens. Entre 1940 i 1941 la família Miró va passar una temporada a [[Varengeville-sur-Mer]], a la costa de [[Normandia]], a una casa oferta pel seu amic, l'arquitecte [[Paul Nelson]].{{sfn|Permanyer|2003|p=127}} Es tractava d'un espai proper a la [[natura]], tal com hi estava acostumat amb els paisatges de Mallorca o de Mont-roig. Quan va conèixer la caiguda de Barcelona en mans del bàndol franquista, va realitzar la ''[[Sèrie Barcelona]]''.{{sfn|Permanyer|2003|p=83}}
 
A Varengeveille-sur-Mer es va sentir atret pel [[cel]] i va començar a pintar una sèrie de 23 petites obres amb el títol genèric de ''[[Constel·lacions (Miró)|Constel·lacions]]''. Va realitzar-les en format de 38x46 cm, amb un suport de paper que l'artista humitejava amb [[benzina]] i el fregava fins a aconseguir una superfície amb una textura rugosa. A partir d'aquí afegia el color, mantenint una determinada transparència per obtenir l'aspecte final desitjat. Sobre aquest color del fons, Miró dibuixava amb uns colors molt purs per aconseguir el contrast.{{sfn|Malet|1992|p=76-78}} A les ''Constel·lacions'', la [[iconografia]] vol representar tot l'ordre del [[cosmos]]: les estrelles fan referència al món celestial, els personatges simbolitzen la terra i els ocells són la unió de tots dos. Aquestes pintures integren perfectament figures amb el fons.{{sfn|Rebull|1994|p=30}} En el tractament dels colors aconsegueix un efecte d'una màxima agressivitat, ja que són tons àcids i violents. Va aconseguir treure les obres del país i exposar les ''Constel·lacions'' als Estats Units fent servir una valisa diplomàtica d'un amic de l'Ambaixada del Brasil, [[João Cabral de Melo Neto]].{{sfn|Permanyer|2003|p=130}}
 
=== Postguerra i franquisme ===
A la primavera de 1941, a causa de la Segona Guerra Mundial va decidir tornar amb la seva família a [[Catalunya]], on van establir-se a [[Quintanes de Voltregà]], a una finca del seu cunyat, qui els va recomanar que anessin a Mallorca per estar més tranquils.{{sfn|Permanyer|2003|p=131}}
 
La família Miró es va instal·lar al carrer Minyones número 11 de Palma, a casa dels Juncosa.{{sfn|Permanyer|2003|p=132}} Miró coneixia l'illa pels seus avis materns i la seva mare.<ref name=tikal>{{ref-llibre|títol=Miró|pàgines=p. 191|lloc=Madrid| editorial=Tikal, Fundació Joan Miró|any=2010}}</ref> Segons Miró, allà tan sols era «el marit de la Pilar»:<ref name="llpermanyer">{{ref-notícia|cognom=Permanyer|nom=Lluís|títol=Joan Prats, promotor generoso y entusiasta|publicació=La Vanguardia|url= http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1984/02/15/LVG19840215-029.pdf|data=15 febrer 1984}}</ref>
{{cita|A Perpinyà vaig tenir la sort de trobar un cònsol espanyol antifranquista, que immediatament em féu el passaport. En arribar a Figueres tremolava de por quan la policia comprovava si el meu nom era a la llista dels fitxats. [[Joan Prats i Vallès|Joan Prats]] em va anar a buscar a Girona i em recomanà que m'amagués a Palma, car temia que a Barcelona em detinguessin. A Mallorca tot va anar perfecte: passava desapercebut ja que només era 'el marit de la Pilar' i a més la gent ja estava tipa de la dictadura que patia des del 1936 i per això l'ambient era ben agradable.|Joan Miró<ref name="llpermanyer"/>}}
 
El 1942 va decidir instal·lar-se de nou a Barcleona, per poder cuidar la seva mare que estava molt delicada. En aquella època Miró va fer-se íntim del fotògraf [[Joaquim Gomis]] i va fer-se amic del ballarí [[Vicente Escudero]].{{sfn|Permanyer|2003|p=135}}
 
=== Consagració internacional ===
El mateix any es va inaugurar al [[MoMA]] de Nova York una important retrospectiva de la seva obra, que va supossar la seva consagració mundial, sent una de les primeres mostres importants d'art europeu als Estats Units que tenien lloc des de l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
És en aquesta època que Miró comença a treballar amb nous materials com la ceràmica, gràcies a la col·laboració amb [[Josep Llorens Artigas]].{{sfn|Permanyer|2003|p=138}} La seva mare moriria poc després, el 27 de maig de 1944.{{sfn|Permanyer|2003|p=137}} El 1947 va anar als Estats Units, on acceptà un encàrrec per pintar un gran mural al Terrace Plaza Hotel de [[Cincinnati]].{{sfn|Permanyer|2003|p=145}} Allà va entrar en contacte amb els primers expressionistes abstractes americans, com [[Jackson Pollock]] i [[Arshile Gorky]].{{sfn|Marko|Gale|2011|p=26-27}}
 
El 1948 Miró torna a la capital francesa on fa una exposició individual a la galeria d'un jove [[Aimé Maeght]], que va tenir lloc gràcies a [[Tristan Tzara]]. Arran d'aquest viatge Maeght es va convertir en el marxant de Miró i s'inicià un període on deixà una mica de banda la pintura per concentrar-se en l'escultura, el gravat i la ceràmica.{{sfn|Permanyer|2003|p=147}}. Més endavant, el 1949, els membres del nou grup [[Dau al Set]] van organitzar una exposició sobre l'obra Mironiana existent a les col·leccions barcelonines, per retre-li un petit homenatge local. Aquesta exposició va tenir lloc a les [[Galeries Laietanes]].{{sfn|Permanyer|2003|p=148}} Tot i això, Miró va evitar participar activament a cap exposició oficial espanyola, com a senyal de protesta contra el [[franquisme]].{{sfn|Marko|Gale|2011|p=26}}
 
En aquella època Miró es va vendre la finca del [[passatge del Crèdit]] i es va instal·lar temporalment al carrer de Folgueroles. Amb els diners de la venda es van comprar una casa als afores de Palma, [[Son Abrines]], i Sert li va construir un taller.{{sfn|Permanyer|2003|p=151}} En aquella època va mantenir una important activitat com a muralista ceràmic, amb encàrrecs com els [[Murals del Sol i de la Lluna]] per a la seu de la [[Unesco]] a París (1957-1958), entre altres i va guanyar el [[Premi Guggenheim]] (1958),{{sfn|Permanyer|2003|p=152}} fet que li va permetre adquirí també la finca de [[Son Boter]], ubicada al costat de Son Abrines i que havia sigut el seu desig inicial.
 
A partir de l'any [[1960]], Miró va entrar en una nova etapa on reflecteix la facilitat en la forma de traçar els grafismes, que realitza amb una gran simplicitat. Els traços gruixuts són realitzats amb el color negre, i a les seves teles es veuen regalims de pintura i esquitxades, al·ludint de manera repetitiva els seus temes: la terra, el cel, els ocells i la dona, habitualment amb colors primaris.{{sfn|Rebull|1994|p=39-56}}
 
Malgrat els reconeixements, Miró no deixava de treballar. Durant els seixanta va executar diverses teles monocromes que recorden algunes de les obres dels anys vint, però ara d'enormes dimensions, com ''[[Blau I, II i III]]'', de 1961. També va accentuar la presència del negre, en una mena de combat tens amb el color, com a ''[[Missatges d'amic]]'' (1964).
 
L'afalac públic no li va minvar el seu esperit combatiu: El 1968 Barcelona va reconciliar-se oficialment amb Miró organitzant una gran retrospectiva a l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona]] per celebrar el 75è aniversari de l'artista, en col·laboració amb la [[Fondation Maeght]]. Miró no va assistir a la inauguració per no coincidir amb el ministre [[Manuel Fraga]]. L'exposició va tenir lloc entre novembre de 1968 i gener de 1969 i seria l'origen de les donacions que posteriorment Miró faria a la ciutat de Barcelona. El 1969 a Barcelona es va presentar ''[[Miró l'altre]]'' al [[Col·legi d'Arquitectes de Catalunya|Col·legi d'Arquitectes]], on l'artista va pintar els vidres de l'edifici i tot seguit va destruir la seva pròpia obra amb dissolvent. Va ser una de les primeres afirmacions de la natura efímera en les pràctiques artístiques del país, a més d'una crítica implícita a la ignorància del règim, i així va ser aplaudida pels artistes que començaven a forjar els nous comportaments de la generació conceptual.<ref name=segade/>{{sfn|Permanyer|2003|p=159}}
 
Al pas dels anys seixanta als setanta, Miró continua qüestionant-se la pintura com a llenguatge vàlid per representar la realitat i avança en la seva recerca sobre el caràcter objectual de la pintura. Ara l'escomet retallant i apunyalant les teles fins a revelar el suport material subjacent, i convidant l'espectador a mirar a través –i més enllà– de la superfície de la pintura. Aquestes teles lacerades, cremades, etc. es complementen amb pintures-objecte que funcionen en la mateixa línia que les que Miró anomena antipintures.
 
El 1970 la seva filla Dolors va patir un greu accident automobilístic. Arran de l'atenció que va rebre Miró va obsequiar a la [[Creu Roja]] de Tarragona amb el ''[[Tapís de Tarragona]]''. Aquesta experiència va obrir una nova etapa on va crear els ''[[sobreteixims]]'', una espècie de tapissos amb volum, en col·laboració amb [[Josep Royo]].{{sfn|Permanyer|2003|p=162}} Entre els anys 1970 i 1980 van realitzar 7 tapissos de gran format i 32 de petit format. Un altre fet que va cridar molt l'atenció fou quan va cremar algunes de les seves pròpies obres en resposta «A tots aquells que només veuen un valor ascendent en diners i per als qui no pensen més que en les accions i en els bitllets, doncs, apa! Socarrimo i cremo tot el que per a ells no és més que milions, que se'n vagin al diable»{{sfn|Permanyer|2003|p=166}}
 
=== Darrers anys ===
[[Fitxer:176 Panteó Miró Adzerias, on és enterrat Joan Miró.jpg|thumb|dreta|Panteó del [[Cementiri de Montjuïc]] on és enterrat Joan Miró]]
 
Joan Miró va idear un espai pioner a l'hora d'apropar l'art contemporani al gran públic i donés suport a l'art jove a Barcelona, seria la [[Fundació Joan Miró]]. fixant-se en institucions europees com l'[[Institute of Contemporary Arts]] (ICA) de Londres, que coneixia bé gràcies a la seva amistat amb [[Roland Penrose]], un dels fundadors. Aquest espai funcionava com un centre d'art d'espectre ampli des de la seva fundació, impulsada el 1948 per la societat civil i membres del sector cultural britànic.<ref name=segade>{{ref-llibre|cognom=Segade|nom=Manuel|títol=Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró|lloc=Barcelona| editorial= [[Fundació Joan Miró]] |any=2014|isbn=978-84-941239-8-6| consulta=25 abril 2014|enllaçautor=Manuel Segade|llengua= català, castellà i anglès|edició=1a ed.|data=2014}} Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via [https://ticket.wikimedia.org/otrs/index.pl?Action=AgentTicketZoom&TicketNumber=2014040910012802 OTRS]</ref> Miró va idear la Fundació com un centre d'[[art contemporani]], no pas un [[museu]].<ref>4Fundació Joan Miró. 25 years = 25 anys. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2001, p. 155.</ref> Aquest fet és fonamental per entendre com la Fundació es va convertir des del primer moment en un focus generador de cultura contemporània dins de la seva plataforma local com a Centre d'Estudis d'Art Contemporani, una entitat sense ànim de lucre en la qual el magisteri de la figura de Joan Miró havia de donar raó de ser a una experimentació cultural sense precedents. L'edifici va obrir les portes al públic el [[10 de juny]] del [[1975]].<ref>La inauguració oficial va ser el 15 de juny del 1976</ref>
 
El 1978 va col·laborar amb l'obra de teatre ''[[Mori el Merma]]'' (1978), un innovador espectacle teatral inspirat en l{{'}}''[[Ubu roi]]'' d'[[Alfred Jarry]].<ref name="culturcat"/> El 1981 va impulsar la [[Fundació Pilar i Joan Miró]] a Palma amb l'objectiu de dotar la ciutat d'un centre cultural i artístic. El 1983 l'escultura ''[[Dona i ocell]]'' s'inaugurava a la seva ciutat natal. Al cap de pocs mesos, el [[25 de desembre]] de [[1983]], el pintor moria a [[Palma]] a l'edat de noranta anys. El dia 27 es va celebrar un funeral a l'[[Església de Sant Nicolau (Palma)|Església de Sant Nicolau]], a Palma, el mateix lloc on s'havia casat anys enrere. El dia 29 de desembre va ser enterrat a Barcelona, al [[Cementiri de Montjuïc]], no gaire lluny de la Fundació que duu el seu nom.{{sfn|Marko|Gale|2011|p=229}}
 
== Obra ==
Segons [[Rosa Maria Malet]], directora de la Fundació Joan Miró, la seva obra oscil·la entre el compromís apassionat i l'aïllament contemplatiu. Miró es va debatre entre compromís i l'evasió.{{sfn|Malet|2011|p.13}} La identitat catalana recorre tota la seva obra, enllaçada d'alguna manera amb la transgressió cultural que va suposar el surrealisme.{{sfn|Marko|Gale|2011|p=20}} Si bé les seves primeres obres potser analitzen més el concepte d'identitat, la seva producció a partir dels anys 30 està marcada per la paraula llibertat.{{sfn|Marko|Gale|2011|p=27}}
 
El sentit profund de l'obra de Joan Miró neix d'un desig d'atènyer allò propi de l'ésser humà. Aquest desig implica, per a Miró, una afirmació de la identitat, que sorgeix del contacte íntim amb la terra, amb Mont-roig, lloc primigeni d'on brolla la creació. Paradoxalment, aquest anhel només és possible des de la transgressió i revisió constant de la pròpia creació, que troba, en la dialèctica de les avantguardes parisenques i en un segle marcat per cruels conflictes, el context per a materialitzar-se. La voluntat de l'artista adquireix, aleshores, una dimensió que depassa l'àmbit individual per esdevenir universal. Miró aspira a un art col·lectiu, anònim, fet que explica el caràcter multidisciplinari de la seva obra i la implicació de col·laboradors per a portar-la a terme.
 
=== Elements destacats ===
* '''Pagès''': Diverses de les seves obres tenen a veure amb la pagesia. Miró va créixer en un entorn urbà però des de la seva adolescència passaria pràcticament tots els estius al Mas Miró de Mont-Roig del Camp. El pagès representa una mena d'ànima primitiva, d'una Catalunya atemporal. Per extensió, el camperol representa la terra, la robustesa del territori.{{sfn|Marko|Gale|2011|p=22-23}} Apareix especialment en les seves obres dels anys 10, 20 i 30 però és present al llarg de tota la seva carrera. L'ús de la [[barretina]] a les seves obres sovint és relacionat amb la llibertat
* '''Català universal''':Per Miró ser català era ser modern, europeu i obert.<ref>Robert S.Lubar, Miró's Mediterranian: Conceptions of a cultural identiy. Joan Miró 1993, pàg 35-48</ref> Tot i no posicionar-se mai a favor de cap partit, Miró tenia simpaties per l'esquerra catalanista. Miró defensava que una nació es defineix per la seva gent, la seva llengua i les seves tradicions culturals i no per les elits polítiques, per les quals sentia poca o gens de simpatia.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Lubar|nom = Robert|títol = El compromís de Miró|url = |edició = |llengua = |data = 2011| editorial = Fundació Joan Miró|lloc = Barcelona|pàgines = p.4|isbn = }}</ref>
* '''Rutina:''' Miró fou un pintor especialment amant de l'ordre i la rutina. Seguia una manera de fer molt metòdica, pintant al matí, fent exercici físic i rebent visites al migdia i pintant de nou a la tarda fins ben entrat el vespre. En una carta a Pierre Loeb el 1945 Miró diu "Durant aquests anys tràgics no he deixat de pintar ni un sol dia, i gràcies a això he pogut conservar l'equilibri, he pogut mantenir els peus a terra; si no m'hauria enfonsat i hauria estat una catàstrofe".{{sfn|Marko|Gale|2011|p=25}}
* '''Activisme''': Miró tenia la concepció de l'artista com una persona amb una especial responsabilitat cívica. Durant el seu discurs d'investidura com a doctor honoris causa a la UB va dir: Entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l'obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d'inútil sinó quelcom que faci servei als homes. Que el fet de poder dir alguna cosa, quan la major part de la gent no té opció per a expressar-se, l'obliga que aquesta veu sigui en certa manera profètica. Que sigui, en certa manera, la veu de la seva comunitat... Que quan un artista parli en un entorn on la llibertat és difícil, converteixi cada una de les seves obres en una negació de les negacions, en un deslligament de totes les opressions, tots els prejudicis i totes les falses valors establertes.<ref>Joan Miró, Frederic Mompou, Pierre Vilar, Doctor Honoris causa. Acte inaugural del curs 1979-1980, Universitat de Barcelona, 2 d'octubre de 1979. Trad. a Joan Miró 1993, pàg. 480-481</ref>
* '''Terra''': «És la terra, la terra: és més forta que jo. Les muntanyes fantàstiques tenen un paper molt important en la meva vida, i el cel també. [...] és el xoc d'aquestes formes en el meu esperit, més que no pas la visió en si. A Mont-roig és la força qui em nodreix, la força.»<ref name="Joan">''Joan Miró. Col·lecció''. Dossier de presentació. Abril de 2016. Fundació Joan Miró.</ref>
* '''Ocell''':
* '''Dona''':
* '''Estel''': Els estels simbolitzen, com les escales en algunes obres, el seu desig d'evasió.
* '''Colors''': El blau, el vermell
{{cita|Una tela, un mural, un paper idoni, un cartell de Joan Miró colpeixen sense nafrar.|[[Josep Vicenç Foix i Mas|J.V. Foix]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Gimferrer|nom=Pere|títol=Miró, colpir sense nafrar|pàgines=6|lloc=Barcelona| editorial=Ed. Polígrafa|any=1978|isbn=84-343-0275-6}}</ref>}}
[[Fitxer:Mujer - Joan Miró - 1983.jpg|thumb|250px|''[[Femme]]'' (1981), escultura de Joan Miró a la [[Casa de la Ciutat de Barcelona]].]]
 
=== Pintura ===
{{VT|Categoria:Quadres de Joan Miró}}
En un entorn artístic dominat pel noucentisme, les primeres pintures de Miró palesen un estil eclèctic, que concilia facetes cubistes amb colors fauvistes i la solidesa de Cézanne amb línies de força pròpies del futurisme. Els seus coneixements provenen d'artistes exiliats a Barcelona, exposicions i revistes d'avantguarda catalanes i franceses.
La voluntat, àmpliament compartida per les avantguardes, de depassar les convencions formals i representatives de la poesia i la pintura constitueix un desafiament per a Miró.
Al començament dels anys vint Picasso i el cubisme són els seus referents. De seguida, però, se sent atret per l'entusiasme de les discussions literàries que es produeixen en el si del grup de la rue Blomet a París, on té el seu estudi al costat del d'André Masson. Aquesta etapa marca un punt d'inflexió que reafirmarà la connexió de l'artista amb el surrealisme.
L'aspiració de fusionar pintura i poesia té la seva màxima expressió en un conjunt de teles monocromes, de camps oberts, que s'oposen al mimetisme de la representació.
Els recels de Breton i els surrealistes davant la pràctica de la pintura motiven un gest encara més virulent en Miró, que es fa el propòsit d'assassinar-la des de dins, forçant-la a conviure amb elements aliens com el collage. Aquesta revolta l'havia de conduir cap a una pintura «pura», que pogués donar resposta l'esperit del moment. L'assassinat de la pintura també implica, en Miró, una superació de la concepció individualista de l'art: «Cap escola, cap artista m’interessa, cap ni un. Només allò anònim, allò que surt de l'esforç inconscient de la massa». Aquest sentiment, que anhela un art col·lectiu i públic, és reiterat per Miró al llarg de la seva trajectòria. No renuncia a la «pintura de cavallet», a la qual reconeix un vessant poètic, però no per això deixa de qüestionar-la. Vol «arribar a les masses humanes» interrogant altres mitjans d'expressió, alguns dels quals ja coneixia, com el ballet, el gravat o la litografia; d'altres, com l'escultura o la ceràmica (en col·laboració amb Josep Llorens Artigas), els emprendrà a Mont-roig, després d'un exili forçat per la guerra civil. Simultàniament, s’interessa per la pintura mural, per la integració de les arts en l'arquitectura i per qualsevol manifestació artística que reflecteixi el caràcter anònim que l'artista associa als grans mestres de l'antiguitat. A Palma, on s’instal·la el 1956, hi trobarà un nou refugi. Per fi disposarà d'un taller espaiós, dissenyat per Josep Lluís Sert, i de la intimitat de Son Boter.<ref name="Joan"/>
 
* 1917 — ''[[Nord-Sud]]'', [[pintura a l'oli|oli damunt tela]], Galeria Maeght, [[París]].
* 1921- 1922 — ''[[La masia (Miró)|La masia]]'', oli damunt tela, [[National Gallery of Art]], [[Washington D.C.|Washington]].
* 1921 — ''[[Retrat de ballarina espanyola]]'',oli damunt tela, [[Musée Picasso]], París.
* 1923 — ''[[Terra llaurada]]'', oli damunt tela, [[Solomon R. Guggenheim Museum]], [[Nova York]].
* 1924-1925 — ''El [[Carnaval d'Arlequí]]'', oli damunt tela, [[Albright-Knox Art Gallery]], [[Buffalo]].
* 1928 — ''[[Interiors holandesos]]'', olis damunt tela, [[Museu Guggenheim (Venècia)|Peggy Guggenheim Collection]], [[Metropolitan Museum of Art]] i [[Museu d'Art Modern de Nova York]].
* 1928 — ''[[Femme nue couchée]]'', guaix sobre paper, [[Moderna Museet]], [[Estocolm]].
* 1934 — ''[[Cargol, dona, flor i estrella]]'', [[Museu Reina Sofia]], Madrid.
* 1937 — ''[[Natura morta del sabatot]]'', [[Museu d'Art Modern de Nova York|Museu d'Art Modern]], [[Nova York]].<ref name="moma"/>
* 1937 — ''[[El segador]]'' (pagès català en revolta), Pavelló de la República, París.
* 1938 — ''[[Una estrella acaricia el pit d'una negra]]'', oli damunt tela, [[Tate Gallery]], [[Londres]].
* 1940-1941 — ''[[Constel·lacions (Miró)|Constel·lacions]]'', sèrie de 23 guaixos.
* 1961 — ''[[Blau I]]'', ''[[Blau II]]'' i ''[[Blau III]]'', oli damunt tela, [[Centre Georges Pompidou]], París.
* 1968 — ''[[Personatge davant del sol]]'', acrílic damunt tela, [[Fundació Joan Miró]], Barcelona.
* 1972 — ''[[Dona i ocells a l'alba]]''
* 1974 — ''[[L'esperança del condemnat a mort]]'', Fundació Joan Miró, Barcelona.
 
=== Collage ===
Cap als anys trenta, Miró situa el collage com la base per a un model transformador de la pintura a partir de dibuixos-collage i collages-pintura. Aquesta tècnica li ofereix un nou procés per a la generació d'imatges a partir dels fragments de paper. El resultat és un llenguatge enigmàtic, que recorda les marques primitives de la pintura rupestre o els dibuixos dels nens i que, a vegades, va ser mal interpretat com a abstracte, una filiació que l'artista va rebutjar sempre. Miró explicava aquest procés el 1948 en una entrevista a [[James Johnson Sweeney]]: «Solia retallar diaris en formes no regulars i enganxar- les sobre làmines de paper, dia rere dia vaig acumular aquestes formes. Un cop fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em suggerissin formes». En la dècada dels quaranta, Miró continuarà utilitzant cada vegada amb més freqüència materials inusuals i suports no associats a les tècniques habituals de les belles arts: conglomerat de fusta, fragments de metall, fibrociment... L'artista infringeix així els enfocaments convencionals de la pintura mitjançant la incorporació de materials no pictòrics o la selecció de formats inusuals, negant la funció tradicional de l'art com a il·lusió i, alhora, afirmant-ne la condició material com a objecte. Aquestes investigacions el conduiran, posteriorment, al món de la ceràmica i de l'escultura.<ref>''Miró i l'objecte'', Fundació Joan Miró. Dossier. Octubre 2015</ref>
 
=== Ceràmica ===
El 1917 Joan Miró i [[Josep Llorens i Artigas]] es van fer amics al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]], fins al punt que fou Artigas qui va acollir a Miró durant el seu primer viatge a París el 1920. Després d'uns anys sense contacte per motius professionals, Artigas va fer una exposició el 1942 a Barcelona que va despertar l'interès de Miró per la ceràmica. Va començar llavors una nova etapa mironiana on realitzaria diverses obres ceràmiques amb Llorens Artigas i més endavant, des del 1955, també amb [[Joan Gardy Artigas]].{{sfn|Dupin|1993|p=385}}
 
El [[1944]] va començar doncs a col·laborar amb el seu amic de l'adolescència en la producció de [[ceràmica|ceràmiques]], investigant en la composició de les pastes, terres, esmalts i colors al taller de «Pepito» Artigas. La forma de les ceràmiques populars va representar per a ell una font d'inspiració.<ref>{{ref-web |url= http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ca52110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Biografia de Joan Miró a Culturcat.cat | consulta=16 de setembre de 2011 |obra= | editor= [[Generalitat de Catalunya]] |data= |llengua= }}</ref> En aquestes primeres ceràmiques hi ha poca diferència amb les pintures i [[litografia|litografies]] de la mateixa època. Miró es limita a decorar les obres fetes per Artigas. Dupin considera aquest període de 1944-1946 com a producció d'assaig.{{sfn|Dupin|1993|p=389}} Amb Artigas desenvoluparà entre 1953 i 1956 una col·laboració tan intensa que gairebé el fa abandonar del tot la pintura per dedicar-se de ple a aquesta activitat. La ceràmica representa per a ell una tornada a l'essència, amb materials primaris i una tècnica que li resulta completament nova. És en aquesta època on Artigas marxa del taller ubicat al carrer Juli Verne de Barcelona {{sfn|Dupin|1993|p=385}} i s'estableix a [[Gallifa]], en una casa del segle XVIII.{{sfn|Dupin|1993|p=389}} A Miró li recorda la seva infantesa a [[Montroig del Camp]]. En aquesta època fan creacions com els ''antiplats'' o formes inventades o trobades. Miró coincidia amb els posicionaments del [[GATCPAC]], que volien arribar a una millor integració de les arts.{{sfn|Malet|2014|p=12}}
 
L'any 1947 va residir durant vuit mesos a [[Nova York]], on va realitzar un mural en pintura, de 3x10 metres, destinat al restaurant del Terrace Plaza Hotel, alhora que va fer unes il·lustracions per al llibre ''L'antitête'' de [[Tristan Tzara]]. Més tard, ja a Catalunya, va passar temporades a la masia-taller que posseïen els Artigas a [[Gallifa]] on, ajudat també pel fill de [[Josep Llorens i Artigas|Llorens i Artigas]], [[Joan Gardy Artigas]], van fer tota mena de proves, tant en les coccions com als esmalts. Finalment, el resultat foren 232 obres que van ser exposades el juny de 1956 a la [[Galeria Maeght]] de [[París]] i després a la Galeria Pierre Matisse de [[Nova York]].
[[Fitxer:Miro-Wand in Ludwigshafen 06.jpg|thumb|750px|center|Mural ceràmic al Wilhelm-Hack-Museum de [[Ludwigshafen]] (1971)]]
 
El mateix [[1956]] Miró es va traslladar a viure a [[Mallorca]], on va disposar d'un nou taller de 4.000 metres quadrats de terreny projectat pel seu amic l'arquitecte [[Josep Lluís Sert]].<ref name="lv">{{ref-publicació|nom=Carlos|cognom=Garrido|títol=Finalizó la exposición homenaje a Joan Miró |publicació=La Vanguardia|llengua= castellà|data=8-11-1978|pàgina=13|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/11/08/pagina-13/33758942/pdf.html}}</ref> Va ser aleshores quan va rebre l'encàrrec de realitzar dos [[Murals del Sol i de la Lluna|murals ceràmics]] per a la seu de la [[UNESCO]], a París, de 3×15 metres i 3×7,5 metres, que van ser inaugurats el 1958.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Perucho |nom=Joan |enllaçautor=Joan Perucho |títol=Joan Miró and Catalonia |url= http://books.google.cat/books?id=KenpAAAAMAAJ&q=mir%C3%B3+unesco+paris+1957&dq=mir%C3%B3+unesco+paris+1957&hl=ca&sa=X&ei=oUNAUq6vAciK7Ab3y4G4Aw&ved=0CDwQ6AEwAQ |llengua=anglès | editorial=Tudor Publishing Company |data=1968 |pàgines=156, 266 |isbn=}}</ref> Encara que havia treballat en grans formats, mai no ho havia fet en ceràmica. Al costat del ceramista [[Josep Llorens Artigas]], va aconseguir trobar la viabilitat tècnica per coure la ceràmica d'una manera que permetís obtenir un fons amb textures semblants a les pintures d'aquesta època.{{sfn|Rebull|1994|p=65}} Es va decidir que la composició fos sobre els temes del «[[Sol]]» i la «[[Lluna]]», que, en paraules de Miró:
 
{{cita|... la idea d'un gran disc vermell intens s'imposa per al mur més gran. La seva rèplica al mur petit seria un quart creixent blau, dictat per l'espai més reduït, més íntim, per al qual estava previst. Aquestes dues formes que volia molt acolorides feien falta reforçar-les per un treball en relleu. Uns certs elements de la construcció, com ara la forma de les finestres, m'han inspirat les composicions en escates i les formes dels personatges. He cercat una expressió brutal al gran mur, una suggestió poètica al petit.{{sfn|Malet|1992|p=107-112}}}}
 
Aquests murals de la UNESCO van ser el prototip per a tots els següents. El 1960, realitzà un altre al ''Harvard Graduate Center'' per substituir la pintura que ell mateix havia fet deu anys abans. El 1964 va realitzar el de la HandelsHochschule de [[Sankt Gallen (capital)|Sankt Gallen]], a [[Suïssa]]. El 1968, al [[Solomon R. Guggenheim Museum]] i a la [[Fundació Maeght]] a [[Saint-Paul (Alps Marítims)|Saint-Paul-de-Vence]]. El 1970, n'acabà un per a l'[[Mural de l'Aeroport de Barcelona|Aeroport de Barcelona]] i un altre per a l'exposició internacional d'[[Osaka]]. El 1972 va fer el de la [[Kunsthaus Zürich]] i un altre per a la [[Cinémathèque Française]] que mai va arribar a col·locar-se i que va ser adquirit el 1977 per la [[Diputació Foral d'Àlaba]]; en l'actualitat està instal·lat a l'interior del [[ARTIUM|Centre-Museu Basc d'Art Contemporani de Vitòria-Gasteiz (ARTIUM)]].<ref>{{ref-web |url= http://www.artium.org/Castellano/Colección/Catálogoonline/tabid/104/language/es-ES/Default.aspx|títol= Colección:catálogo en línea| editor= ARTIUM| consulta=7 de febrer de 2012|llengua= castellà}}</ref> El 1976 fa el d'[[IBM]] a Barcelona i el mural del Wilhelm-Hack-Museum de [[Ludwigshafen]] i el [[1978]] el del nou [[Palau de Congressos de Madrid]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mink |nom=Janis |títol=Joan Miró, 1893-1983 |url= http://books.google.cat/books?id=uDW3HgIw7aYC&pg=PA93&dq=miro+Ludwigshafen+madrid&hl=ca&sa=X&ei=fRdBUsueCIa47Aby3oCgDQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=miro%20Ludwigshafen%20madrid&f=false |llengua=anglès | editor=Taschen |data=2000 |pàgines=93 |isbn=3822859753}}</ref>
 
També l'any 1982, i en col·laboració amb [[Joan Gardy Artigas]], va realitzar una escultura de formigó i recoberta de ceràmica destinada a Barcelona, ''[[Dona i Ocell]]''. Va ser inaugurada el 1983 sense la presència de Miró a causa del seu delicat estat de salut. Situada al [[parc Joan Miró]] de Barcelona, al peu d'un gran estany artificial, l'escultura de 22 metres d'altura representa una forma femenina amb barret i, sobre aquest, la imatge d'un ocell. La silueta de dona se soluciona amb una forma de fulla allargada i buidada. Tot el seu exterior es troba recobert amb ceràmica de colors vermells, grocs, verds i blaus, tractats com a [[trencadís]].<ref>{{ref-llibre |autor=Diversos autors|títol=Barcelona, una ciudad de vanguardia. Arte en las calles|any=2006| editorial = Barcelona, La Vanguardia Ediciones|isbn= 84-96642-09-7 |llengua= castellà}}</ref>
 
=== Escultura ===
[[Fitxer:Dona i Ocell.JPG|thumb|200px|«[[Dona i Ocell]]» ([[1983]]) a [[Barcelona]], Miró en col·laboració amb [[Joan Gardy Artigas]]]]
{{VT|Categoria:Escultures de Joan Miró}}
El 1946 va treballar en unes escultures per a [[Fosa (metal·lúrgia)|fosa]] en [[bronze]] que en alguns casos van ser recobertes anys més tard amb pintura de colors vius. En l'àmbit de l'[[escultura]] Miró va intentar cercar volums, espais i incorporar objectes quotidians o simplement trobats, com pedres, arrels, coberts, tricornis o claus d'aigua, que va fondre a la [[cera perduda]]. El sentit dels objectes identificables es perd en unir-se amb altres objectes mitjançant la fosa. Des del començament de la dècada dels seixanta, Miró situa cada cop més l'objecte com un component central del seu llenguatge poètic a través, sobretot, del seu treball amb l'escultura de bronze. Els objectes funcionen, concretament, com metàfores visuals en aquesta nova poètica de l'artista. Aquest pot considerar-se el període de major compromís de Miró amb l'escultura. Alhora, el seu interès per l'objecte desemboca en un canvi profund en l'aproximació a la pintura i al collage. Amb tot, l'artista revisa el discurs de l'assassinat de la pintura, tan central en l'obra de la dècada de 1930. Gradualment, els esforços de Miró es diversifiquen també cap a àrees més enllà de la pintura, en intervencions en l'esfera pública, accions, escultura monumental i pública, etc. Les escultures de Miró es poden entendre com collages tridimensionals. De la mateixa manera que les pintures, les escultures no es conceben en termes convencionals.<ref>''Miró i l'objecte'' Fundació Joan Miró. Dossier. Octubre 2015</ref>
 
Així, el 1967, va realitzar ''[[El rellotge del vent]]'', obra que va crear a partir d'una capsa de cartó i una cullera, foses en bronze i acoblades, conjunt que constitueix un objecte escultòric que només mesura la intensitat del vent.{{sfn|Raillard|1992|p=130}}
 
Amb la col·laboració de [[Josep Llorens i Artigas]] va construir ''[[La deessa de la mar]]'', una gran escultura de ceràmica que posteriorment van submergir dins del mar a [[Juan-les-Pins]]. Des de 1965 va produir una gran quantitat d'escultures per a la Fundació Maeght, a [[Sant Pau de Vença]]; entre elles destaquen ''Ocell lunar'', ''Ocell solar'' i ''Dona amb el cabell revolt''.{{sfn|Raillard|1992|p=134}} Entre 1971 i 1972 va realitzar unes exposicions d'escultures al [[Walker Art Center]] de [[Minneapolis]], al [[Cleveland Art Museum]] i a l'[[Institut d'Art de Chicago]]. El 1975 es va presentar una escultura per a la zona de [[gratacel]]s de Chicago que representava una enorme dona de color groc amb una gran vagina negra, on membres de l'[[Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies]] van abocar diversos pots de pintura en senyal de protesta.<ref name="lvmont"/>
 
L'abril de 1981 es va inaugurar a [[Chicago]] una escultura monumental de 12 metres d'altura, coneguda com a ''[[Miss Chicago]]'', i el 6 de novembre dues escultures més van ser col·locades a la via pública de [[Palma]]. El 1982, es va inaugurar a [[Houston]] l'escultura ''[[Personatge i ocell]]''.
 
;Obres destacades<ref>{{ref-web |url= http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Joan/Miro/tiene/catalogo/razonado/esculturas/elpepiespcat/20070402elpcat_12/Tes |títol=Joan Miró ya tiene su catálogo razonado de esculturas | consulta= 9 d'octubre de 2011 |cognom=Bosco |nom=Roberta |enllaçautor= |llengua= castellà |obra=El País |data= 02/04/2007 }}</ref>
* 1930-1931 — ''[[Personatge amb paraigua]]'', escultura de fusta, paraigua i fulles seques. [[Fundació Joan Miró]] (Rèplica, 1973)
* 1946-1949 — ''[[Ocell lunar]]'', en [[bronze]] (diverses còpies)
* 1946-1949 — ''[[Ocell solar]]'', en bronze (diverses còpies)
* 1967 — ''Rellotge de vent'', escultura en bronze.
* 1967 — ''[[La carícia d'un ocell]]'', bronze pintat. Fundació Joan Miró
* 1973 — ''Dona ampolla'', escultura en bronze. Parc Cultural Viera i Clavijo de [[Santa Cruz de Tenerife]].
* 1974 — '' Gos'', bronze. Fundació Joan Miró de Barcelona.
* 1978 — Conjunt monumental per a [[La Défense]], a [[París]].
* 1981 — ''[[Miss Chicago]]'', escultura pública. [[Chicago]].
* 1981 — ''[[Femme]]'', escultura en bronze. [[Casa de la Ciutat de Barcelona]].
* 1983 — ''[[Dona i Ocell]]'', escultura de ciment recoberta de ceràmica. [[Parc Joan Miró]].
 
=== Escenografia ===
El primer contacte de Miró amb el món del [[teatre]] va ser l'any [[1926]], pintant amb [[Max Ernst]] els decorats del [[ballet]] ''[[Romeu i Julieta (Nijinska)|Romeu i Julieta]]'' amb coreografia de [[Bronislava Nijinska]] pels [[Ballets Russos]]. El [[1932]] va realitzar l'[[escenografia]] (decorat, teló i vestuari) del ballet ''Jeux d'enfants''. També va col·laborar amb [[coreògraf]]s espanyols i catalans, com [[Vicente Escudero]] i [[Joan Magriñà]], per a qui per exemple va dissenyar el [[vestuari]] del seu [[espectacle dramàtic|espectacle]] ''Arlequí''. El [[1978]] va col·laborar amb el grup de [[teatre independent]] [[La Claca]] dibuixant els [[decorat]]s, [[màscares]] i grans [[putxinel·li]]s o ninots de l'obra ''[[Morí el Merma]]'', que van crear junts inspirats en ''[[Ubú rei]]'', d'[[Alfred Jarry]].<ref>Rosa Maria Malet i Joan Miró, ''Joan Miró'', Polígrafa, [[1983]].</ref><ref>''Miró en el Liceo'', editorial Destino, [[1978]]. {{es}}</ref>
 
La seva col·laboració amb el teatre independent inclou la realització del cartell ''Per a un teatre a Catalunya'', el [[1973]], amb les quatre barres de la [[Bandera de Catalunya|senyera]] i un text manuscrit. Miró admirava el circ, el teatre i la cultura popular, i va ser justament a partir de les arts escèniques, concretament de la seva participació a ''Morí el Merma'' de La Claca, quan va passar de no tenir gran acceptació, i més aviat rebre burles i crítiques, a ser reconsiderat, rescatat i valorat massivament pels seus conciutadans.<ref>Joan M. Minguet Batllori, ''Joan Miró: l'artista i el seu entorn cultural'', [[Abadia de Montserrat]], [[2000]]. {{ISBN|9788484152088}} {{ca}}</ref>
 
=== Obra pública i monumental ===
{{AP|Obra pública i monumental de Joan Miró}}
 
=== Obra gràfica ===
Els primers gravats de Miró són de 1933. Sempre hi va estar interessat en els [[gravat]]s. El 1947, durant el seu viatge a [[Nova York]], va treballar durant un temps a l{{'}}''Atelier 17'' dirigit per [[Stanley William Hayter]], a través del qual va augmentar tots els seus coneixements sobre la [[calcografia]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Reddy |nom=Krishna |títol=Intaglio Simultaneous Color Printmaking |url= http://books.google.cat/books?id=AlNRZuhEEUgC&pg=PA32&dq=Hayter+miro+Intaglio+atelier&hl=ca&sa=X&ei=TC9DUrHWKY2V7Aa34YAo&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Hayter%20miro%20Intaglio%20atelier&f=false |llengua=anglès | editorial=SUNY Press |data=1988 |pàgines=32 |isbn=0887067395}}</ref> Durant aquests mesos a Nova York, va realitzar les planxes per a ''Le Désésperanto'', un dels tres volums de què consta l'obra ''L'antitête'' de [[Tristan Tzara]]. Un any més tard, va col·laborar novament amb aquest autor en un nou llibre, ''Parler seul'', fent 72 litografies a color.
 
A partir d'aquests treballs, va col·laborar en diverses publicacions de llibres de bibliòfil en les quals també participaven amics poetes. Breton ho féu a ''Anthologie de l'humour noir'' (1950) i ''La clé des champs'' (1953); [[René Cher]], a ''Fête des arbres et du chasseur'' (1948) i ''A la santé du serpent'' (1954); ''Michel Leiris'' a ''Bagatelles végétales'' (1956); i [[Paul Éluard]], ''A toute épreuve'' amb vuitanta [[xilografia|xilografies]] realitzades en fusta de [[boix]]. L'execució d'aquests treballs es va portar a terme entre els anys 1947 i 1958.{{sfn|Malet|1992|p=100-105}} Tanmateix cinc anys més tard, a casa nostra realitzà cinc aiguaforts d'un llibre de bibliòfil cabdal pel nombre de complicitats que va suscitar: es tracta de ''Cop de poma'', en el qual col·laborà [[Joan Brossa]] amb la idea i els textos, [[Antoni Tàpies]] amb la coberta, [[Josep Maria Mestres Quadreny]] amb una partitura, [[Moisès Villèlia]] amb una escultura-fermall, [[Aimé Maeght]] amb la impressió de les imatges, [[Ricard Giralt Miracle]] amb la dels textos, [[Enric Climent]] amb la de la música, [[Joan Pol]] amb el relligat i [[Joan Prats i Vallès|Joan Prats]] amb l'edició.<ref>[[Vicenç Altaió i Morral|Altaió, Vicenç]]; [[Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez|Giralt-Miracle, Daniel]]. ''visualKultur.cat''. Barcelona, Actar-[[Institut Ramon Llull]], 2007, pàg. 54-57 {{ISBN|978-84-393-7529-6}}</ref>
 
El 1967 comença a treballar amb la tècnica del gravat al [[carborúndum]], inventada per [[Henri Goetz]]. Miró va combinar aquesta tècnica amb d'altres més tradicionals en una mateixa planxa de gravat, aconseguint un equilibri entre tensió creativa i execució espontània.<ref name=antiretrats>{{ref-llibre|cognom=Montaner|nom=Teresa|cognom2=Escudero|nom2=Carme|títol=Joan Miró. Galeria d'antiretrats|lloc=Barcelona| editorial=Diputació de Barcelona|any=2000|isbn=DL B5369-2000| consulta=21 desembre 2013}}</ref>
 
Entre el 9 de juny i el 27 de setembre de 1969 va fer una exposició individual, «Oeuvre gravé et lithographié», a la galeria Gérald Cramer de [[Ginebra]], i aquest mateix any s'exposà una gran retrospectiva d'obra gràfica al [[Pasadena Art Museum]] de [[Pasadena (Califòrnia)|Pasadena]] ([[Califòrnia]]).
 
=== Llibres il·lustrats ===
* 1930 — [[Tristan Tzara]]: ''L'Arbre des Voyageurs'', amb quatre [[litografia|litografies]].
* 1933 — [[Georges Hugnet]]: ''Enfances'', amb tres [[gravat]]s.
* 1948 — [[Henry Miller]]: ''La sonrisa al pie de la escalera''.<ref>Rowohlt, Reinbek 1978, {{ISBN|978-3-499-14163-8}}</ref>
* 1951 — [[Tristan Tzara]]: ''Parler''.
* 1954 — Joan Miró: ''Une Hirondelle'', text i [[dibuix]]os de Miró.
* 1957 — [[René Crevel]]: ''Bague d'Aurore'', amb cinc [[aiguafort]]s.
* 1958 — [[Paul Éluard]]: ''A toute épreuve'', amb 80 [[xilografies]].
* 1959 — [[René Char]]: ''Nous avons'', amb cinc aiguaforts
* 1961 — [[Raymond Queneau]]: ''Album 19'', amb 19 litografies.
* 1966 — [[Alfred Jarry]]: ''Ubu Roi'', amb 13 litografies.
* 1967 — [[Yvan Goll]]: ''Bouquets de rêves pour Neila'', amb 19 litografies.
* 1971 — Joan Miró: ''Ubu aux les baléares'', i ''Le lezard aux plumes d'or'', text i dibuixos.
* 1972 — [[Joan Brossa]]: ''Oda a Joan Miró'', amb vuit litografies.
* 1975 — [[Jacques Prévert]]: ''Adonis'', amb 63 gravats.
* 1978 — Joan Brossa: ''Els tres Joans'', amb cobertes, contracobertes i una aiguada.
 
== Exposicions destacades ==
[[Fitxer:Joan Miró. L'escala de l'evasió- cartell entrada.jpg|thumb|La [[Fundació Joan Miró]] amb el cartell de l'exposició ''Joan Miró. L'escala de l'evasió'', el 2011]]
Des que el 1941, el [[MoMA]] de Nova York va organitzar una primera gran retrospectiva que li va suposar el reconeixement internacional, l'obra de Miró ha estat objecte de nombroses retrospectives: al [[Musée National d'Art Moderne]] de París (1962 i 1978), a la [[Tate Gallery]] de Londres (1964), al [[Grand Palais]] de París (1974), a la [[Tate Modern]] de Londres (2011) i a la Fundació Joan Miró de Barcelona (2011), entre moltes altres.<ref>{{ref-web|url= http://www.macba.cat/miro-joan| consulta=20 abril 2015|títol=Joan Miró|obra=web| editor= [[MACBA]]}}</ref>
 
* 1918 — ''Joan Miró'', primera exposició, Galeries Dalmau, Barcelona
* 1921 — ''Joan Miró'', ''[[Galerie La Licorne]]'', [[París]]{{efn|Oberta del 29 d'abril al 14 de maig de 1921, el text va ser escrit per [[Maurice Raynal]].{{sfn|Permanyer|2003|p=47}}}}
* 1936 — [[International Surrealist Exhibition]], New Burlington Galleries, Londres{{efn|A l'exposició, que va tenir lloc de l'11 de juny al 4 de juliol, hi havia 22 peces de Miró.<ref>{{ref-publicació |publicació=The International Surrealist Exhibition. Catalogue (In course of Revision) |url= http://www.romanianculture.org/downloads/Surrealism%20Catalogue.pdf|llengua=anglès | consulta=13 setembre 2015| editorial=Women's Printing Society, Ltd|lloc=Londres|any=1936|pàgines=22-23}}</ref>}}
* 1938 — [[Exposition Internationale du Surréalisme]], Galerie Beaux-Arts, París
* 1940 — ''Joan Miró. Early Paintings 1918 to 1927'', Pierre Matisse Gallery, [[Nova York]]
* 1941/42 — ''Joan Miró'', [[Museum of Modern Art]], Nova York (retrospectiva)<ref name=":1" />
* 1948 — ''Miró mural'', Museum of Modern Art, Nova York<ref name=":1" />
* 1948 — ''Picasso. Gris. Miró'', [[San Francisco Museum of Modern Art]], [[San Francisco]]
* 1954 — [[Biennal de Venècia]], [[Venècia]]
* 1955 — [[documenta 1]], [[Kassel]]
* 1959 — [[documenta II]], Kassel
* 1959 — ''Joan Miró''. Museum of Modern Art. Nova York<ref name=":1" />
* 1960 — ''Joan Miró. Lithographien'', [[Alfred Schmela|Galerie Schmela]], [[Düsseldorf]]
* 1962 — ''Joan Miró'', [[Musée National d'Art Moderne]], París
* 1964 — [[documenta III]], Kassel
* 1966 — Exposició a Tokyo i Kioto, Japó.
* 1968 — Hospital de la Santa Creu, Barcelona
* 1969 — ''[[Miró, l'altre]]'', Barcelona
* 1970 — ''Miró Prints'', Museum of Modern Art, Nova York.<ref name=":1" />
* 1972 — ''Miró – Magnetic Fields'', [[Solomon R. Guggenheim Museum]], New York
* 1974 — ''Joan Miró'', [[Grand Palais]], París
* 1974 — ''Picasso to Lichtenstein'', [[Tate Gallery]], Londres
* 1977 — [[documenta 6]], Kassel
* 1983 — ''Joan Miró: A Ninetieth-Birthday Tribute'', Museum of Modern Art, New York, & ''Joan Miró: anys 20. Mutació de la realitat'', [[Fundació Joan Miró]], Barcelona
* 1990 — ''Joan Miró Retrospective'', [[Fondation Maeght]], [[Sant Pau de Vença]] (retrospectiva)
* 1996/97 — ''Joan Miró – Zeichnungen und Skulpturen, 1945–1983, Werke aus der Fundació Miró, Barcelona'', [[Deichtorhallen]], [[Hamburg]]
* 2001 — ''Miró – Später Rebell'', Kunstforum Wien, Wien
* 2004 — ''Joan Miró. La naissance du monde'', [[Centre Georges Pompidou]], París
* 2008 — ''Miró – La Terra'', Palazzo dei Diamanti, [[Ferrara]]
* 2008/09 — ''Joan Miró: Painting and Anti-Painting 1927–1937'', Museum of Modern Art, New York
* 2009 — ''Miró – Dupin. Art i poesia'', Fundació Joan Miró, Barcelona
* 2010 — ''Joan Miró – Die Farbe seiner Träume'', [[Kunstmuseum Pablo Picasso Münster]], Münster
* 2010 — ''Miró. Die Farben der Poesie'', [[Museum Frieder Burda]], Baden-Baden
* 2011 — ''[[Joan Miró. L'escala de l'evasió]]'', [[Tate Modern]], [[Fundació Joan Miró]] i [[National Gallery of Art]]
* 2012 — ''Exquisite Corpses. Drawing and Disfiguration'', Museum of Modern Art, New York
* 2013/14 — ''Surrealism and the object'', Centre Georges Pompidou, París.
 
== Premis i reconeixements ==
* 1954 — Gran Premi de Gravat de la [[Biennal de Venècia]].
* 1959 — Gran Premi de la [[Fundació Guggenheim]].<ref>{{ref-web |url= http://www.elpais.com/articulo/cultura/MIRO/_JOAN/Joan/Miro/Tengo/gran/confianza/fuerza/creadora/nueva/Espana/elpepicul/19780504elpepicul_12/Tes |títol=Joan Miró: «Tengo una gran confianza en la fuerza creadora de la nueva España» | consulta= 9 d'octubre de 2011 |cognom= |nom= |enllaçautor= |llengua= castellà |obra=El País |data=04/05/1978 }}</ref>
* 1962 — Chevalier de la [[Legió d'Honor]] a [[França]].
* 1966 — [[Premi Carnegie]] de pintura atorgat pel [[Carnegie Museum of Art]].
* 1968 — [[Doctor honoris causa]] per la [[Universitat Harvard]].<ref name="Calosse2006">{{ref-llibre | autor = Jp. A. Calosse| títol = Miró|url= http://books.google.com/books?id=9txijlBPT50C&pg=PA78| any = 2006| editorial = Parkstone International|isbn=978-1-78042-534-4| pàgines = 78–}}</ref>
* 1969 — Fill adoptiu de [[Palma]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Europa Press|títol=Joan Miró, hijo adoptivo de Palma de Mallorca|publicació=El Correo Catalán| consulta=18 desembre 2013|data=1 gener 1969}}</ref>
* 1978 — [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]] i fou el primer català a rebre aquesta distinció.<ref>{{ref-notícia|cognom=Sáenz-Díez|nom=Margarita|títol=Joan Miró, primera medalla de oro de la Generalitat|publicació=La Vanguardia|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/09/06/pagina-10/33736661/pdf.html| consulta=18 desembre 2013|data=6 setembre 1978}}</ref>
* 1978 — Medalla d'Or de les Balears.<ref>{{ref-notícia|cognom=Rodríguez|nom=José Antonio|títol=Concedida a Joan Miró la medalla de oro de Baleares|publicació=El País|url= http://elpais.com/diario/1978/08/27/sociedad/273016813_850215.html| consulta=18 desembre 2013|data=27 agost 1978}}</ref>
* 1978 — [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]].{{sfn|Marko|Gale|2011|p=229}}
* 1979 — Doctor ''honoris causa'' per la [[Universitat de Barcelona]]. Va ser investit el 2 d'octubre del mateix any.{{sfn|Malet|1992|p=7}}
* 1980 — [[Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts]] del [[Ministeri de Cultura d'Espanya]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Cases|nom=Antoni|títol=El rei lliurà a Joan Miró la medalla d'or de Belles Arts|publicació=Avui| consulta=17 desembre 2013|data=7 octubre 1980}}</ref>
* 1982 — Medalla d'or del mèrit europeu.<ref>{{ref-notícia|títol=Joan Miró, medalla d'or del mèrit europeu|publicació=Avui| consulta=18 desembre 2013|data=10 setembre 1982}}</ref>
* 1983 — [[Doctor honoris causa]] per la [[Universitat de Múrcia]].<ref>{{ref-notícia|títol=Diversos actos en honor de Joan Miró en la universidad murciana|publicació=El País| consulta=17 desembre 2013|data=31 març 1983}}</ref>
* 2006 — Fill adoptiu de Mallorca.<ref>[https://www.conselldemallorca.cat/media/25138/AP-4-9-2006.pdf Acta de ple celebrat el 4 de setembre de 2006] {{Pdf}}</ref>
 
== Fundacions ==
=== Fundació Joan Miró ===
[[Fitxer:Fundació Joan Miro outdoors view.JPG|thumb|Fundació Joan Miró a Barcelona]]
{{AP|Fundació Joan Miró}}
La '''Fundació Joan Miró''' està situada a la ciutat de [[Barcelona]] i custodia algunes de les obres més representatives d'aquest [[Joan Miró|pintor]] [[Catalans|català]].<ref>{{ref-llibre | cognom = Diversos autors| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 22 | isbn=84-393-5437-1}}</ref> Conté més de 104.000 peces<ref>{{ref-web |url= http://fundaciomiro-bcn.org/coleccio.php?idioma=4 |títol=Fitxa de la col·lecció al web de la Fundació | consulta=16 de setembre de 2011 |obra= | editor=Fundació Joan Miró |data=2011 |llengua= }}</ref> entre pintures, escultures i tapissos. Pel que fa als dibuixos, cal destacar que la Fundació conserva la pràctica totalitat de dibuixos preparatoris de Joan Miró, amb més de 8.000 referències, un material bàsic per entendre l'obra de Miró.
 
La Fundació Joan Miró va ser la primera institució artística de [[Barcelona]] que es va idear a partir del treball conjunt entre un artista i un arquitecte, Joan Miró i [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]]. L'equipament resultant fou, durant molts anys, paradigma de la modernitat i la independència artística. Va obrir les seves portes al públic el [[10 de juny]] de [[1975]].<ref name="GUIA1002">[[#GUIA10|Clavero, 2010]], p.17</ref> Actualment, la Fundació és dirigida per [[Rosa Maria Malet]], i el seu patronat per [[Jaume Freixa]].<ref name="fr">[http://www.masdearte.com/index.php?view=article&catid=81&id=9700&option=com_content&Itemid=27 masdearte.com 15 d'octubre de 2009. Freixa, presidente del patronato de la Fundación Miró]</ref>
 
Els seus orígens es remunten a l'any 1968, amb motiu de la primera gran exposició retrospectiva de Joan Miró a Barcelona, presentada a l'antic [[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu]]. Diverses personalitats del món de l'art i la cultura es van adonar aleshores de l'oportunitat històrica de disposar a Barcelona d'un espai de referència de l'obra de Miró.
 
D'acord amb la voluntat de l'artista, la nova institució hauria de possibilitar també el coneixement i la difusió de l'art més actual, en tots els seus vessants. En un moment en què el panorama artístic i cultural era més aviat exigu, la Fundació Joan Miró va aportar vitalitat amb un nou concepte de què havia de ser un [[museu]], més dinàmic, en el qual la creació de Miró convivia amb les manifestacions artístiques més diverses. Aquest fet quedava reflectit en l'epígraf CEAC (Centre d'Estudis d'Art Contemporani) que hi ha a la porta del centre. L'any 1988 se'n va fer una ampliació de l'edifici per tal de poder ampliar l'espai expositiu.<ref>{{ref-web |url= http://fundaciomiro-bcn.org|títol= Fundació Joan Miró| consulta=11-12-2009 |autor=|any= | editor=Fundació Miró}}</ref>
 
=== Fundació Pilar i Joan Miró ===
[[Fitxer:Miro's Studio Sert - Palma de Mallorca.jpg|thumb|''Taller Sert'', taller de Miró a Mallorca]]
{{AP|Fundació Pilar i Joan Miró}}
La Fundació Pilar i Joan Miró va ser establerta el [[1981]] a [[Mallorca]]. Disposa de 3 seus: [[Son Boter]], una casa mallorquina del final del {{segle|XVIII}} i que l'artista va emprar com a segon estudi de pintura i escultura; el [[Taller Sert]], estudi dissenyat per l'amic i arquitecte Josep Lluís Sert i construït l'any 1956, i l'edifici Moneo, seu de la Fundació, dissenyat per [[Rafael Moneo]] i inaugurat l'any 1992. Les dues primeres construccions s'han declarat Béns d'Interès Cultural (BIC). En total hi ha exposades 2.500 obres de l'artista. El seu objectiu principal és estimular les noves generacions d'artistes i donar suport a la recerca sobre l'obra de Miró. De manera contínua, ofereix programes de capacitació i cursos propis del camp de les arts gràfiques (gravat, litografia, serigrafia, fotografia...)<ref>{{ref-web |url =http://miro.palmademallorca.es/index.htm |títol =Joan Miró i l'obra gràfica| consulta = 12-12-2009 | editor =Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca}}</ref> L'antiga casa de Miró, [[Son Abrines]], és actualment de propietat privada i no es troba oberta al públic.
 
=== Centre Miró ===
{{AP|Centre Miró}}
Des del 2004, el Centre Miró, situat a l'Església Vella de [[Mont-roig del Camp]], mostra còpies d'algunes de les obres més representatives de l'artista. Com a anècdota, l'edifici apareix en una obra de Miró de 1919, el quadre ''Poble i església de Mont-roig''. Disposa de fulls informatius amb els llocs de l'entorn on Miró es va inspirar per als seus primers temes pictòrics. També conserva reproduccions del «ninots de Miró», reproduccions fetes a partir dels dissenys realitzats per Miró, junt amb Joan Baixas, per a l'obra ''[[Mori el Merma]]'' estrenada al [[Teatre del Liceu]] el 1979.<ref>{{ref-web |url =http://www.centremiro.com/ |títol =Visca Mont-roig Miró| consulta = 12-12-2009 | editor =Centre Miró}}</ref> Els ninots són sis: ''el gall, l'òliba, el titolot, el mosquit, la formiga i la carabassa''.
 
== Tallers ==
Llista cronològica dels tallers que va tenir Joan Miró al llarg de la seva carrera, sense tenir en compte el taller d'Artigas de Gallifa:
 
* 1914 - 1916 — Barcelona: Carrer Arc de Jonqueres. Compartit amb Ricart.{{sfn|Permanyer|2003|p=23}}
* 1916 - 1918 — Barcelona: Sant Pere més Baix, 51. Compartit amb Ricart.
* 1916 - 1983 — Mont-roig del Camp: [[Mas Miró]].{{sfn|Permanyer|2003|p=37}}
* 1921 - 1926 — París: Rue Blomet, 45. Compartit amb [[Pablo Gargallo]].{{sfn|Permanyer|2003|p=45}}
* 1927 - 1929 — París: Rue Tourlaque.{{sfn|Permanyer|2003|p=80}}
* 1930 - 1936 — Barcelona: Passatge del Crèdit, 4 {{sfn|Permanyer|2003|p=96}}
* 1937 - 1939 — París: Entresòl de la Galerie Pierre {{sfn|Permanyer|2003|p=116}}
* 1939 - 1940 — [[Varengeville-sur-Mer]] (Normandia).<ref name=territ>{{ref-llibre|cognom=Rico Lacasa|nom=Pablo J.|títol=Miró Territorios Creativos|pàgines=16-42|lloc=Mallorca| editorial=Centro Atlántico de Arte Moderno|any=1996|isbn=84-89152-09-8| consulta=3 juliol 2015}}</ref>
* 1942 - 1942 — Palma: Carrer Minyones, 11{{sfn|Permanyer|2003|p=132}}
* 1942 - 1942 — Palma: Can sí (Casa vora del Mar){{sfn|Permanyer|2003|p=132}}
* 1947 - 1947 — Cincinnati: Atelier 17 (Taller de Hayter){{sfn|Permanyer|2003|p=145}}
* 1956 - 1983 — Palma: [[Son Abrines]].{{sfn|Permanyer|2003|p=148}}
* 1959 - 1983 — Palma: Son Boter.<ref name=territ />
 
== Cultura popular ==
* [[La Caixa]] ha utilitzat, des de 1980, un [[logotip]] amb una estrella de mar blava i un punt vermell i un altre groc d'una obra de Joan Miró.<ref name=lacaixa>{{ref-web|url= http://www.bloc.lacaixa.es/2012/12/lestrella-de-la-caixa.html| consulta=31 desembre 2013|títol=La història del Logotip de "La Caixa"|obra=Web| editor=La Caixa}}</ref>
* Per al [[Mundial de Futbol]] de l'any [[1982]] la [[FIFA]] també va adoptar un logotip de Miró, del qual una forma, modificada posteriorment per Miró, serveix com a distintiu de l'Oficina Espanyola de Turisme; en ell, es mostra un sol, una estrella i el lema de «España», amb els colors vermell negre i groc.<ref>{{ref-web |url= http://www.laopiniondemalaga.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042500_2_175395__Malaga-Miro-obra-universal-ligada-exito-turismo |títol=El sol de Miró: una obra universal ligada al éxito del turismo español|data= 25-04-2008|obra= | editor=Laopiniondemalaga.es | consulta= 12/12/2009|llengua= castellà}}</ref> L'any 2015 la família va renunciar als drets de l'obra.<ref>{{ref-notícia|títol=La Familia Miró anuncia su renuncia a los derechos del logotipo Marca España|publicació=ABC|url= http://www.abc.es/cultura/arte/abci-familia-miro-anuncia-renuncia-derechos-logotipo-marca-espana-201511271337_noticia.html| consulta=28 novembre 2015|data=26 novembre 2015}}</ref>
* Un quartet de corda professional amb seu a [[Austin]] ([[Texas]]) va ser fundat el [[1995]] amb el nom de ''Quartet Miró''. Els seus membres són Daniel Ching, i Sandy Yamamoto, [[violí|violins]], Juan Largess, [[viola]] i Josué Gindele, [[violoncel]].<ref>{{ref-web |url= http://www.miroquartet.com/ |títol= Miró Quartet|data= |obra= | consulta= 12-12-2009|llengua=anglès}}</ref>
* [[Google]] va dedicar la seva portada a Joan Miró, el dia [[20 d'abril]] del [[2006]], el dia del cent-tretzè aniversari del seu naixement. Segons alguns mitjans, la portada va ser retirada a causa d'una reclamació.<ref>{{ref-web |url= http://www.sfgate.com/cgi-bin/blogs/sfgate/detail?blogid=19&entry_id=4527|títol= Miro v. Google's doodle|llengua=angès| consulta= 7 de setembre de 2011}}</ref>
* La ciutat de Barcelona ha posat el seu nom a un carrer de la [[Vila Olímpica]], a l'antic [[Parc Joan Miró|parc de l'Escorxador]], a un poliesportiu i a una [[biblioteca]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Savall|nom=Cristina|títol=El llegat de Joan Miró|publicació=El Periódico de Catalunya|url= http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/llegat-joan-miro-2353812| consulta=26 desembre 2013|data=2 d'abril de 2013}}</ref>
* Existeix el ''Cocktail Joan Miró'', que consisteix en una part de [[Dubonnet]], una de [[Grand Marnier]] una altra de [[whisky escocès]].<ref name=cocktel>{{ref-notícia|cognom=Therós|nom=Xavier|títol=¿Han visto a Miró?|publicació=El País|url= http://elpais.com/diario/2008/12/22/catalunya/1229911640_850215.html| consulta=26 desembre 2013|data=22/12/2008}}</ref>
 
== Notes ==
{{notes}}
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Clavero |nom=Jordi J. |títol=Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació | editorial=Ediciones Polígrafa |lloc=Barcelona |data= 2010|isbn= 978-84-343-1242-5 |ref=GUIA10}}
* {{ref-llibre|cognom=Dupin|nom=Jacques|títol=Miró|lloc=Barcelona| editorial=Polígrafa|any=1993|isbn=843430726X| consulta=10 maig 2014|enllaçautor=Jacques Dupin| editor=Edicions Polígrafa|llengua= català|edició=1a ed.}}
* {{ref-llibre |cognom= Escudero|nom = Carmen |cognom2=Montaner |nom2=Teresa |títol= Joan Miró 1893-1993: Catàleg |any= 1993
| editorial= Fundació Joan Miró - Leonardo Arte }}
* {{ref-llibre|nom=Carme |cognom=Escudero |nom2=Teresa |cognom2=Montaner|títol=Joan Miró, desfilada d'obsessions: 14 juny-2 setembre 2001|lloc=Barcelona| editorial=Fundació Joan Miró|any=2001|isbn=84-923925-9-2 }}
* {{ref-llibre |cognom = Green|nom=Christopher|títol= Joan Miró, 1923-1933: el darrer i primer pintor|any= 1993| editorial= Fundació Joan Miró - Leonardo Arte }}
* {{ref-llibre |cognom= Lubar|nom= Robert S.|títol= La Mediterrània de Miró: concepción d'una identitat cultural|any= 1993
| editorial= Fundació Joan Miró - Leonardo Arte }}
* {{ref-llibre |cognom=Malet|nom=Rosa Maria (dir.)|títol=Obra de Joan Miró|lloc=Barcelona| editorial=Polígrafa|any=1988 (1a ed)|ref=harv}}
* {{ref-llibre |cognom= Malet|nom= Rosa Maria|títol= Joan Miró|any= 1992| url= http://books.google.cat/books?id=o7e_jwEACAAJ |lloc=Barcelona | editorial= Edicions 62|isbn= 84-297-3568-2}}
* {{ref-llibre |cognom=Malet |nom=Rosa Maria |enllaçautor=Rosa Maria Malet |títol= Joan Miró: apunts d'una col·lecció : obres de la Gallery K. AG |url= http://books.google.cat/books?id=jHkKPAAACAAJ| editorial=Fundació Joan Miró |lloc=Barcelona |data= 2003|isbn=978-84-932159-8-9}}
* {{ref-llibre |cognom=Malet |nom=Rosa Maria |enllaçautor=Rosa Maria Malet |títol= Joan Miró |url= http://books.google.cat/books?id=o7e_jwEACAAJ| editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data= 2003|isbn=978-84-932159-8-9 }}
* {{ref-llibre|cognom=Malet|nom=Rosa Maria |enllaçautor=Rosa Maria Malet|títol=De Miró a Barcelona|lloc=Barcelona| editorial= [[Fundació Joan Miró]] |any=2014|isbn=978-84-94253515|edició=primera edició|format=paper}}
* {{ref-llibre|cognom=Daniel |nom=Marko|cognom2=Gale |nom2=Matthew|títol=Joan Miró : l'escala de l'evasió|lloc=Barcelona| editorial=Fundación Joan Miró|any=2011|isbn=978-84-938981-0-6|format=paper|data=2011}}
* {{ref-llibre|cognom=Miró |nom=Joan |títol=Epistolari català Joan Miró|url= http://books.google.cat/books?id=3fQMcgAACAAJ| consulta= 16 setembre 2011|any=2009| editorial=Editorial Barcino|isbn=978-84-7226-756-5}}
* {{ref-llibre|nom=Lluís |cognom=Permanyer |enllaçautor=Lluís Permanyer|títol=Miró, la vida d'una passió|lloc=Barcelona| editorial= Edicions de 1984 |any=2003|isbn=84-96061-08-6 }}
* {{ref-llibre |cognom= Raillard|nom= Georges|títol= Miró|any= 1992| editorial= Debate |lloc=Madrid|isbn= 84-7444-605-8|ref=harv}}
* {{Ref-llibre |títol=Sert: 1928-1979, obra completa : mig segle d'arquitectura |url= http://books.google.cat/books?id=JWAdAAAACAAJ | editorial=Fundació Joan Miró |lloc=Barcelona |data= 2004|isbn= 978-84-933928-5-7 |ref=Sert04}}
* {{ref-llibre |cognom= Torres|nom= Milagros|títol= Joan Miró: un català universal |any= 1993| editorial= Revista Quadern n.90|ref=harv}}
* {{ref-llibre |cognom= Rebull|nom= Melania|títol= Joan Miró |any= 1994 |lloc=Barcelona | editorial=Globus y Ediciones Polígrafa |isbn= 84-88424-96-5 }}
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Viquidites= Joan Miró i Ferrà |Commons= Category:Joan Miró}}
* [http://fundaciomiro-bcn.org Fundació Joan Miró]
* [http://miro.palmademallorca.es Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca]
* [http://www.centremiro.com/planes/inici.php?idioma=ca-es Centre Miró de Mont-roig del Camp]
 
{{Miró}}
Usuari anònim